No acabo d'entendre res... i vosaltres? Anem a veure. A veure, a veure... L'altre dia l'actriu Verónica Forqué, a la tele, al programa de Luxe Mesozoic de Tele 5, va dir que "Conozco mucha gente joven catalana que no sabe hablar español. ¿O no ¿No os ha pasao? Gente muy joven. No saben hablar porque no les han enseñado. Esto me parece un atraco". I, al seu voltant, naturalment, la resta de tertulians, entre el Cretaci i el Triàsic, li van donar la raó. A veure, diguem-ho clar i català, la senyoreta i la resta d'arcosaures, no tenen ni idea, realment, de què passa a Catalunya. Els hi falta informació. Més coneixement. Més llegir. Més viatjar. Més salfumant. Perquè la cosa és més greu. Seriosa, m'atreviria dir. Perillosa, encara afegiria. I potser em quedo curt d'ullals i gambals.
Veuran, amics teràpsids... no és que hi hagi jovenalla catalana que no sap parlar "español"... Tot fos això! És que quan neixen criatures a Catalunya, només treure el caparró de la placenta tropical, se'ls encasta al cervell un xip programat perquè no puguin desenvolupar la llengua espanyola. Així és! I no d'una altra manera! I, clar, això fa que, segons les estadístiques no oficials i recreades, el 99% de la canalla catalana mai a la vida sabrà i podrà parlar l'espanyol com Déu mana que, tothom sap, que Déu és espanyol.
Cert és que, gràcies a la feina desinteressada i altruista de hackers, que operen a un iglú no identificat del Pol Àrtic disfressats de morsa bòrnia i trompa s'aconsegueixi, via mosca collonera, incrustar un software alliberador que permet, amb simples exercicis diaris de cops de cap contra la paret, que la llengua racional, natural, universal, genital, espanyola retorni a les criatures com un Esperit Sant després d'una borratxera al bar de les calderes d'en Pere Botero. Però el mètode necessita perfeccionaments, ja que són nombrosos els edificis catalans enderrocats a cops de crani espasmòdic.
A més, es veu, que la mosca collonera es queda a viure dins el cervell de les víctimes lingüístiques i això fa que la mainada s'enlairi perdent el nord i xocant com un martell hidràulic alcoholitzat demolint-ho tot. I aquí anem. Si hi ha desenes, centenars, milers, milions de cases catalanes que s'estan derruint per culpa de les closques oprimides pel nacionalisme dictatorial del català això vol dir que hi ha milions, o trilions, de catalans que lluiten per un alliberament neuronal i de l'òrgan musculós dels vertebrats empresonats. Ara, ara.
Sabem del cert, i si no ens ho inventem, que hi ha milions de milions (ja ho hem dit això, no?) de catalans que viuen, atemorits, acollonits, espaordits, amenaçats, perseguits, condemnats, a caus, llodrigueres, búnquers sota terra pel simple fet de parlar espanyol, i a la superfície de Catalunya, quan algú gosa dir només un monosíl·lab amb la llengua nativa d'Espanya, sonen alarmes metralladores
dolby surround i s'encenen llums de neó congelador i el terra s'obre com la cremallera d'una rasa eterna i es menja, golut, aquesta pobra persona. Ens han dit (qui? És igual, ens ho han dit i ja està) que a Catalunya, des del Mesozoic, no es parla espanyol d'una manera genètica, fluida, normal, general, a granel.
Això és fa molt temps. Massa. I ja no tenim temps. Per això demanem a Verònica Forqué i a la resta d'arcosaures que s'informin bé sobre el que passa veritablement a Catalunya. No és una anècdota de quatre xavals farts d'una amanida de canuts de farigola que no els surt de l'orifici parlar castellà, no. Tota Catalunya, repetim científicament, tota, tota, no sap parlar ni un gota d'hipoclorit de sodi espanyol. Ens han rentat la boca i ens han ficat una cuca letal al cervell. Se'ns menja per dins com una mala educada sense forquilla ni ganivet, cosa mai vista amb llengua espanyola. I l'animalet no paga lloguer, ni res, només endrapa i no neteja el vàter. On és vist, això!
Veiem, cristal·linament, i després de beure cisternes d'aigua ardent amb detergent caducat, i inhalar quilòmetres de PVC trinxat amb clorur de monoàcid de sargantana lisèrgica, que no són temps de bromes ni de fer esses. No és hora de declaracions dèbils, febles, tèbies sobre l'espanyol a Catalunya. Cal actuar, ja. Sabem, com afirma i es reconeix Forqué (i milions com ella), que "soy roja y republicana por mi ADN". Sens dubte això és el que volíem sentir novament, repetidament, incessantment, coherentment, com l'eco d'un món antic que no mor mai. El carboni 14, la pedra de Rosetta, la prova, la garantia segura, clara, absoluta, total de la voluntat necessària i natural destrucció del català i dels catalans com s'ha demostrat científicament i realment a la mare Espanya des del Mesozoic, l'edat dels rèptils i les coníferes.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Francesc Canosa
,