El jutge descarta que la lesió a Roger Español fora intencionada i avala les pilotes de goma

Roger Español (EP)

El jutge que instrueix la causa per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona ha descartat que la lesió amb una pilota de goma per la qual l'activista Roger Español va perdre un ull fora intencionada, per al que no aprecia "element indiciari algun", i ha sostingut que els projectils de goma són legals també a Catalunya.

En un acte, el titular d'Jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona desestima la petició de l'advocada d'Español, Anaïs Franquesa, del Centre Iridia, per obrir un procediment sumari per un presumpte delicte de lesions.

Per la seva banda, l'advocada sosté que les lesions van ser intencionades, ja que les va fer un agent entrenat a les escopetes de bales de goma, i la va usar "de manera antireglamentària, havent disparat no només diverses vegades contra el lesionat sinó que fins i tot després de causar-li la ferida hauria disparat a les persones que intentaven socórrer ".

El jutge justifica que, per acceptar la petició de l'advocada, "haurien d'haver indicis que l'agent va actuar amb la clara intenció de causar al senyor Español la pèrdua de la visió d'un ull".

Remarca que les lesions per imprudència es distingeixen de les intencionades perquè impliquen que l'autor tingui sigui conscient el dany que pot causar i accepti les conseqüències de les lesions provocades, del que no aprecia indicis en aquest cas.

"SITUACIÓ D'ALTA TENSIÓ" L'1-O

El jutge sosté que s'ha de tenir en compte el context del tret, "el dia 1 d'octubre de 2017, en una situació d'alta tensió social", quan un grup de policies no podia seguir el seu camí perquè diverses persones estaven assegudes a terra.

"En Durant ia la asseguda un temps important, es va ordenar actuar en contra de les persones" usant la porra per obrir camí als agents, el que en paraules del jutge va causar un tumult pels votants que van reaccionar a l'actuació policial abucheándolos i llançant objectes .

A continuació, els agents van disparar salves i pilotes de goma, de manera que el magistrat assenyala que "es tracta d'un tret que va precedit d'una situació que no ha de ser obviada".

L'AGENT "va disparar apuntant a TERRA"

La interlocutòria remarca que, segons els informes pericials i a l'contrari del que sosté l'advocada de Español, "el tret de l'agent no anava dirigit exactament al senyor Español sinó que es va disparar apuntant a terra", el que considera un element crucial per determinar si la lesió va ser intencionada o no.

"El simple fet de disparar contra el terra afegeix un element aleatori en el resultat", i considera que això elimina la possibilitat que la lesió fos intencionada perquè el projectil podia rebotar en qualsevol direcció.

NO ÉS "UNA ARMA PROHIBIDA EN ABSOLUT"

També destaca que "no consta que l'agent investigat hagués disparat anteriorment" contra Español, i recorda que l'ús de bales de goma és legal i no és una arma prohibida.

"Tal prohibició ni tan sols existeix a Catalunya, ja que cap llei prohibeix el seu ús. Únicament el Parlament va aprovar unes conclusions el valor normatiu únicament és el d'instar a la Generalitat" a prendre mesures, el que assenyala que no s'ha de confondre amb una prohibició i , a més, destaca que l'agent no estava vinculat per aquesta resolució de la Cambra catalana.

Iridia RECORRERÀ LA DECISIÓ

Per la seva banda, el Centre Iridia, que exerceix d'acusació particular, ha explicat en un comunicat que recorrerà la decisió del jutge davant l'Audiència de Barcelona, i ha defensat "l'existència d'indicis sòlids" que el tret va ser intencionat.

Ha sostingut que la causa s'hauria d'investigar en un sumari, com es va fer en el cas d'Ester Quintana, que va perdre un ull durant les càrregues de Mossos d'Esquadra a la vaga general del 14 de novembre del 2012.

Iridia sosté que l'agent investigat va disparar a Español "en tres ocasions diferents" i que va ser la tercera la que li va fer perdre l'ull, i afirma que va disparar des d'una distància inferior a la reglamentària, el que no va permetre que els concentrats es protegissin i implica que l'agent suposadament va assumir la possibilitat de causar lesions greus.