El despertador: 21 de desembre

Sort que s'acaba

Ha estat una legislatura d'enfrontament i de degradació, de gran distància entre els objectius i els discursos que els acompanyaven i els fets. Avui també són notícia les novetats sobre el Consell Esportiu de l'Hospitalet, el virus anglès, l'atac al Consell per la República, el .cat i Loquillo

per Ferran Casas , 21 de desembre de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Havia de ser la legislatura de la restitució, la d'agafar embranzida i fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre i la república que es va proclamar el 27 d'octubre, tot i que sense cap intenció de ser implementada en aquell moment. Però ha estat una legislatura d'enfrontament i de degradació. L'independentisme, fruit de la repressió, d'estratègies partidistes arreu, i de la manca de diagnòstic compartit sobre què va passar, ha embarrancat i tampoc ha estat capaç d'excel·lir en la gestió autonòmica. Sort en té que els rivals tampoc són per tirar coets i no presenten cap alternativa creïble per a les eleccions.

Uns i altres han tirat la legislatura per la borda i, amb un tram final marcat per una pandèmia que cap govern està gestionant amb excel·lència -Suècia o Eslovàquia, que semblaven referents, tenen la situació descontrolada, i els anglesos, els primers a vacunar, ja gestionen un nou coronavirus-, es tanca avui una legislatura per oblidar. Demà Pere Aragonès signarà el decret de convocatòria. El mandat de Quim Torra haurà estat d'una gran distància entre els objectius i els discursos que els acompanyaven i els fets. La grandiloqüència verbal no deixa en bon lloc ni el president ni el seu Govern. Perquè si ell no ha estat capaç de fer el que pretenia, els que dins el seu partit tampoc li ho han posat fàcil i els seus socis d'ERC tampoc han parlat clar ni han estat tan lleials com calia.

L'independentisme afronta les eleccions, que si la pandèmia no ho impedeix seran el 14-F, amb les enquestes de cara i amb la possibilitat de superar, per primer cop, el 50% dels vots. Pot ser una fita històrica, de gran valor polític i que ajudaria a legitimar, dins i fora del país, l'anhel d'una república catalana. Però servirà de poc si no hi ha abans un acord que permeti explicar als electors què estan votant i quins efectes tindrà el seu vot.

El dissabte es va presentar al Palau de la Generalitat, en un acte important amb Puigdemont i sense ERC, l'Assemblea de Representants del Consell per la República. El seu full de ruta, que serà assumit per Junts, apel·la a preparar-se per una confrontació que desbordi la legalitat espanyola. Apunta que tindrà costos i, a diferència del que havia dit altres cops l'expresident, sosté que "ja en som prou" per fer efectiu aquest cop el mandat de l'1-O. És una esmena a la totalitat al full de ruta d'ERC, que demana majories més àmplies i reiterades per esquerdar el gruixut mur estatal i poder pactar un referèndum o desbordar arribat el cas, i del de la CUP, que admet que el mandat de l'1-O ja ha vençut i demana un altre referèndum abans de 2025.   

Els fulls de ruta són diferents en el matís i el fons i, sobretot, en l'actitud. En això darrer més que no pas en el contingut posa l'accent Junts, que fa un plantejament electoral diferent amb relació a anteriors comicis. El 2015 les eleccions eren un plebiscit entre independentisme i unionisme. El 2017 un plebiscit sobre la restitució i el retorn de Puigdemont, que tot i el resultat no es va materialitzar. Ara es plantegen com un plebiscit divisori de l'independentisme entre "ambició [Junts] o renúncia [ERC]", segons deia recentment Laura Borràs. La unitat ja veurem per quan. Els republicans no semblen -llevat de Pere Aragonès- disposats a callar. Vist el context, és lògic témer que la pròxima legislatura, que començarà amb les ferides encara obertes i amb tensions internes a la força que quedi derrotada a les urnes, pot tenir més de la transició que ara s'ha evitat que de "desbordament". Entre altres coses perquè, per fer tant una cosa com l'altra, no es pot prescindir de ningú.  

Avui estarem pendents a com evoluciona la variant del virus al Regne Unit, de l'entrada en vigor de les noves restriccions que marcaran les festes de Nadal -en vaig escriure aquest article- i de les novetats entorn la vacunació, i també a les tractorades que, a moltes comarques, ha convocat Unió de Pagesos.
 

Avui no et perdis

» De la restitució al ring independentista: els moments clau de la legislatura; per Jordi Velert Irles.

» Entrevista a Paul Preston: «El poble espanyol ha estat traït per la classe dirigent»; per Pep Martí.

» Opinió: «Canadell com a símptoma»; per Jordi Muñoz.

» #els50noms | Un país de burgesia estupefacta; per Miquel Macià i Pep Martí.

» El Consell Esportiu de l'Hospitalet tenia d'assessor el líder local de JxCat mentre s'hi cometien irregularitats; per Ferran Casas.

» Entrevista a Jaume Graells: «Si Núria Marín hagués denunciat els fets d'inici, no l'haurien investigada»; per Roger Tugas Vilardell.

»
 ERC pacta els pressupostos de Barcelona amb Colau.

»
 Dels misteris sobre Es-Satty al quart home d'Alcanar: els forats negres del judici del 17-A; per Bernat Surroca.

»
Familiars dels avis de Tremp s'organitzen: «Si no hi ha explicacions, presentarem una denúncia»; per Àlvar Llobet.

» Fil directe: «Alerta britànica»; per Germà Capdevila.

» Què es pot fer i què no a Catalunya a partir d'aquest dilluns?

» Opinió: «L'estela de la pandèmia»; per Montserrat Tura.

» La nau de Badalona no és un cas aïllat: retrat de la Barcelona de barraques; per Andreu Merino.

»
 Opinió: «La Marató» ens retrata»; per Oriol de Balanzó.
 

 El passadís

L'Assemblea de Representants del Consell per la República s'havia de fer a Argelers, a la Catalunya del Nord. La situació sanitària, però, ho va desaconsellar i es va optar per un format reduït a Barcelona i a Brussel·les. Tot va ser telemàtic i, per tant, assegurar una bona cobertura tecnològica era clau. Ho sabien al Consell i ho sabien els hackers espanyolistes que ataquen tot allò que sigui independentista. Segons explicaven des de l'entitat que lidera Carles Puigdemont en un matí es van rebre 17.000 atacs, tots avortats.

Vist i llegit

Fa una setmana va morir l'escriptor britànic John Le Carré, conegut per les seves novel·les d'espies carregades de política i també de realisme (de fet ell va treballar per a l'MI5). A La Vanguardia, Ramon Aymerich es val del novel·lista i del seu temps per explicar-nos que la història sovint no té, com les seves trames, un pla, i que avança a batzegades. Però que, això sí, sempre avança. Aquest any sembla que la pandèmia ho hagi aturat tot, però ens acomiadem de Trump, Àsia s'enforteix i el mercat de treball es fa encara més global. El podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2005 començava a funcionar el domini .cat, que usen la majoria de pàgines web en català. Des de l'any 1996 persones vinculades a la xarxa catalana havien intentat registrar als ens reguladors internacionals d'internet el .ct per Catalunya intentant que, com els estats independents, el nostre país pogués tenir un domini territorial de dues lletres. Davant les traves, es va optar per sol·licitar, amb èxit, un de caràcter general orientat a una comunitat lingüística, que també han acabat tenint l'euskera (.eus) i el gallec (.gal). El .cat va ser usat en un primer moment per moltes institucions, però ara ja són milers les entitats, mitjans de comunicació i altres pàgines privades que l'usen. La Fundació puntCAT fa la feina de gestionar-lo i promoure'l. Us deixo l'acte presentat per Òscar Dalmau que donava el tret de sortida a la commemoració

 L'aniversari

El 21 de desembre de 1960, avui fa 60 anys, va nàixer al barri barceloní del Clot José María Sanz Beltrán, que seria més tard conegut amb el nom artístic de Loquillo. Fins al 2007 el va acompanyar la banda Los Trogloditas. El cantant de rock, que també prometia com a estrella de bàsquet, va viure la seva època daurada als vuitanta. D'aquells anys és la mítica Cadillac solitario. L'artista ha admès en algunes entrevistes que donar titulars és una forma que se sàpiga que encara remena la cua. En els darrers anys s'ha convertit en una de les referències de l'espanyolisme amb un discurs molt crític amb el procés i políticament s'havia acostat a Ciutadans, però ara ja en renega. 

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació