L’assalt al Capitoli no ha estat cap sorpresa, tot i que no per això deixa de ser impactant. El rumor que els ultres de Donald Trump irromprien a Washington corre des d’abans de la nit electoral. Era qüestió de temps i, finalment, va esclatar el dia de Reis, durant el ple per ratificar la victòria de Joe Biden. Mentre la societat nord-americana es refà de la convulsió, la gran pregunta és si aquesta serà l’última bala d’un president incapaç d’assumir la derrota o la primera posada en escena d’un moviment minoritari però molt radical que Trump capitanejarà tan bon punt tregui els peus de la Casa Blanca.
Els demòcrates ja han demanat que se’l destitueixi i no acabi els 12 dies de mandat que li queden (és curiós que Twitter i Facebook li hagin bloquejat els comptes per incitació a la violència, però que alhora mantingui els codis nuclears). En aquests moments tots els focus estan posats en el 20 de gener. Una vegada cremats tots els cartutxos, Trump ha acabat acceptant un traspàs ordenat de la presidència. Ara bé, no es descarta que el mateix dia de la investidura de Biden, el gran
showman miri d’eclipsar-la anunciant la seva candidatura pel 2024. És a dir, que disfressi la derrota amb una promesa per mantenir viva la flama dels seus seguidors.
A Trump no l’ha votat només una minoria de supremacistes radicals o de conspiranoics, però com tot moviment quan es degrada acaba mostrant la seva cara més extrema, ridícula i freak. De fet, és el candidat republicà més votat de la història, més de 74 milions d’estatunidencs. La immensa majoria no són bojos violents, però molts han comprat el relat del frau electoral. És el cas de la Lydia, una votant de Trump de Pennsilvània que vam entrevistar a
Planta Baixa i amb qui he parlat en les últimes hores. Ella condemna la violència i admet que el president no és perfecte, però està convençuda que "l’establishment corrupte" va arreglar les eleccions.
L’estratègia d’enardir les masses ha acabat explotant a la cara de Donald Trump (una explosió provocada?). L’assalt al Capitoli pot ser el detonant que trenqui el silenci còmplice i no sempre còmode del Partit Republicà. L’interrogant és si els dirigents i les bases el continuaran acceptant com a candidat o li impediran que es presenti sota les seves sigles. Si es consuma el divorci i Trump continua disposat a donar guerra com a independent, els republicans podrien perdre els vots de l’ala més dura. Tampoc ell tindria opcions reals de recuperar la presidència pel seu compte, però el que es fa difícil de calibrar és fins on seria capaç d’arribar amb les mans lliures i el fervor messiànic d’una horda armada d’incels guarnits amb pells i banyes de búfal.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Cristina Solias
,