"El món està fet de protons, neutrons, electrons i tontos dels collons"

D'aquí a poques hores s'haurà superat la primera fase oficial de la campanya electoral -portem uns quants anys de campanya- i s'entra ja en l'última setmana, la recta final que conclourà a les urnes el 14-F. Aquesta ha estat una setmana en què els candidats s'han prodigat en els mitjans de comunicació -no tots, perquè tenen les seves preferències- a més de recórrer el territori intentat explicar que cada un d'ells és millor que els seus contraris. Prometen tantes coses, moltes de les quals són impossibles. I ja se sap que els impossibles són cosa de Sant Judes Tadeu, no dels polítics, que de moment de sants en tenen ben poc.

Imatge del debat electoral de la cadena SER / EP

Mentre els dies avancen, només es van coneixent píndoles programàtiques  electorals, les que resulten més atractives electoralment parlant. Però no el gruix de la mateixa, la seva lletra petita i molt menys el que tenen pensant fer el 15-F, que és important, perquè igual -sol succeir- es pacta amb algunes formacions contràries al que pensen aquests votants.

Mentre la campanya avança es van coneixent dades de la vida quotidiana -que no s'atura per la campanya- i que preocupa a la ciutadania: la salut de les persones que està generant -ara més- angoixa, preocupació i cabreig. La covid s'està emportant per davant massa persones, però la resta de malalties greus i no tan greus segueixen estant aquí, no han marxat de vacances. Necessiten ser ateses i no ho són. Aquesta setmana es coneixia que un 20% dels càncers no està sent diagnosticats. Diuen que l'any passat es van diagnosticar xifres similars a les del 2019. S'obliden de sumar aquest 21% que no han tingut la possibilitat d'entrar en aquestes tristes xifres gens bones. S'estima que quan acabi la tercera onada, la xifra de càncers no diagnosticats podria arribar al voltant del 30%. Dades que posen els pèls de punta, i més quan es coneix que cada dia moren de càncer 300 persones. Injectaran més diners per salvar la sanitat i conseqüentment la salut de les persones?

El cobrament dels ERTO, pensions no contributives segueix sent una altra de les preocupacions de les persones afectades que veuen com cada dia s'anuncia que estan en marxa, que s'estan pagant, però després resulta que una part ínfima és l'agraciada amb aquesta loteria. La resta d'afectats reben ajudes de les famílies, ONG, el Banc d'Aliments i altres entitats. Aquesta situació, que no és fictícia, hauria d'estar en les prioritats electorals.

El sector del turisme, l'hostaleria, el comerç i tants altres sectors es troben a l'UCI econòmica/social sense que ningú els doni un cop de mà. Portem així un any en el qual molt pocs hi veuen una sortida. D'altres han abaixat la persiana i no las tornaran obrir. No són números, sinó persones que estan desesperades.

Es podria fer una llarga llista de totes les coses reals que afecten a la gent i a les que volen que una solució. Si els polítics no són realistes i posen els peus a terra de les necessitats reals, s'haurà desaprofitat una altra oportunitat més d'atendre el que realment és prioritari per a la ciutadania, que és el més important. Els polítics han d'afrontar la realitat que està deixant la pandèmia i tornaran a recuperar la confiança de tots, els que aniran a votar, per responsabilitat i dels que no -estan en el seu dret- perquè ara més que mai cal creure que això té solució. Com deia Mafalda, "l'únic que no té garantia quan es trenca... és la confiança". Al final, com definia bé la filla de Quino "el món està fet de protons, neutrons, electrons i tontos dels collons".