4. Més del 80% de vinyes de varietats blanques
El raïm blanc a la DO Tarragona predomina sobre el raïm negre. La superfície plantada de varietats blanques suposa un 83% de la superfície total i el 17% correspon a varietats negres.
La zona del Tarragonès s’estén al voltant de Tarragona cap a l’interior. Els sòls són calcaris de textura solta. Predominen les varietats blanques parellada, macabeu, xarel·lo, garnatxa blanca i chardonnay. I entre les tintes abunden l’ull de llebre, carinyena i garnatxa, encara que també poden trobar-se encara plantacions de moscatell destinades al consum de raïm de taula.
A l’Alt Camp i el Baix Camp, hi predominen les terres brunes meridionals amb subsòl de pedra calcària i granit. El seu clima fresc i humit, amb 650 mm anuals de precipitació ajuda al cultiu de les varietats negres varinyena i harnatxa que es combinen amb la cabernet sauvignon i merlot.
A la Ribera d’Ebre abunden els sòls calcaris d’estructura pedregosa en les riberes fluvials hi ha terrenys d’al·luvió. Les vinyes es conreen a la zona més plana, alternant amb fruiters i ametllers. Les varietats blanques més conreades són la macabeu i la garnatxa Blanca. En negres abunden la carinyena i la garnatxa, tot i que s’experimenta amb syrah i merlot.
5. Varietats recomanades i autoritzades
La DO Tarragona té les següents varietats autoritzades.
Varietats blanques autoritzades
Macabeu
Cartoixà o Xarel·lo
Parellada
Moscatell frontignan
Moscatell d'Alexandria
Garnatxa blanca
Malvasia de Sitges
Subirat parent o malvasia
Xarel·lo Vermell
Sumoll banc
Chardonnay
Sauvignon blanc
Vinyater
Varietats negres autoritzades
Ull de llebre
Sumoll
Carinyena
Garnatxa negra
Merlot
Syrah
Pinot noir
6. Vins suaus, equilibrats, aromàtics i fruitats
Els vins blancs que es produeixen al camp de Tarragona són molt suaus, equilibrats, aromàtics i fruitats. A la zona de la Ribera d'Ebre són de color més pujat. Els vins rosats són frescs i de color cirera. Els vins negres de la zona del camp de Tarragona són ferms i aromàtics. Els negres de la Ribera d'Ebre harmonitzen el cos i el color de la carinyena i la riquesa de la garnatxa.
A la DO Tarragona destaquen també els vins dolços i de licor, elaborats amb varietats negres i blanques com la mistela, moscatell, garnatxa, rancis o el vimblanc, un vi de licor tradicional fet amb raïm sobre madurat. Alguns cellers de la DO també elaboren vins escumosos seguint el mètode tradicional.
7. Una història lligada a l'auge de Tarraco
L’àmfora que hi ha al logotip de la
Denominació d’Origen Tarragona sintetitza la presència mil·lenària de la vitivinicultura en aquest terrtori. També ens vincula amb l’imperi roma i el seu llegat cultural ja que l’àmfora era el recipient de ceràmica utilitzat a l’antiguitat per emmagatzemar i transportar vi.
A partir del segle I dC, des de Tarraco, capital i centre polític d’una extensa província d’Hispània, i port comercial de primer ordre, sortien molts vaixells carregats d’àmfores plenes de vi en direcció a Roma, capital de l’Imperi, però també n’hi havia moltes que anaven cap a la Gàl·lia, Germània o Britànnia. En aquestes exportacions ja es feia constar als seus vins la procedència geogràfica de la Tarraconense tal i com ho demostren els escrits dels autors llatins del segle I com Silio Itálico, Marcial i Plini El Jove.
L’imperi romà va ser el veritable impulsor dels vins a les comarques de Tarragona, els territoris de la Tarraconense destacaven pels seus vins i eren considerats dels més privilegiats de l’imperi. A Tarragona sempre ha hagut una gran vocació exportadora de vi, tant es així que al carrer Reial, al costat del port, va ser una zona on es van concentrar una gran quantitat de cellers que exportaven amb vaixells els seus vins a tota Europa.
Quan la malura vella fa fer acte de presència al litoral i prelitoral tarragoní a mitjans del segle XIX es va destruir una part important de vinya, aleshores els viticultors van replantar vinyes a les zones més properes al litoral.
També amb l’aparició de la fil·loxera a finals del segle XIX va haver-hi una gran destrucció i una posterior gran replantació de vinyes. Aquests canvis van anar acompanyats de la formació del moviment cooperatiu, molt important a Catalunya, que va impulsar la construcció de cellers modernistes a diverses localitats, encarregats a arquitectes tan importants com Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí.
Cal destacar la construcció de l
’Estació Enològica de Reus, l’any 1910, per demostrar la importància de la viticultura en aquesta zona del país. Va ser una de les primeres de tot l’Estat. L’Estació Enològica de Reus va acollir la primera Escola d’Enologia de Catalunya. Aquest edifici va ser ser sense dubte l’antecedent de l’actual Facultat d’Enologia creada l’any 1997 per la Universitat Rovira i Virgili (URV).
8. La DO
El dret a la denominació d'Origen dels vins de la DO Tarragona es reconeix a l'any 1933 amb la promulgació de l'Estatut del Vi.
L'any 1945 es constitueix el Consell Regulador i l'any 1947 s'aprova el seu primer Reglament que només protegia els vins de licor, anomenats Tarragona Classics.
Les modificacions efectuades l'any 1959 (incorpora els vins secs i semidolços) i posteriors fins a l'actualitat han anant adequant poc a poc la gama de vins emparats garantint sempre la identitat, la qualitat i l'origen.
9. Proposta enoturística
La
DO Tarragona presenta una àmplia oferta d'enoactivitats. Des d'Orient-Tast a Walk and Wine, passant per rutes amb carro entre vinyes i
escape rooms, el territori mostra com el treball i l'esforç dels productors i cellers va més enllà de la qualitat final del vi. Fins i tot, proposen
combinar el caiac al riu Ebre amb els millors vins de la denominació d'origen.
.png)
