4. El trepat, varietat autòctona de la Conca
La varietat negra dominant és el trepat, varietat autòctona de la zona, el segueixen en menor proporció l’ull de llebre i el cabernet sauvignon.
Les varietats blanques dominants són el macabeu i la parellada. En menor proporció trobem el chardonnay.
El 70% de la superfície vitícola està formada per les varietats trepat, macabeu i parellada.
5. Varietats recomanades i autoritzades
La DO Conca de Barberà té les següents varietats autoritzades.
Varietats blanques autoritzades
Chardonnay
Chenin
Garnatxa blanca
Moscatell d’Alexandria
Moscatell de gra petit
Sauvignon blanc
Sumoll blanc
Viognier
Varietats negres autoritzades
Cabernet sauvignon
Cabernet franc
Garnatxa negra
Merlot
Monestrell
Pinot noir
Samsó (carinyena)
Syrah
Sumoll negre
La DO Conca de Barberà té les següents varietats recomanades.
Varietats blanques recomanades
Macabeu
Parellada
Varietats negres recomanades
Trepat
Ull de llebre
Garnatxa negra
6. Vins negres, delicats i afruitats
La producció mitjana de la DO Conca de Barberà és de 8.500 hl. D’aquesta producció, els vins negres representen aproximadament el 51%; els rosats el 13% i els blancs el 36%. El conjunt dels cellers comercialitzen 1 milió i poc d’ampolles, les quals el 75% es destinent al mercat nacional i el 25% al mercat exterior.
La gamma de vins és àmplia. Els vins blancs són lleugers, de fina aroma afruitada i moderada graduació alcohòlica. Els rosats esdevenen lleugers, afruitats i frescos per la moderada acidesa i pel que fa als vins negres joves son suaus, lleugers i saborosos en boca. Els vins negres que reben un envelliment son més corpulents, adquireixen una gran complexitat aromàtica i presenten una bona persistència.
Els vins de la Conca de Barberà tenen el seu referent diferenciador en la varietat trepat, autòctona de la comarca, que proporciona vins negres delicats, afruitats, frescos amb notes especiades i lleugera graduació alcohòlica.
7. El primer celler cooperatiu de l'Estat
L’evolució de la viticultura a la Conca ha anat molt lligada a l’evolució històrica de la comarca. Els antecedents més remots es remunten als temps dels romans. Durant l’ocupació sarraïna no s’abandona del tot el cultiu ja que els metges àrabs lloaven el vi com a aliment i com a producte de qualitats terapèutiques.
Al segle XII, les terres son colonitzades pels catalans i tingueren un paper molt important els ordres benardians del Cister i del Temple. Els primers des del monestir de Poblet i els altres des de la comanda de Barberà. Els monjos van potenciar el conreu i l’elaboració de vi i van transmetre els ensenyaments als pagesos.
A finals del segle XVIII i sobretot a mitjan segle XIX es va fer un gran pas. L’exportació del vi i l’aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà va convertir la vinya en el conreu gairebé exclusiu de la comarca però l’extensió de la fil·loxera anorrearia completament aquesta època d’esplendor. Tot i això la pagesia de la comarca va saber ressorgir. La Conca de Barberà va ser pionera a Catalunya i a la resta de l’Estat, en l’agrupació dels pagesos en cooperatives agrícoles vinculades al sector vitivinícola.
L’any 1884, els pagesos del poble de Barberà fundaren un sindicat per elaborar el vi en comú i s’inicia la replantació de les vinyes a la Conca. L’èxit coronà els esforços, i el 1903 s’alça el primer edifici de nova planta, concebut com a celler cooperatiu, de tot l’Estat, al poble de Barberà.
Un reflex dels esforços de les generacions dels pagesos per tornar aixecar l’economia agrícola de la comarca, són els cellers modernistes, anomenats “catedrals del vi” per Àngel Guimerà. Entre el 1912 i 1919 es construeixen sis cellers modernistes a la comarca.
8. La DO
El Estatuto del Vino (art. 34), que pretenia regular la producció del vi a l’Estat així com la seva venda i circulació, publicat el 1932, ja parlava de la Conca de Barberà com a una de les denominacions d’origen que s’havien de protegir.
El primer reglament i el seu consell regulador va ser aprovat per l’ordre de 19 de novembre de 1985 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, el qual va ser posteriorment modificat per l’Ordre de 29 de setembre de 1989. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació va ratificar dit reglament, a afectes de la seva defensa per l’Administració Central de l’Estat en els àmbits nacional i internacional, per ordre de 14 de desembre de 1989.
Amb l’ordre ARP/60/2006, de 16 de febrer, publicada al DOGC núm. 4585, de 3 de març de 2006, es va aprovar la darrera reglamentació de la
Denominació d’Origen Conca de Barberà, adaptant-la a la Llei d’ordenació vitivinícola catalana.
9. Proposta enoturística
La
Ruta del Trepat és la proposta enoturística per excel·lència de la Conca de Barberà. Permet contemplar les vinyens sense presses, conèixer cellers plens d'història –entre els quals algunes de les sis catedrals del vi modernistes- i també degustar vins i caves amb caràcter únic.
La ruta es pot complementar amb la visita al
Museu de la Vida Rural i la
Fassina Balanyà de l'Espluga de Francolí, visitar el Monestir de Santa Maria de Poblet i el seu entorn ple de vinyes, així com una
visita a la muralla medieval de Montblanc que inclou degustació de vins.
.png)
