El decret per aturar desnonaments, frenat en sec. La setmana laboral de quatre dies, descartada. Apujar el salari mínim, ara no toca. La reforma penal de la sedició, no hi ha pressa. La derogació de la reforma laboral del PP, només a mitges.
Un cop s'han encarrilat els pressupostos generals de l'Estat, l'estabilitat de la coalició de la Moncloa continua subjecte a les turbulències provocades per les diferències entre el PSOE i Podem. El govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias transita de pugna en pugna amb la dreta a l'aguait de poder aprofitar qualsevol ensopegada per aprofundir en la ferida.
Aquesta setmana ha estat paradigmàtica de com la mala maror pels acords de govern en aquests moments encallats entre els dos partits ha tornat a enterbolir el triomf d'haver aconseguit aprovar els comptes i que
tot just aquest dijous s'hagin desbloquejat els ajuts europeus. La gestió de la pandèmia i de la crisi sanitària, econòmica i social és matèria altament inflamable entre dos partits que, quan van decidir governar plegats, ja assumien unes diferències de partida.
Per explicar el per què d'una setmana en què s'ha anat encadenant una pugna rere l'altra, des de Podem argumenten que, per a bona part del PSOE, no ha estat fàcil encaixar que Ciutadans ha quedat fora de l'aritmètica dels pressupostos i que, finalment,
aquests s'han aprovat de la mà d'ERC i Bildu, com volia Pablo Iglesias. "Ara volen visualitzar que ells porten la batuta i que no cedeixen a les peticions de Podem", expliquen fonts de la cúpula del partit lila, especialment molestes aquesta setmana perquè ministres socialistes han aturat el decret per frenar els desnonaments. Per contra, els socialistes retreuen a Iglesias la gesticulació de portes enfora com a estratègia de pressió i per compensar la seva situació de minoria a la Moncloa i com a quart partit del Congrés en nombre de diputats.
El decret per frenar els desnonaments, que han quedat a la intempèrie des de que va acabar el primer estat d'alarma, s'havia d'aprovar aquest dimecres, tal com van acordar Iglesias i el titular de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos,
però finalment va caure de l'ordre del dia per obra de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Ara, Ábalos assegura que s'enllestirà abans de finals d'any mentre des de Podem afirmen que insistiran perquè sigui aprovat la setmana vinent.
No es tracta, però, de l'únic compromís estroncat en els darrers dies. Si bé Iglesias havia abonat que el govern apostava per la implantació de la jornada laboral de 32 hores setmanals -4 dies-, el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, han descartat de l'agenda aquesta possibilitat. Malgrat que Podem havia donat per entès que es tractava d'un acord de govern, els ministres socialistes sostenen que ni és una prioritat ni hi ha marge per poder-la implantar amb els nivells de productivitat que té Espanya.
El veto a aquesta proposta se suma a la discrepància amb la reforma laboral del PP, que des de Podem consideren que s'ha de derogar "íntegrament" i des del PSOE que s'han de canviar "els aspectes més lesius". Calviño, com a ministra més ortodoxa de l'executiu, és una de les principals defensores de la limitació dels canvis normatius en aquest sentit. Ha acceptat fins ara avenços com l'ingrés mínim vital o apostar per més marge de despesa per afrontar la pandèmia, però sempre amb un ull posat en les línies de contenció traçades per Brussel·les. El mateix Escrivá va tancar la porta aquesta mateixa setmana a una pujada del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros durant l'any 2021, proposta que han defensat sindicats com la UGT. El ministre s'ha escudat en què ja es va incrementar fins als 950 euros a principis d'aquest any.
Les eleccions catalanes com a factor distorsionador
Més enllà de l'abast de mesures de caràcter social i econòmic, l'abordatge del conflicte amb Catalunya també continua sent motiu de disputa entre el PSOE i Podem, més encara a les portes de la campanya catalana de les eleccions del 14-F. Els comuns han alçat la veu després que el ministre Campo
hagi refredat les expectatives d'aprovar la reforma del delicte de sedició abans de finals d'any, com havia apuntat inicialment. De la mateixa manera, també ha deixat caure que la resolució dels indults s'allargaran. "He perdut la paciència", va dir aquesta setmana el dirigent dels comuns i president de Podem al Congrés, Jaume Asens, propulsor de la reforma del codi penal.
Després d'aquestes paraules, caldrà veure què voten els comuns la setmana que ve al Parlament a la
proposta de resolució dels grups independentistes per impulsar una llei d'amnistia al Congrés. De cara a les eleccions del 14-F, els socialistes, i especialment el PSC, tenen molt present quin seria el cost d'assumir a curt termini els indults o la reforma del codi penal. Especialment perquè Miquel Iceta aspira a créixer atraient vots de la desfeta de Ciutadans que pronostiquen les enquestes.
La recerca d'una via d'alliberament dels presos s'ha enverinat encara més arran de l'exigència que ha fet el PP: si el PSOE vol acordar amb ells la renovació de la cúpula del Consell General del Poder Judicial -un dels principals interessos de Sánchez en aquests moments- ha de deixar Iglesias fora de la negociació i renunciar a l'indult dels presos independentistes. Impedir un acord amb els populars en aquest àmbit és també un altre dels cavalls de batalla que acumula Podem en la seva relació amb els socialistes.
La crisi monàrquica com a punt irreconciliable
La cirereta del pastís d'aquesta setmana de pols perpetu entre els dos partits l'ha acabat posant
l'intent del rei emèrit Joan Carles de regularitzar més de 680.000 euros de despeses en targetes opaques. La conducta d'abonar l'import ha estat considerada "exemplar" per part de Pedro Sánchez mentre Podem demana una comissió d'investigació al Congrés que el PSOE ja ha advertit que no té "viabilitat" perquè no hi pensa votar a favor. Els grups republicans de la cambra ja han sol·licitat una compareixença de la ministra Montero per donar explicacions sobre la regularització fiscal de l'emèrit amb avís previ d'Hisenda.
Amb l'aprovació dels pressupostos, PP, Vox i Ciutadans han vist com es feia a miques una de les possibilitats per desestabilitzar el govern de la Moncloa. Però el PSOE continua tenint entre cella i cella no quedar supeditat durant tota la legislatura només a l'entesa amb Podem i els partits independentistes, mentre que Podem pretén exercir de tallafocs de tot intent d'acord amb la dreta. Tot plegat, una relació basada en el voler i doldre.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 
.jpg)
