eleccions 14-F

Torra demana al Govern que limiti les reunions de Nadal «a la família més íntima»

El president inhabilitat defensa el seu llegat en una entrevista a SER Catalunya i assegura que volia refer «el que Macià no va poder rematar»

per Pep Martí , 22 de desembre de 2020 a les 09:57 |
Torra, en un acte públic fa uns dies. | ACN
Quim Torra ha demanat aquest dimarts que el Govern faci canvis en les mesures adoptades per afrontar la pandèmia a les portes de Nadal. En una entrevista al programa Aquí Cuní de SER Catalunya, el presdient inhabilitat ha reclamat que es limitin les reunions familiars a la bombolla de convivència més íntima. "En la situació en què estem, de debò que no podem limitar-nos a celebrar el Nadal amb la nostra família més íntima, amb la nostra bombolla, i acabar a les deu de la nit?". "Hi ha coses que cauen pel seu sentit comú", ha reblat Torra, que ha dit que hi ha mesures del Govern que són poc clares perquè admeten massa excepcions. 
 


Sobre els moments viscuts durant la pandèmia, ha reconegut que s'havia "trencat" moltes vegades davant les situacions més dures viscudes. A la pregunta sobre quantes veus hi havia al Govern davant la crisi pandèmica, Torra ha respost que "els missatges han de ser molt clars, el meu missatge era claríssim: confinament total, ara les coses han canviat".

L'endemà de la convocatòria de les eleccions del 14-F. Torra s'ha mostrat queixós de l'actitud de part de l'independentisme després de la tardor del 2017: "Aquí hi ha gent que el 2017 va dir unes coses i després ha canviat". Torra ha esmentat Francesc Macià, a qui es considerava un "boig" i després va proclamar la República. A la pregunta de si com a president volia refer el que Francesc Macià no va poder rematar, ha admès que sí. "El dia que aquest país vulgui donar un pas endavant, em tindrà al seu costat", ha dit. 



Sobre l'escenari electoral a Catalunya, ha expressat el seu suport explícit a Laura Borràs i li ha desitjat "sort": "Representa la coherència que jo he intentat". Preguntat sobre si és partidari, a la vista dels conflictes en el si de la majoria sobiranista, d'un nou pacte de Junts per Catalunya amb ERC, ha assenyalat que és contrari a pactes amb partits "no independentistes", i ha aprofitat per criticar de nou l'acord de Junts amb el PSC a la Diputació de Barcelona, com també el vot d'ERC als pressupostos de l'Estat. Segons ell, no es pot denunciar la situació de Catalunya dins l'estat espanyol si a la vegada es voten els comptes de l'Estat.  

Quim Torra ha defensat aquest dilluns la seva decisió de mantenir la pancarta a la façana del Palau de la Generalitat, decisió que va culminar en la seva inhabilitació pel Tribunal Suprem quan va ratificar la sentència del TSJC. "Tornaria a posar la pancarta", ha afirmat. Sobre el seu llegat, ha dit que preferiria ser recordat com "el president de la pandèmia més que de president de la pancarta". 

Torra ha explicat que aquests dies està rellegint textos de Gaziel i que si es coneix la història de Catalunya es veu que hi ha unes tendències "autodestructives". Ha confessat que pensava "que tots anàvem més a una tots plegats" i "no entendre que havent presos i exiliats, aquí es fessin càlculs electoralistes".


Quim Torra ha assegurat que al llarg de la seva presidència va intentar portar les seves "conviccions íntimes" a la realitat i fer explícit que aquest país era víctima de la repressió. Sobre la seva inhabilitació, s'ha preguntat: "Jo tinc la responsabilitat de la repressió espanyola? Jo he de blanquejar-la?".   

"O el Parlament és la seu de la sobirania dels catalans o no ho és", ha afirmat Torra, qüestionant que el mateix Parlament pot debatre unes mocions que després "no pot publicar". "Perquè hi hagi gent a la presó, això ens ha d'impedir continuar?", s'ha preguntat. Torra també ha explicat que publicarà un llibre sobre la seva presidència que es titularà "Ditetari de Canonges".


Torra ha fet aquestes declaracions l'endemà de la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions. Aquest dilluns, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va signar el decret de convocatòria de les eleccions que se celebraran el 14 de febrer. El tràmit el va fer en absència d'un president de la Generalitat en el càrrec, i d'aquesta manera va donar el tret de sortida cap als comicis que han d'escollir un nou Parlament. Ho va fer després després de ser informat de la dissolució automàtica de la cambra pel president Roger Torrent, ja que cap grup havia presentat un candidat a substituir Torra, inhabilitat del càrrec fa poc més de dos mesos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació