Rep El Despertador cada matí al teu correu
Avís per a navegants.
L'Audiència Nacional tornarà a jutjar Arnaldo Otegi i altres dirigents abertzales per la seva participació en el procés Bateragune, que pretenia refundar políticament l'esquerra nacional basca i situar-la en unes coordenades de no-violència. Els aparells de l'Estat van entendre, però, que ho feia per ordres d'ETA i el van processar i jutjar el 2009.
Així, l'Audiència Nacional el va condemnar a pena de presó i això li ha impedit presentar-se a les dues darreres eleccions basques. Just després de les darreres, al juliol, el Tribunal Europeu de Drets Humans va afirmar que no havia tingut un judici just i el Tribunal Suprem va haver d'anul·lar-ne la sentència malgrat que el mal ja estava fet i el perjudici causat. Ara, el TS, a la seva sala segona que presideix Manuel Marchena i per unanimitat, ha acordat desafiar el TEDH i tornar-lo a jutjar argumentant que aquella manca de garanties no pot servir per estalviar-li el judici.
És, com deia, un avís per a navegants. Les causes dels presos polítics catalans estan ja arribant a Estrasburg a mesura que esgoten les vies judicials a Espanya. Les instàncies europees, que no sempre són d'obligat compliment, els poden acabar donant la raó, però al final preval la sobirania dels estats i la justícia espanyola difícilment recularà. Malgrat la patacada, Bildu, que ha votat a favor dels pressupostos del govern del PSOE i Podem, manté la seva aposta per la negociació i la mà estesa. Consideren que és la via més eficaç per bastir una alternativa al tradicional pactisme del PNB i que el seu protagonisme a la política espanyola, com el d'ERC, desestabilitza els poders durs de l'Estat, que s'enfronten a l'executiu de Sánchez amb travetes i manifestos. Veurem qui tiba més.
» I avui també és notícia la 70 nit de Santa Llúcia que organitza Òmnium Cultural i que, a partir de les deu de la nit, emetrà TV3. Els guanyadors dels premis de la nit de la cultura catalana no es coneixeran fins a la cerimònia, que per primer any es farà al TNC amb la idea de quedar-s'hi. La gala, pensada com un espectable molt televisiu, la presentarà un company nostre. Es tracta del jove youtuber, instagramer i tiktoker
Long Li Xue, un dels habituals a
Adolescents.cat, el portal de joves vinculat a
NacióDigital, i
als seus programes a Catalunya Ràdio. Fer popular i d'ús normal el català entre els més joves, siguin els que siguin els seus orígens i interessos, és una de les nostres apostes i també de l'emissora pública. Si no coneixeu al Long, us agradarà!
Avui no et perdis
» Els partits independentistes preserven l'amnistia de la seva batalla de les eleccions; per Sara González.
» Borràs mantindrà l'escó al Congrés fins el 14‑F malgrat l'amenaça del Suprem; per Bernat Surroca.
» Solé nega al TSJC que participés en l'organització o la logística de l'1‑O; per Bernat Surroca.
» Núria Marín posa a disposició el càrrec a l'executiva del PSOE després de la imputació.
» Sabater, Riera i Reguant lideraran la llista de la CUP i Guanyem si tanquen l'acord per al 14-F; per Joan Serra Carné.
» Opinió: «Tenir un pla o no tenir-ne»; per Joan Manuel Tresserras.
» Mapes | El risc de rebrot encara cau a la meitat de comarques però els pronòstics no són bons; per Roger Tugas Vilardell.
» Salut vacunarà 500.000 persones abans del març i començarà per les residències; per Andreu Merino.
» El Govern estudia fer tests massius a les escoles després de Nadal; per Joan Serra Carné.
» Opinió: «Un any de Covid-19: mortalitat i vacunes»; per Marina Geli.
» La increïble història de la ballarina sorda que ha aconseguit ser campiona d'Espanya; per Aina Font Torra.
El passadís
L'acte d'Òmnium per l'amnistia ahir a l'antiga presó Model va estar ben organitzat, com és habitual en els que munta l'entitat que presideix Jordi Cuixart. Es va evitar que anés a més un
incident protocol·lari que van protagonitzar els qui fins fa poc eren companys de partit i que encara ara comparteixen el grup de Junts per Catalunya al Parlament. S'havia decidit que parlessin els grups parlamentaris i els representants de l'exili i la presó. En nom de JxCat va intervenir Laura Borràs, fet que va incomodar els dirigents del PDECat presents, que pretenien sumar la seva veu a la de Borràs i els representants dels grups d'ERC i la CUP. Així ho van defensar Ferran Bel i Marc Solsona davant de Josep Rius i Quim Jubert, representants del partit de Puigdemont. Els de Junts van argumentar que el PDECat no havia tingut res a veure amb la redacció de la moció sobre l'amnistia. De mala gana, la delegació postconvergent, que no és el primer cop que es queixen de ser arraconats, ho va acceptar. Si el 14-F obtenen representació, Junts haurà de normalitzar la seva presència arreu.
Vist i llegit
Com es fa un genocidi lingüístic? No és només una qüestió legal, d'oficialitat. Hi ha llengües que no n'han tingut mai l'estatus i sobreviuen i altres que en són, com el gaèlic, i agonitzen. El català fa segles que ja no és oficial a la Catalunya del Nord, però en les darreres dècades ha reculat de forma accelerada. Diversos factors ho expliquen: els mitjans de comunicació de masses, l'arribada de ciutadans francesos, la despoblació dels autòctons, i, sobretot, l'escola i el sistemàtic atac al prestigi social del català per part de les institucions de la República. Amb els mestres al capdavant en van frenar la transmissió generacional a mitjans del segle XX. TV3 va emetre el documental d'
Eugeni Casanova i
David Valls "Catalunya Nord, la llengua enyorada" que, a partir dels testimonis de desenes de parlants, la majoria d'avançada edat, ajuda a entendre com l'estat francès ha atacat la pluralitat i la identitat dels seus habitants. El final del treball, però, ens regala algun punt d’optimisme.
El podeu recuperar aquí.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1995 el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees emetia l'anomenada
llei Bosman atenent un recurs d'un futbolista belga. D'acord amb les normes comunitàries de lliure circulació de treballadors, la sentència afirmava que no es podia restringir el nombre de futbolistes europeus en cap lliga. El mercat es va obrir i el futbol va canviar.
L'aniversari
El 15 de desembre de 1926 naixia a Barcelona l'editor, escriptor i crític
Josep Maria Castellet, que va morir a la mateixa ciutat el 2014. Va ser director literari d'Edicions 62 entre 1964, poc després de la seva fundació, i 1996. Posteriorment va presidir el grup editorial, que acabaria associat a Planeta i a Enciclopèdia Catalana. Castellet va modernitzar l'edició en català i llançar grans figures en la nostra llengua. Us deixo
una entrevista que, al circuit català de TVE, li va fer l'escriptor Terenci Moix.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per