El pulsioxímetre domèstic: l'aparell que ha demostrat que salva vides de malalts Covid-19

El dia 31 de gener va fer un any que es va diagnosticar el primer cas  Covid-19 en territori espanyol. En aquests dotze mesos, els ciutadans hem patit els rigors de la pandèmia i hem plorat per la mort d'amics i familiars. Semblaria que no hi ha gairebé res positiu en aquest any convuls que sembla haver durat un segle.

No obstant això, resulta imprescindible trobar notícies positives, que n'hi ha, tot i que està caient.

Com ho és el fet que la Humanitat ha après en un temps rècord a combatre el virus i ha desenvolupat (en menys d'un any) vacunes amb les començar a immunitzar la població.

És important prendre la temperatura per detectar el Covid-19 @Europapress

A més, la Ciència ha après molt durant aquests dotze mesos. Sabem com tractar millor els pacients greus, com fer cribratge efectiu dels casos sospitosos i hem aconseguit mantenir els hospitals funcionant atenent altres pacients urgents com els que requereixen cirurgia inajornable del càncer. Tot això sense aturar el funcionament dels hospitals com va passar durant la primera onada.

Gran part de l'èxit es deu a la magnífica Atenció Primària del nostre país. Els seus abnegats professionals han aconseguit, gràcies a un esforç colossal, atendre a domicili els casos menys greus amb el que s'ha moderat significativament la pressió sobre els hospitals. Tots els centres catalans d'assistència primària privats i públics han desplegat programes de seguiment domiciliari de pacients infectats. Són dispositius que vetllen per l'evolució en domicili dels pacients no greus amb mecanismes ràpids per a remetre a urgències hospitalàries quan apareixen signes d'alarma.

En aquest article vaig a parlar d'un magnífic equip humà, exemple de seguiment domiciliari de pacients Covid-19 positiu, i com han popularitzat un petit aparell, el pulsioxímetre domèstic, que està salvant moltes vides.

El Dr. Josep Martínez, un "metge total"

Per raons de proximitat, m'he de referir als professionals amb els quals treball. Els explicaré la història d'un metge que lidera un d'aquests programes d'urgències domiciliàries. El programa controla una població de més de 190.000 persones de la província de Barcelona. El metge és el Dr. Josep Martínez Ramírez, cap de Servei d'Urgències Domiciliàries (SUD) d'Assistència Sanitària.

Josep és un excel·lent clínic i un magnífic gestor amb un lideratge inqüestionable i una trajectòria innovadora que ha transformat l'atenció domiciliària urgent del nostre país. El seu perfil humanista i la seva empatia captiven tant als pacients com als professionals que el coneixen. Un bon exemple de metge total. Ell va dissenyar i implementar un dispositiu exemplar d'atenció domiciliària a la pandèmia. El Dr. Martínez exemplifica molt bé la tasca, sovint desconeguda, d'aquests metges que controlen i ajuden tècnica i psicològicament als afligits pacients autoconfinados per obligació. Se'ls crida diàriament i se'ls proporcionen informació clau, consells i tractaments, així com el trasllat en ambulància a l'Hospital de Barcelona en cas de necessitat. L'equip està format per metges de família i pediatres molt qualificats que estan acostumats a visitar els domicilis dels pacients i que ara fan una tasca mixta (telefònica i presencial) impagable.

Des de fa gairebé un any, l'equip del SUD aconsella sistemàticament que, a més del termòmetre, els pacients es prenguin dues o tres vegades al dia la saturació d'oxigen amb un pulsioxímetre o oxímetre de dit.

Els metges del SUD fan la seva tasca amb eficàcia i entusiasme sense deixar d'atendre les altres urgències no Covid, tot i la sobrecàrrega assistencial que pateixen aquests mesos.

Els pioners del seguiment telefònic domiciliari durant la pandèmia

L'equip del SUD del Dr. Martínez controla telefònicament desenes de pacients cada dia. Ho fan amb protocols tècnicament impecables oferint una atenció amable, empàtica i humanista. Els pacients reben un detallat interrogatori clínic i la valoració de l'estat general, la temperatura i la pulsioximetria que es prenen ells mateixos o els seus convivents. Aquest seguiment detallat, precís i freqüent és clau per controlar els pacients autoconfinados perquè s'ha observat que la SARS-CoV-2, en molts pacients, no produeix dificultat respiratòria evident, fins i tot quan els seus plaques o TAC de tòrax mostren imatges de complicació per pneumònia Covid.

L'anestèsia de l'ofec

Aquest és un fenomen que coneixem des de l'inici de la pandèmia. Va ser publicitat per Richard Levitan al New York Times. Es desconeix el mecanisme pel qual la pneumònia Covid pot retardar fins i tot dos o tres dies l'aparició de dificultat per respirar. S'ha denominat anestèsia de la dispnea (ofec) i manca d'oxigen silent però la veritat és que en tant apareix aquesta dificultat respiratòria, la saturació d'oxigen de la sang pot ser extremadament baixa, "gairebé incompatible amb la vida", com descrivia el Dr. Levitan.

La importància de tenir un pulsioxímetre a la farmaciola de casa

A hores d'ara de la pandèmia, tots coneixem els símptomes que ens han de posar en alerta: febre de més de 38 graus, tos, cansament, dificultat per respirar, miàlgies (dolor muscular), anòsmia (falta d'olfacte), agèusia (manca de gust), fins i tot l'aparició de penellons. Però, a més, el poder disposar de medicions de la saturació d'oxigen pot ser crucial a l'hora de reaccionar a temps i canviar el pronòstic de l'evolució del quadre.

Per tant, disposar d'un petit pulsioxímetre relativament barat (30 o 40 euros) a la farmaciola de casa pot complementar el termòmetre i altres elements comuns als nostres domicilis.

@ pulsioxímetre<

Però no oblidem que, tot i que detectar la hipòxia silent a casa mitjançant un pulsioxímetre és de tanta utilitat com posar-se el termòmetre per mesurar la temperatura, encara és més important la supèrbia tasca de metges, infermeres i altres professionals sanitaris que vetllen abnegadament per la nostra salut en aquest temps tan convuls.