Rep El Despertador cada matí al teu correu
En primer lloc, bon any 2021 a tothom! Després de la parada nadalenca, que ha deixat enrere
un any que ha estat negatiu sense pal·liatius, ens hi tornem a posar amb
El Despertador. Gràcies per ser-hi, per llegir-lo i per difondre'l entre els vostres contactes que es volen llevar amb les claus del dia. 2020 va ser, com deia, un mal any però el 2021 ha començat amb
el daltabaix americà i amb massa incògnites. Les
postals del país nevat aquest cap de setmana, tot i les incidències que provocarà en el transport escolar, per exemple, ens han permès esbargir-nos una mica mentalment malgrat
el semiconfinament i les noves restriccions que van començar dijous passat.
Avui torna també, com no podia ser d'una altra manera, l'escola.
Comparteixo l'opinió dels pediatres i de la majoria d'implicats en el debat que tancar-les ha de ser la darrera opció perquè fer-ho té un cost social alt que aprofundeix en les desigualtats, perquè
el primer trimestre ha estat un èxit i la comunitat educativa se n'ha de felicitar, i perquè perdre un altre curs escolar
ha de ser la darrera opció. Ara cal exigir que els cribratges als mestres siguin ràpids per mantenir la situació controlada.
El 2021 té en vermell una primera cita al calendari: les eleccions del 14-F. Avui es reuneix la mesa de partits amb representació parlamentària que aquesta setmana avaluarà -el divendres prendrà una decisió definitiva- si la situació epidemiològica permet o no votar aquell dia o s'ajornen dos mesos. Es van prefixar dos escenaris per no fer-ho: que estiguem en aturada social o que s'estigui en un escenari similar al de les pitjors setmanes de la segona onada del coronavirus. Ara, i fins al dia 17, estem en una pràctica aturada de deu dies però
les dades no són bones. Ens acostem perillosament als pitjors moments que vam viure a la segona onada. Vam pagar el pont de la Constitució i possiblement pagarem Nadal, Cap d'Any, Reis i la tornada a la feina. Si la neu no ho impedeix,
la vacunació va prenent velocitat de creuer, però fins a final d'any és difícil aconseguir la desitjada immunitat de grup.
Tots els partits afirmen que volen fer les eleccions. Públicament cap d'ells admet la possibilitat d'ajornar-les. Ho fan sense manies, en canvi,
epidemiòlegs com la doctora Magda Campins. Els partits tenen por perquè saben que si fan el pas d'ajornar els pot perjudicar o seran acusats de fugir d'estudi o de porucs si ho demanen. Si hi posem el prisma electoral, els del Govern tenen motius per fer una cosa i la contrària. Només cal parlar-hi fora de micro per comprovar-ho. Podríem assenyalar pros i contres interns, amb relació als seus rivals i a la gestió al Govern en un cas i en l'altre. A qui no li aniria bé un ajornament seria al PSC, que veuria com es diluiria l'"efecte Illa", que li pot permetre capitalitzar el vot unionista i
empetitir encara més els comuns fins al punt de somiar amb la victòria gràcies a la fragmentació independentista.
La perspectiva d'una baixa participació no és bona per a ningú. D'entrada perquè serà aprofitada per l'unionisme per deslegitimar una majoria independentista, més encara si aquesta superés el 50% dels vots i se'n volgués fer alguna cosa. Fa tres anys, en un moment de màxima tensió i mobilització dels blocs, va votar el 82% del cens.
L'enquesta d'ahir de La Vanguardia pronosticava que només ho faria el 64%, unes xifres molt similars a les prèvies al procés. El Govern ha treballat, dins els límits estrictes del marc legal i la Junta Electoral Central, per
facilitar el vot per correu i la
campanya per promoure'l pretén reduir l'afluència als col·legis electorals de persones grans i de risc malgrat que a les xarxes hi hagi veus que promouen estrafolàries teories de la conspiració.
Avui tindrem alguna pista de cap a on decantarà la cosa. La decisió es prendrà -és inevitable- amb criteris partidistes, però si hi ha la certesa que les dades no seran bones d'aquí a un mes és imprescindible que els criteris mèdics i el foment de la participació s'imposi a la por a assumir responsabilitats.
Avui no et perdis
» Entrevista a Valentí Pineda (Societat Catalana de Pediatria): «L’únic segur seria confinar‑nos però si hem de prioritzar coses, obrim les escoles»; per Andreu Merino.
» Anàlisi: La urgència de transformar les administracions públiques després de la Covid-19; per Josep Maria Vilalta.
» La batalla legal per les multes del confinament; per Andreu Merino.
» Entrevista a José Enrique Ruiz‑Domènec, historiador: «Ens salvarà la vacuna, però també conèixer la història»; per Pep Martí.
» TV3 i Catalunya Ràdio preparen una via que eviti minimitzar Junts en campanya; per Ferran Casas.
» Anàlisi: l'«operació Illa candidat» posa en escac els comuns; per Sara González.
» La «supervivència» transversal d'Unió; per Pep Martí.
» Fil directe: «Aliances i vetos»; per Germà Capdevila.
» Fil directe: «Campanya de retuits?»; per Sara González.
» Dades: La meitat de comarques no han recuperat el poder adquisitiu previ a la crisi del 2008; per Roger Tugas Vilardell.
» Les pensions i la reforma del mercat laboral paguen el desacord i la pandèmia; per Jordi Velert.
» Estats Units, hora zero sobre les cendres de Trump; per Pep Martí.
» Altres Barcelones: El desconegut torneig d'esports d'hivern de Collserola de 1914; per Dani Cortijo.
El passadís
Pere Aragonès insisteix aquests dies en la necessitat d'incorporar els comuns, el PDECat i la CUP a la governabilitat. Per ara aquests tres partits, i també Junts, fan evidents vetos creuats a la proposta. El PDECat, que segons les enquestes no té ni molt menys garantit ser al proper Parlament, entra al joc de confrontar amb Aragonès i amb la CUP. Àngels Chacón va dir ahir que ni parlar-ne d'entendre's amb els "radicals" de la CUP. És una de les diferències que marquen amb els seus excompanys de Junts.
El partit de Carles Puigdemont els menysté, però
Quim Torra sí que va contestar a les xarxes a la candidata recordant-li que, per aconseguir la república, cal tot i tothom.
Torra va centrar i una allau de dirigents va rematar rebatent l'expresident. S'ajuntava tot: una presidència, la de Torra, de la que no n'estan gens orgullosos; i l'ocasió de marcar distàncies amb la CUP dient que no ho volen governar. No van faltar les piulades de
Ferran Bel,
Montserrat Candini,
Rosa Pujol,
Marc Solsona o
Genís Boadella. Lluny queda la presència de Torra al darrer congrés del PDECat abillat amb un retrat de Winston Churchill a la jaqueta. Un homenatge que, per cert,
els anticapitalistes li van criticar.
Vist i llegit
El final de Trump ha convertit en encara més inconvenient i antipàtic el personatge. L'acusació de trumpista s'usa aquests dies a tort i a dret i el clima de precampanya hi ajuda de valent. A
El Periódico, el periodista
Josep Martí Blanch, que va ser secretari de Comunicació del govern d'Artur Mas,
escrivia ahir un article "Trumpism, trumpismo, trumpisme" on repassava el fenomen i els seus ecos, que hi són també, espanyols i catalans. La lectura fa pensar. Sobre això mateix, us aconsello també
l'article que, al nostre diari, va publicar Francesc-Marc Àlvaro aquesta setmana.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1933 es va produir a la població de
Casas Viejas, a Cadis, un aixecament armat de camperols anarquistes contra les autoritats de la jove República Espanyola. El govern del socialista Azaña no va dubtar en reprimir-lo amb violència i es van comptar una trentena de morts. Casas Viejas va començar a erosionar el primer govern republicà, que aquell mateix any perdria les eleccions davant la dreta, donant pas a l'anomenat bienni radical-cedista. El nou govern va ser el que va suprimir l'autonomia catalana i empresonar Lluís Companys i el seu govern pels fets d'octubre de 1934. On van passar els fets de Casas Viejas, al municipi de Benalup, ara hi ha un hotel de quatre estrelles que es diu Utopia.
Aquest documental recrea els fets.
L'aniversari
Avui fa setanta-vuit anys que va nàixer a Barcelona el que segurament és l'escriptor català en llengua castellana més cèlebre,
Eduardo Mendoza. Ha rebut premis com el Planeta i el Cervantes i estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi. La majoria de les seves novel·les estan ambientades a la capital catalana. En els darrers anys s'ha posicionat a favor del "bilingüisme" i en contra del procés. Us deixo
una entrevista que li feia fa un any Carlos Alsina a Onda Cero.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per