Tots els virus muten constantment. A mesura que es repliquen dins la mateixa persona, o bé quan contagien una altra, es van produint errors en la còpia del material genètic; aquests «errors» són les mutacions. Tot i que el SARS-CoV-2 pertany a la família del coronavirus —que, a diferència de la de la grip per exemple, tenen mecanismes de correcció de les mutacions— també veiem que muta força.
A mesura que s'acumulen les mutacions, els canvis genètics poden donar lloc a noves variants. Es parla de variant d'un virus, bé quan s'acumulen moltes mutacions, o bé perquè són prou importants com per a canviar-ne les característiques d'actuació o el comportament. De vegades, una variant que emergeix acaba desapareixent. Altres vegades, persisteix entre la població. Però tard o d'hora n'apareixerà alguna de nova.
Segons siguin els canvis en el material genètic, la variant vírica pot canviar el ritme de transmissió i/o les repercussions que genera als afectats. Ara bé, que una variant prosperi o no, no només depèn del tipus de canvi en el material genètic, sinó també de la facilitat amb què es pugui replicar, és a dir, de contagiar. Per tant, com més barreres li posem, menys es propagarà.
Per relacionar la seqüència vírica amb la clínica que genera, és bàsic prendre i seqüenciar el màxim nombre de malalts possible. El monitoratge continuat de les seqüències genètiques dels virus obtingut de les mostres preses a malalts de les diferents regions del món permet de relacionar com s'escampa amb la clínica dels afectats.
La comparació de les seqüències genètiques del virus obtingudes dels afectats generen
arbres filogenètics, que relacionen el parentiu de les diferents formes que pren el virus. Cadascuna de les branques és un llinatge, al qual se l'identifica amb una sèrie de números i una lletra de l'abecedari, considerant l'ordre d'aparició i la composició genètica. De les múltiples variants del virus que provoca la Covid-19 que circulen actualment, les
més preocupants a Europa són la britànica, la sud-africana i la brasilera, segons el lloc on es van identificar originàriament.
La variant que coneixem com a «britànica» va ser detectada a la tardor de 2020. S'escampa més fàcilment i ràpida que altres. Tot i que en un principi se la va associar amb més mortalitat, no ha estat confirmat pels estudis fets fins ara. Perquè potser l'increment de mortalitat va associat a l'augment que la pressió que genera el nombre superior d'afectats sobre el sistema sanitari. Però cal veure. De moment, aquesta variant ja està estesa a Catalunya i a la península; i, en l'entretant, a Anglaterra declaren una mutació sobre la mateixa variant.
La variant sud-africana va emergir de la britànica, és a dir, pertany al seu llinatge. Per contra, la variant de Brasil té un conjunt de mutacions addicionals, que la vinculen a un altre llinatge i que, pel que sembla, afecta la capacitat de ser reconeguda pels anticossos. Fins ara, a la
Unió Europea no s'han reportat gaires casos d'aquestes dues variants.
Què se'n sap d'aquestes variants? De moment, pels arbres filogenètics se sap com i per on s'estenen. Se sap quines diferències clíniques provoca respecte de les variants més comunes anteriorment. També se sap i es comparteix, com responen a la medicació, els testos i les vacunes existents. I, el que més inquieta, és que totes elles tenen més capacitat de contagi.
De moment s'ha vist que els anticossos que genera la immunització reconeixen aquestes variants. Per tant, tot i que per la velocitat amb què es produeixen els canvis en el virus calen el seguiment i més estudis; de moment, se segueix considerant que les vacunes desenvolupades fins ara són útils per enfrontar aquestes variants del virus.
Podria succeir que alguna variant no fos sensible a la immunització i calgués una altra vacuna. En el cas que n'aparegués una de resistent, la situació actual de la recerca en la vacuna de la Covid-19 —la tecnologia i el mètode per a fer-la— permetria, segons els experts, que en pocs mesos se'n tingués una altra d'específica.
Per tot plegat, siguem conscients que el compliment rigorós de les estratègies de mitigació en termes de salut pública, com ara la vacunació, el distanciament físic, l'ús de màscares, la higiene de les mans i l'aïllament i la quarantena, segueixen essent essencials per limitar la propagació de qualsevol variant del virus. Com menys virus, menys mutacions.
I, per la data en què som, cal recordar un cop més qui ens està traient del desastre: la recerca i la sanitat pública. A l'hora de votar, potser cal tenir al cap qui inverteix en recerca i qui no retalla recursos en sanitat. Els que realment ens poden salvar d'aquest desconcertant virus.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 
.jpg)
