El PSC és com els Gremlins: amb aigua, la llum del sol i menjant després de mitjanit es reprodueixen. El Partit dels Socialistes de Catalunya, El Partit Sempre Constitucionalista, Partit Sense Catalunya, El Partit Suat de Calamars, El Partit Sucant Cabirols, El Partit Sí Calibra, El Partit Soc Calculadora... Com tot bitxo vivent el PSC busca la seva fecundació, reproducció, propagació. Per això Salvador Illa no és una Illa: és un arxipèlag.
Illa no vol cap Illa. Illa és l'exministre de la minestra de verdures. El vegetal, electoralment, animal i letal, fet candidat a la Catalunya afamada: tota l’Espanya, i espanyola, que habita, tributa i mor a Catalunya. Illa és un "puchero" a la castellana imperial manera. Vol a la cassola tot el cigró, la patata, pastanaga, api, porro, costella, pernil... espanyola. Des del socialista que es diu catalanista però que ni fart de vi endevinaria que viu a Catalunya, a l’hemorràgia dels comuns suïcidats als quadrats
amish de les súperilles
teletubbie de la Barcelona d’ansiolític depressiu, passant per Ciutadans, el bebè proveta fecundat als laboratoris genètics de l’estat espanyol amb l’ajuda del pare Frankenstein PSC-PSOE. I més, i tot el que pugui esgarrapar a Partits Populars, Impopulars i Partits Afederals, o de Cables Coaxials, de l
’Espanya Una, Grande Y Libre. Illa és això: el loctite, el ciment, la resina, el formigó, la central nuclear unionista, constitucionalista, borbònica, espanyolista. Per això el votaran. Per l’arxipèlag, no per l’Illa.
Illa és el somni de tot ciutadà del món (que ni sap el que és món ni la cantonada de casa), que vol unes vacances pagades: a l’hamaca, mirant l’oceà del no-res, silenciós, callat, mut, impertèrrit, immòbil, quiet. Horitzontalitat per adormir els nervis. Assossegament assilvestrat amb banyador. Nuesa. Res. Això: res. El sol de vacances eternes del no com si fos un sí: insolació existencial. Barretada. I platets. I xin-xin de brindis. El PSC-PSOE-Estat torna a fer una gran jugada. Intel·ligència. Dit i redit des de el primer dia. Illa no és una Illa. Illa és l’estat. Com el PSC és l’estat. Com el PSOE és l’estat. Com l’estat és l’estat. Això, molts independentistes, no ho veuen ni amb diòptries, ni farts, també, de vi, o aiguarràs. Illa no és una Illa: és el que hi ha darrere d’Illa. Se’n riuen d’ell. I, no: ell se’n riu. Ells se’n riuen.
Ja va escriure Joan Sales, l’escriptor, i el que va veure, com tots els catalans, com l’Espanya roja i negra s’ho menjava tot i tothom amb la mateixa
bocota caníbal, que els comunistes tenen l’humor en quarantena. Els comunistes i qualsevol ideologia que busca el que busca: endrapar, bàsicament, devorar als altres. I si són catalans, millor, que són nutritius i saborosos i són gratis. Poc humor a Illa. I al PSC. I al PSOE. I a l’Estat Nacional-Frankenstein. Poc humor i poca broma. Perquè estan pel que estan. Com ha de ser. Són uns professionals. Són un estat. En mal estat, però estat. Abans deien allò de “Tenemos a Cataluña en la punta de la bayoneta”, ara podrien dir:
Tenemos a Cataluña en la punta de la mascarilla. Al·lucinarem si Illa Arxipèlag és President.
Al·lucinarem si el formigó del Partido Sin Cataluña governa la post autonomia insular. Al·lucinarem amb Miquel Iceta ministre
de los territorios y colonias españolas centrifugadas a la lavadora estatal. Veurem coses mai vistes. Veurem el que és, i sempre ha estat, el socialisme i l’esquerra espanyola. I la culpa no és seva. La culpa no és d’Espanya. La culpa no és del txa-txa-txa. La culpa és nostra: tot això ja ho sabien els catalans. Ho han sabut sempre. Potser, de nou, com sempre, com un clàssic, és millor que guanyi Illa-Estat. Ja va dir, Maragall, el poeta, l’avi,
sia’m la mort una major naixença.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Francesc Canosa
,