"No vull que m'identifiquin com la jugadora dels quatre dits"

Istambul“Tots els humans tenen la seva història, i aquesta és la meva”, afirma a l’ARA Francesca Jones des de Melbourne, capital del tenis mundial durant el mes que ve. L’Open d’Austràlia, el primer Grand Slam de la temporada, és a tocar. I enguany hi participarà aquesta jove anglesa, la primera jugadora de la història que aconsegueix una plaça per al torneig malgrat tenir una malaltia congènita: displàsia ectodèrmica ectrodactília. Amb quatre dits a cada mà, tres dits en un peu i quatre dits a l’altre, participarà en una de les quatre grans cites anuals del tenis. I això que ho tenia tot en contra. “Em van dir que el meu cos no podria aguantar molts anys d’intensitat i esforç, que no estava construïda per a aquest estil de vida”, diu. Només era una nena quan li van dir que el seu futur havia d’estar allunyat de les pistes: “Recordo el moment, però sobretot la reacció del meu pare, la decepció”. La ciutat de Bradford la va veure néixer, Barcelona la va fer créixer. Amb deu anys va apuntar-se a l’Acadèmia Sánchez-Casal amb un objectiu que anteriorment se li havia negat: convertir-se en jugadora professional. I contra tot pronòstic ho va aconseguir. Amb força física, mentalitat i cap excusa.