4. La comarca de les garnatxes
Les condicions del terrer afavoreixen la qualitat i expressió de varietats viníferes de maduració mitjana i tardana.
El predomini de les varietats de raïm tradicionals és l’altre tret diferenciador de la viticultura a la
DO Terra Alta i és a través de les garnatxes on es fa més evident aquest fet. La garnatxa blanca, la garnatxa negra i la garnatxa peluda són les varietats de raïm predominants. Juntament amb el macabeu, la parellada i la carinyena sumen tres quartes parts de la superfície de conreu.
La garnatxa blanca és la varietat que millor s’adapta al clima regional, assolint tota la seva esplendor en aromes, caràcter, personalitat i matisos. Darrere dels vins varietals de garnatxa blanca s’hi troba un cep rústic, un raïm delicadíssim i un saber fer basat en el refinament de la tècnica d’elaboració. Per tot això, la Terra Alta és una de les poques regions de la viticultura mundial on és possible trobar una extensa gamma de vins varietals d’aquesta vinífera.
El 33% de la garnatxa blanca mundial es conrea a la Terra Alta, i aquest percentatge de la superfície mundial suposa el 75% de la producció a l'Estat i el 90% de la garnatxa blanca a Catalunya.
5. Varietats recomanades i autoritzades
La DO Terra Alta té les següents varietats autoritzades.
Varietats blanques autoritzades
Chardonnay
Chenin blanc
Moscatell de gra gros (o moscatell d’Alexandria)
Moscatell de gra petit (o moscatell de Frontignan)
Pedro Ximènez
Sauvignon blanc
Varietats negres autoritzades
Cabernet franc
Cabernet sauvignon
Garnatxa tintorera
Merlot
Syrah
Ull de llebre
La DO Terra Alta té les següents varietats recomanades.
Varietats blanques recomanades
Garnatxa blanca
Macabeu
Parellada
Varietats negres recomanades
Garnatxa negra
Garnatxa peluda
Carinyena
Morenillo
6. Vins marcats per la mediterraneïtat
La
DO Terra Alta ofereix uns vins fins, distingits per la seva força i caràcter. Un Terra Alta arrela en terres calcàries, creix amb el sol del Mediterrani i s’elabora amb cura.
Les característiques diferenciadores dels seus vins són degudes principalment a la mediterraneïtat del seu terrer i al predomini de les varietats de raïm tradicionals que, juntament amb les varietats foranies, marquen el caràcter dels seus vins.
Els blancs són vins de color pàl·lid, aroma fresca i un pas en boca ampli i equilibrat. Estan elaborats majoritàriament amb Garnatxa blanca. La importància de la Garnatxa i una cultura específica d’entendre la seva elaboració fan d’aquests vins els que millor expressen el terrer i la cultura de la DO Terra Alta, i els fa mereixedors d’un distintiu de garantia específic, el Terra Alta Garnatxa Blanca 100X100.
Els vins negres destaquen pel seu caràcter mediterrani, amb elevada intensitat colorant i predomini de les aromes de fruita. La singularitat i qualitat es completa amb quatre tipus de vins de licor: els vins dolços naturals, les misteles -blanques i negres- i els vins rancis, tots ells obtinguts a partir de raïms de garnatxa sobremadurats per l’acció natural del cerç que bufa durant la tardor.
Les particularitats que s’hi poden apreciar en tots els vins de la DO Terra Alta estan clarament marcades per aquesta mediterraneïtat, i són, fonamentalment, el predomini de les varietats tradicionals, més expressió en boca que en nas, i una destacable persistència al tast.
7. Una de les set DO històriques
La Denominació d’Origen Terra Alta va ser reconeguda provisionalment l’any 1972. Juntament amb Alella, Conca de Barberà, Empordà, Penedès, Priorat i Tarragona, és una de les set denominacions d’origen històriques de Catalunya.
Una tradició vitivinícola gairebé mil·lenària (l’Orde del Temple a través dels
Costums d’Orta, de 1296 i els
Costums de Miravet, de 1319, ja deixava constància del conreu de la vinya i la producció de vi a la zona), uns municipis amb vida i identitat vitivinícola pròpia, el patrimoni familiar de vinyes i cellers (sovint associat al cooperativisme), la passió, la humilitat i l’esforç en el treball, són els trets destacables que perfilen el saber fer dels productors i elaboradors de la DO Terra Alta.
Possiblement i, a pesar de la importància i qualitat dels vins negres, el testimoni més evident d’aquesta cultura cal buscar-lo en el vi blanc. Durant la primera meitat del S. XIX, el cèlebre escriptor Joan Perucho, i fins i tot Pablo Picasso, sabien que els vins de la Terra Alta es distingien entre verges o brisats (vins obtinguts per la fermentació de raïm blanc sencer trepitjat), tots dos blancs. I en paraules d’en Jaume Ciurana, aquests vins esdevingueren “proverbials” en l’imaginari de la societat catalana.
També és prou remarcable la forta vinculació del nom de cada municipi a la producció vitivinícola en origen. De fet, al llarg de la història s’havien fet populars els vins denominats com “de Gandesa” o “de Batea”, especialment blancs, però també negres. Més recentment, a mitjans dels 90, la professionalització del sector vitivinícola a la comarca i la incorporació progressiva de l’excel·lència en aquesta cultura fan de la DO Terra Alta un distintiu en constant evolució i millora.
8. La DO
El Consell Regulador és l’entitat que gestiona la
Denominació d’Origen Terra Alta. En els seus inicis es constituí com una oficina descentralitzada de l’administració de la Generalitat de Catalunya i així va ser des del reconeixement oficial de la DO Terra Alta el 1982 fins a l’any 2005, quan en el marc de la llei 15/2002, de 27 de juny, d’ordenació vitivinícola, el Consell Regulador assoleix plena capacitat jurídica i d’obrar per al desenvolupament de les seves funcions, i es reconstitueix com una corporació de dret públic.
Posant sempre l’accent en els valors del terrer, de les vinyes i de la cultura que caracteritzen una denominació d’origen, el Consell Regulador combina la gestió privada i la pública per representar, garantir, defensar i promocionar la DO Terra Alta amb la finalitat d’impulsar el desenvolupament del sector vitivinícola a la zona de producció i fer dels Terra Alta un valor a tenir en compte pels consumidors de vins fins.
9. Proposta enoturística
El patrimoni vitivinícola de la Terra és sinònim de
catedrals del vi: l'arquitecte Cèsar Martinell va idear tant el Celler Cooperatiu de Gandesa com el de Pinell de Brai. Ambdós es basen estèticament en el modernisme però funcionament en el noucentisme. Estan pensades per optimitzar la productivitat i la qualitat del vi. Més enllà de l’arquitectura, per tant, constitueixen els exemples més importants d’enginyeria industrial al món rural.
Ben aprop de Gandesa, al
poblat ibèrica del Coll del Moro, es pot visitar el trull de vi més antic de Catalunya, que data del segle III aC. Els sediments extrets del trull han donat un resultat positiu en restes vinícoles.
.png)
