La Marató s'ha dedicat enguany a la pandèmia de la Covid-19. La salut mental era el tema decidit per aquest 2020, però l'excepcionalitat del moment ha fet que s'ajornés fins a l'any 2021, quan la Marató complirà 30 anys.
Si alguna persona té dubtes de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio com a servei públic, només cal contestar a una pregunta: ha servit per sensibilitzar i divulgar la Covid-19 al gran públic més enllà de la recaptació?
La Marató és un fenomen sociològic extraordinari. Liderat per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals públics i arrelat a la societat catalana amb implicació capil·lar creixent. Municipi a municipi, entitats de tots tipus, donacions individuals i col·lectives. Compleix tres funcions principals i enguany ha lligat amb la realitat, amb el present: la sensibilització d'una patologia o grups de malalties (càncer, malalties del cor, neurològiques, rares, mentals...), la divulgació des de la ciència i la recaptació de recursos finalistes per la recerca.
Més de 212 milions d'euros recaptats sumant totes les edicions i més de 8.000 investigadors hi han participat. El format ha sigut un èxit. Un diumenge previ a Nadal a l'agenda. Professionalitat davant la crua realitat de les malalties: humanitat, ciència, entreteniment. Els protagonistes: els sanitaris, els científics i els malalts, en primera persona i les seves famílies. Un fil prim d'autenticitat i tendresa en el relat.
Enmig del debat de confinaments a Catalunya, amb l'opinió pública molt dividida pels efectes socioeconòmics que està provocant, la Marató ha ajudat a tenir coneixement de les certeses i de les incerteses, de la realitat i l'esperança. La Marató ens va situar la pandèmia en el món i aprofundir en la realitat catalana. Entorn de 80 milions de persones confirmades amb infecció SARS-CoV-2, i 1,8 milions de persones mortes, sense conèixer realment el nombre real de persones infectades en aquesta pandèmia que afecta a tots els països del món.
A Catalunya estem immersos en el segon repunt de la segona onada (o tercera) amb alta transmissió comunitària. La darrera setmana (entre 17-23 de desembre) s'han realitzat més de 284.000 proves del virus amb un 37% de positius (13.914 persones positives), amb risc de rebrot de 374 casos/100.000; incidència acumulada darrers 14 dies de 337 casos/100.000 i velocitat reproductiva de 1,17. Confirmades 386.289 persones i 16.862 persones mortes.
Noves restriccions i continuïtat del tancament nocturn. 1.664 persones ingressades a Catalunya i 337 a les UCI. Alerta les setmanes vinents sobre la pressió assistencial a l'atenció primària, ingressos hospitalaris i a cures intensives. Estem entrant en el període hivernal (gener-març) on habitualment s'arriben a la màxima demanda sanitària per complicacions respiratòries per infeccions agudes respiratòries (inclosa la grip estacional).
A la majoria d'estats europeus i americans la pandèmia està en plena expansió i han retornat els confinaments de març a molts estats, especialment al continent europeu.
Iniciada la vacunació amb la vacuna autoritzada de Pfizer, d'RNA inactivat, a les residències de persones grans i progressivament a professionals sanitaris, a població de risc fins a arribar a immunització de grup.
La vacunació del SARS-CoV-2 és voluntària com totes les del calendari recomanat a Catalunya. Cal fer seguiment de l'acceptació per part de les persones i de l'accés de la vacunació a tot el món. Hi ha vacunes obligatòries per a viatgers en zones amb malalties endèmiques greus (febre groga, meningococ, poliomielitis) hi vacunes recomanades per la còlera, febre tifoide, hepatitis A i B i la ràbia.
S'exigirà la vacunació obligatòria per SARS–CoV-2 per la mobilitat internacional?
Tindrà tothom l'accés a la vacunació en el món? Hi ha implícits molts debats ètics a la proximitat i a escala mundial. La pandèmia de la Covid-19 reclama una democràcia global, pandemocràcia, per poder establir prioritats i guies ètiques, com proposa Daniel Innerarity.
La vacuna és un èxit de la recerca no només durant aquest any sinó del treball invisible de molts científics que no van desistir de fer recerca de coronavirus en els brots epidèmics de la pneumònia asiàtica (2002-2003) i a l'Orient Mitjà (MERS-2012). També de molts grups de recerca que aporten el seu coneixement en altres camps al servei de la Covid-19. Grups de recerca catalans treballen en xarxa amb les elits pioneres internacionals.
Però l'inici de la vacunació no pot generar un relaxament de la població. Les vacunes i la recerca en fàrmacs són clarament l'esperança, però necessita temps i rigor en l'anàlisi. Cal fer seguiment de l'efectivitat en grans i diversos grups de població i assegurar que immunitzi de totes les variants mutacionals del virus en temps suficient.
Un any a la història de la humanitat que va parar una part del món i, esperem, per construir societats més justes i sostenibles. Cal trobar el camí conjunt entre la política i la ciència, l'equilibri entre la responsabilitat política i la individual.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Marina Geli
,