Matías Alonso és un incombustible a Ciutadans. Diputat per la demarcació de Tarragona des de 2012, el pròxim 14 de febrer, aquest vendrellenc nascut a La Línea de la Concepción (Cadis), es presenta a la reelecció, això sí, amb una situació ben diferent que la de 2017. Ciutadans va assolir ara fa tres anys la seva primera victòria, amb un 27% i escaig dels vots i cinc diputats. La seva llavors número 2, Lorena Roldán, ha fitxat pel Partit Popular i el seu portaveu a Tarragona, Rubén Viñuales, ha marxat cap al PSC. En aquest context, la primera pregunta és obligada:
- Quina és la situació del partit després de la marxa de Rubén Viñuales?
- El nostre partit es va renovar en la darrera assemblea, està com estava: fort.
- Hi ha hagut més altes o més baixes en els últims temps?
- Això de les altes i les baixes va a temporades, però perquè hagin marxat dues persones concretes no hi ha hagut més baixes.
- No s'ha debilitat la imatge externa del partit?
- Potser la pretensió que es tenia en aquell moment era aconseguir-ho i jo estic convençut que no, som el mateix partit amb la mateixa força, amb el mateix
background, i estem convençuts que som la millor opció a hores d'ara per governar la Generalitat.
- Hi ha hagut alguna operació per part del PP o el PSC contra Ciutadans?
- Jo no em puc posar en el lloc de ningú, de vegades hi ha gent que pensa que si té un resultat pitjor és perquè els seus vots se'ls ha endut un altre. La veritat és que el vot és lliure, és individual, i la gent vota a qui vol. El dia 14 tots comencem de zero per molt que hi hagi enquestes que vulguin dir una altra cosa. Nosaltres tenim l'avantatge d'haver tingut un suport majoritari a Catalunya i a la demarcació de Tarragona i esperem repetir-ho, que se segueixi confiant en el nostre treball.
- Començar de zero vol dir que no s'interpretaria com un fracàs no repetir victòria electoral?
- L'anàlisi és a posteriori, no hi ha ni un èxit ni un fracàs, no hi ha res.
- En els últims anys, Ciutadans s'ha acostat més a Vox o al PP més que no pas al Partit Socialista?
- Hem tancat tota mena d'acords polítics amb tota mena de formacions, fins i tot amb separatistes a Catalunya i extrems tan distanciats del centre com estem nosaltres com la CUP.
- D'acords de govern no n'hi ha hagut cap amb ERC, Junts o la CUP.
- No, però tenim acords de governs municipals aquí a Catalunya amb el PSC. Dir que estem més a prop d'uns que dels altres no és una realitat. Sí que és cert que s'han fet més governs amb el Partit Popular que no pas amb els socialistes, perquè o bé no han sortit els números o han perdut l'interès. Per exemple, el senyor Lambán tenia un soci prioritari per formar govern a l'Aragó que era Ciutadans, el que passa és que l'aritmètica no donava.
Matías Alonso, candidat de Ciutadans per Tarragona el 14-F. Foto: Josep M. Llauradó
- El sistema sanitari públic està en una situació molt feble després d'unes retallades terribles des que va tornar Convergència al Govern de la Generalitat. El que s'ha de fer de forma immediata és augmentar la inversió i augmentar el personal. L'atenció primària hauria d'haver estat la barrera principal per no trobar-nos com ens hem trobat amb centres sanitaris obsolets. Vaig estar l'altre dia a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i està absolutament desbordat. Requerim escoltar als experts, ni la consellera ni els principals responsables de la conselleria han volgut escoltar el personal sanitari, els col·legis de metges, i per on havíem de tirar per tenir més eficàcia en la lluita conta la pandèmia.
- Hi ha experts que han recomanat tancaments més durs i just dilluns començarà un nou relaxament de les mesures. Quina és la posició de Ciutadans?
- Nosaltres tenim una primera prioritat que és salvar vides, ho hem dit sempre, però també s'ha de salvar el teixit productiu, els llocs de feina. Venim reclamant un pla que sigui liderat pel govern d'Espanya, no ho han volgut fer, i hem demanat des del mes de març confinaments de caire intel·ligent i flexible, que siguem capaços de determinar on són els més alts riscos, on hi ha les més altes taxes de contagi, per apretar aquests àmbits i donar una mica de sortida als altres si és possible. El que s'ha fet fins ara ha estat criminialitzar a determinats sectors productius: hosteleria, oci nocturn, gimnasos, firaires... Malauradament molts d'aquests petits empresaris han acabat tancant i no hi ha hagut resposta per part de l'administració pública, ni de la Generalitat, ni de l'Estat.
- Dona la sensació que tots els partits que no han format part de govern, sigui a l'Estat o a la Generalitat, són molt crítics amb la gestió però no han aportat cap proposta concreta.
- No és el nostre cas. La nostra proposta és que les decisions han d'estar exclusivament en mans tècniques.
- Però quines mans tècniques? Hi ha molts tècnics i la comunitat científica no s'ha posat sempre d'acord en les mesures a prendre.
- El que no podem tenir és un senyor com el Fernando Simón, al govern d'Espanya, dient que els tècnics deien i els tècnics no eren enlloc. En les moments crucials hi ha força unitat de criteri, sempre hem dit que és molt complicada la gestió de la pandèmia. El que no s'ha sapigut fer és dir les coses com són, des d'un principi s'ha intentat treure-hi importància.
- S'haurien de centralitzar les competències en salut en una situació com l'actual de pandèmia?
- Estem en una situació d'emergència sanitària i és tan fàcil com el que marca la legislació en els estats d'alarma, és una responsabilitat directa del govern d'Espanya. L'únic que han fet ha estat marcar unes directrius, però a l'hora de la veritat no s'han seguit. Fernando Simón no pot sortir a carregar contra la gent dient que recomanem el que recomanem la gent fa el que vol, perquè aquesta no és forma de dirigir la lluita contra un virus com el que tenim damunt la taula.
- Per moltes restriccions que s'apliquin en el dia a dia, als aeroports catalans no hi ha el control que hi ha en altres països. Si Ciutadans accedís al Govern de la Generalitat, possiblement tampoc no podria controlar la pandèmia perquè Catalunya no té les competències suficients per fer-ho.
- A l'estiu, el govern va dir quins eren els aeroports d'accés a Espanya i entre ells no hi havia ni el de Girona ni el de Reus. Nosaltres demanàvem que s'habilitessin per a gent que venia a treballar, no a turistes, fent els controls sanitaris necessaris. Perquè aquesta era l'excusa i allà on hi havia control sanitari tampoc s'ha fet. És a dir, hi ha hagut en certa forma una deixadesa de funcions. Repeteixo que és una responsabilitat primera del govern d'Espanya, el senyor Sánchez en lloc de sortir a donar homilies el cap de setmana s'hauria d'haver arremangat una mica per encapçalar la lluita contra aquesta pandèmia, que és el que no ha volgut fer.
- Quins són els socis prioritaris de Ciutadans després del 14 de febrer?
- Nosaltres pensem que s'ha d'obrir un nou cicle. Hem tingut sempre governs aparentment moderats de caire nacionalista, que després hem vist que la moderació tenia molt a veure amb el grau de corrupció. Després vam tenir uns tripartits que van ser l'origen del procés que vam patir des que va arribar el senyor Mas. I ara és el moment d'acabar amb això, sincerament l'únic partit que veig que té aquest ànim som nosaltres. El PSC té un soci preferent que és Podemos, que li ve donat perquè és el soci que hi ha al govern d'Espanya, però el següent soci claríssim és Esquerra Republicana, i un altre tripartit és un "más de lo mismo" que no ens ho podem permetre.
- Per tant, quins serien els socis?
- Un govern no nacionalista, per tant soci no seria Junts, Esquerra, la CUP, el PDECat... Ara, si som capaços de liderar aquest canvi amb el PSC, amb el PP o amb tots dos i fins i tot, potser, amb Podemos, perquè mai se sap, recordem-ho que en aquesta legislatura ha estat la crossa perfecta del senyor Torra, a veure què passa.
- En un moment de pandèmia i d'un possible escenari de repetició d'eleccions és moment de posar vetos entre partits?
- No es tracta d'això, nosaltres no hem posat mai vetos. S'està parlant de conformar un govern i aspirem a què n'hi hagi un per a tots.
- Però perquè hi hagi legislatura s'ha de formar govern.
- Sí, però això és a posteriori, no ho sabem ara, aquesta aritmètica no la podem fer. Els únics que han posat vetos va ser al 2017 els senyors del PSC que van sortir de seguida el senyor Sánchez i el senyor Iceta a dir que de cap manera farien presidenta Inés Arrimadas.
- Vostè va entrar com a diputat al Parlament al 2012. Amb la seva experiència, és capaç d'explicar què és el que fa que els grans projectes per a la demarcació de Tarragona s'allarguin tant en el temps?
- Algunes de les infraestructures són de l'Estat, altres de la Generalitat. No hi ha hagut interès real. El govern espanyol ha estat en mans de Jordi Pujol, d'Artur Mas, i no s'ha fet servir aquesta força negociadora en benefici de tots. Aquí tenim un dèficit en infraestructures força important. Tarragona no som una província que doni suficient força a l'àmbit separatista com poden ser Girona o Lleida, on tenen més força.
- Tot és culpa del procés, doncs?
- No, és culpa d'una manera de fer. El procés ha perjudicat a tots els catalans, ara, és una realitat que hi ha hagut una manca de voluntat política per posar un seguit d'infraestructures sobre una taula. El corredor mediterrani ha trigat molt més del que hauria d'haver trigat entre d'altres coses per la incapacitat de negociació o també per claudicar davant de pressions internes de determinats alcaldes.
- Com està ara mateix la convivència a Catalunya? La societat està dividida?
- La societat catalana ens agradi o no ens agradi té una fractura important. I va per barris. Jo he vist els problemes de convivència en el meu entorn i conec a molta gent que els té en el seu entorn laboral. Hem vist un negacionisme absolut per part del Govern de la Generalitat, per part dels que han estat responsables de generar aquesta fractura social i de caire polític a base del populisme. Han injectat idees de somia-truites per acabar amb sentiments de frustració per una banda i amb divisió per una altra. Per exemple, un grup de Whatsapp de gent que surt a fer bicicleta de muntanya cada cap de setmana i que de cop i volta s'ha acabat l'activitat del grup, això vol dir que aquesta fractura és una realitat. I que no té a veure amb les relacions humanes que tens amb el teu veí o amb el teu company de feina, sinó amb els inputs que t'estan enviant des del poder i que t'estan manipulant des del poder.
- No hi ha manipulació des de l'altra banda?
- El que hi hagut des de les institucions és una agressió directa a la democràcia. Hi ha gent que ho ha vist amb bons ulls i hi ha hagut moltíssima gent que ho ha patit. A més a més aquests s'han sentit rebutjats pels que han estat donant suport a aquesta visió populista de la política que d'un dia per l'altre es pot canviar l'ordenament democràtic i allà on hi ha majories qualificades no cal ni parlar-ne. Et poso una llei totalment totalitària a la taula i si vols signar amb la dreta, signa, i si no amb l'esquerra, però signa perquè és la meva voluntat. Això ha passat a Catalunya.
- En un context d'eleccions, en què s'aposta per un canvi de govern, es demana a la meitat de la població que vol un projecte independentista per a Catalunya que hi renunciï?
- És que la independència no és un projecte per a Catalunya, la independència és una utopia. És la realitat política, és la realitat jurídica, és la realitat històrica... Una altra cosa és que hi hagi gent que amb el populisme més absurd des del govern vulgui capgirar aquesta realitat.
- No és totalitari dir que no és un projecte vàlid, la independència?
- El que és totalitari són les lleis de desconnexió que es van posar sobre la taula el 6 i 7 de setembre de 2017. Això era totalitarisme bolivarià, pretendre que els jutges jutjarien el que jo volgués, que és el que es va plantejar, això és absolutament totalitari. I es va donar un cop a la democràcia absolutament totalitari. A partir d'aquí, el populisme treballa amb bellugar sentiments, l'estómac, i generar expectatives.
- Parlant de cops a la democràcia, com a exmilitar què li sembla el xat d'exmilitars cridant a fer un cop d'estat contra l'actual govern espanyol?
- No li vull treure importància. No són exmilitars, són retirats, que alguns no sé si alguns caminaran sols o en cadira de rodes. No sé qui són ni ho vull saber. És absolutament lamentable. L'exèrcit que jo conec no té res a veure amb aquesta visió, no crec que sigui gent que pugui estar subjecte a cap règim disciplinari, repeteixo, és gent que està a casa seva retirada, que no tenen res a veure amb la vida activa de la milícia. Estic convençut que no té res a veure amb el dia a dia de les unitats operatives militars. Jo, que ja estic fora de la vida activa militar, no ho he vist, si jo no ho he vist no és el temps ara de veure-ho.
Altres notícies que et poden interessar
per 
