Vull que sigui un homenatge als homes que feien aquest diari (ho sento, però no hi havia dones), amb gran esforç i sacrifici, i que van acabar caient víctimes de el "foc amic".

També el senyor Miguel Bernad Remón, acusador en el procés, i que com sol succeir a Espanya, gairebé vuit anys després -la "celeritat" de la justícia espanyola és acojonante-, s'asseu ara en el dur banc dels acusats ..., mentre que l'ex Duquessa de Palma, excepte aquest títol, pràcticament ha sortit de rosetes de l'assumpte.

Però ja se sap que aquí uns són més iguals que altres ...

Espanya és ansí. I ansí ens va.

Avui és un dia trist per a la Casa Reial, però també és una data joiosa per als espanyols, ja que s'acredita que tots som iguals davant la Llei, encara que com deia un bon amic i advocat vell: "uns són més iguals que altres".

El jutge instructor ha fet l'únic que podia fer, que era cridar a declarar la infanta, però no en qualitat de testimoni, sinó d'imputada, el que li atorga una sèrie de drets constitucionalment establerts: dret a la presumpció d'innocència, a no declarar contra si mateixa, si pot ser assistida per un advocat, etc.

Infanta cristina 29062018

Una persona que és accionista d'un entramat societari amb el qual, presumptament, s'han efectuat diversos delictes, que participa en els consells d'administració corresponents, i ostenta càrrecs en els mateixos, no pot cridar-se a andana, i dir que no sabia res de el que allí estava succeint, per molt confiança que tingués en el seu marit, i molt aferrissada que estigués. La Infanta de la qual estem parlant ostenta una llicenciatura universitària, crec recordar que en Ciències Polítiques, i és alta directiva d'una entitat bancària de primera categoria, de manera que, llevat que ambdues circumstàncies li hagin estat regalades, hi ha una presumpció de formació i capacitat professional, molt per sobre de l'espanyol mitjà.

Tampoc ens hem d'estranyar que es la imputi. La imputació, que de cap manera equival a el processament, no suposa l'existència d'indicis racionals de criminalitat, sinó la necessitat d'explicar determinats assumptes i situacions que puguin fer possible la seva responsabilitat en els fets investigats, i, per tant, la seva posterior crida a judici, en qualitat d'autor, cooperador necessari o còmplice dels delictes corresponents.

Però no es preocupi ningú no, que a la Infanta no li faltaran Advocats defensors, començant per la mateixa Fiscalia Anticorrupció, que ha estat la primera a oposar-se a la seva imputació. Quina xafogor de Fiscalia! Produeix vergonya aliena la seva actuació, tan servil a el govern ia les "instruccions" polítiques respectives. Vull suposar que no emanen de la Sarsuela, sinó de polítics als quals els encanta servir de catifa vermella de la Monarquia, perquè els reals peus no es contaminin amb la pols de camí.

I no oblidem que per sobre de jutge instructor està l'Audiència Provincial, que pot deixar en res la imputació, a través del recurs d'apel·lació corresponent. Quina per alguna cosa es van inventar els tribunals col·legiats!

A més, ¿algú ens pot garantir que a el jutge no li ha anat l'olla, o que el seu jutjat no mereix una ràpida inspecció de el Consell General de Poder Judicial que l'aparti definitivament de el cas, per suposades faltes greus i molt greus?

Cal recordar que el Poder és expert en trobar morts en els armaris dels altres, encara que per guardar els seus necessiti un gran magatzem ... ".

(Diari Liberal 4 d'abril de 2014).