14F. Puigdemont vol el control total d'un nou 'Procés' perquè no hi ha una via "indolora cap a l'independència"

Sobre tres eixos treballen els que condueixen el Procés: un embat polític de primer nivell des de les institucions (JxCAT i la CUP, per exemple, plantegen en els seus programes adoptar la desobediència institucional), el control de les plataformes cíviques, civils, culturals i esportives , ia més, una guerra sense quarter per dominar les mobilitzacions als carrers i desestabilitzar l'Estat i als rivals.

@EP

És una ofensiva institucional, cívica i social. El Barça, l'Ateneu, la Universitat de Barcelona, els col·legis oficials de Metges, d'Advocats, Economistes, Arquitectes, Psicòlegs o d'Informàtica són algunes de les entitats que l'independentisme i els seus tentacles volen gestionar.

Els mateixos independentistes reconeixen que o es mobilitza el 100% el seu electorat o pot començar a cavar-se la tomba política del separatisme si després del 14-F no hi ha un front sobiranista a la Generalitat. Els principals líders independentistes afegeixen llenya a el foc per contrarestar el vot constitucionalista, concentrat en el socialista, Salvador Illa.

I en aquesta ofensiva sense quarter, Carles Puigdemont, s'ha proposat com a objectiu donar de nou el 'sorpasso' i guanyar en vots al seu principal rival, ERC i es dedica a forjar un gran pla de control del carrer, escombrant a organitzacions ja arrelades com l'ANC o Òmnium Cultural. De fet, el pla de Puigdemont és convertir la seva Consell per la República en una eina que prengui el lloc de les organitzacions cíviques que han mogut el carrer fins ara.

El líder de Junts reclama que, en la nova etapa, tot el protagonisme recaigui en el seu Consell, que haurà de controlar el carrer en lloc de l'ANC i d'Òmnium, organitzacions més transversals i esquives a sotmetre a un sol partit i així preparar per una dura confrontació amb l'Estat.

I per això en un document de 55 pàgines elaborat pel propi Consell per la República sota el lema 'Preparémonos'se afirma que "la via indolora, de bon grat, no existeix. L'Estat no la vol. Siguem el 40% o siguem el 60 o el 70%. a la fin, després d'un embat institucional i popular gestionat amb èxit, és possible que s'obri una fase de negociació. Però per arribar amb èxit a una negociació necessitarem posar en marxa i gestionar amb intel·ligència, persistència i paciència la fase de desbordament democràtic ".

Aquest document afirma contundentment que el Consell "ha de liderar políticament el moviment independentista i assumir la preparació d'estructures per al nou Estat en un context segur". Aquesta tasca estarà coordinada amb la "resistència institucional davant els atacs de l'Estat". Després, "les institucions de país han d'estar atentes a la mobilització ciutadana impulsada per les entitats sobiranistes i la tasca de el Consell per la República, a qui correspon articular la força de el teixit social, cívic i econòmic de país, amb unes estructures polítiques que , quan calgui, facin la feina que no poden dur a terme les institucions estatutàries ".

El paper de 'guardians' del 'Procés' que s'havien autoatribuït les entitats cíviques serà traspassat, doncs, a Consell, que presideix el mateix Puigdemont. I es, necessitareu sotmetre a les entitats cíviques a la seva estratègia "segons aquest document perquè" necessitem vehicular la força de la mobilització de la societat en la força d'una acció política institucional lleial. No es pot entendre un procés d'independència en el qual el Govern que l'ha de liderar no mantingui una actitud partidària de la confrontació ".

En el capítol en què es parla obertament de confrontació, el Consell assegura que la "revolta democràtica per a materialitzar la República Catalana" consistirà "en una successió i extensió d'accions institucionals, polítiques i dels moviments socials que, en una gradació d'estratègies encadenades, ha de portar a l'Estat a una situació de desbordament democràtic ".

Aquesta estratègia es complementa amb l'assalt a institucions de tot tipus. Si l'any passat van caure sota el control de l'independentisme institucions com la Cambra de Comerç de Barcelona o el rectorat de la Universitat de Barcelona, aquest mes de febrer es prepara el 'assalt' a la patronal Pimec, per complir el vell somni sobiranista de controlar a un dels agents socials i portar la 'confrontació democràtica' a el terreny laboral i empresarial. L'encarregat es pilotar aquesta operació serà el vicepresident de la Cambra de Comerç de Barcelona, Pere Barrios, que el 23 de febrer aspira a substituir el veterà Josep González a l'capdavant de la segona patronal catalana.

El seu punt de mira està posat també en aconseguir guanyar la presidència del FC Barcelona, que serviria com a altaveu a les reivindicacions sobiranistes amb dues candidatures: l'encapçalada per l'expresident Joan Laporta i l'encapçalada per Víctor Font, que ja va viatjar a Brussel·les per rebre el vistiplau de Puigdemont, que, per si de cas, també va rebre a Joan Laporta, l'altre dels candidats a liderar el club blaugrana.

Però no perden de vista les eleccions en cinc dels més potents col·legis professionals en els propers mesos: es tracta dels mediàtics col·legis d'advocats, de Metges, de Psicòlegs, d'Arquitectes, d'Economistes i d'Informàtica. Els col·legis, com a institucions sectorials, són eines extraordinàriament importants per a l'independentisme, que promou desposseir de la neutralitat exigible per dur-les a el fang de la lluita partidista.

El sobiranisme va aconseguir una altra fita: fer-se amb la junta de l'Ateneu barceloní, una de les entitats cíviques més prestigioses de la capital catalana, que compta amb la biblioteca civil privada més important de Catalunya, amb 250.000 documents, 20 incunables, 50 títols manuscrits i 3.000 llibres antics. L'única candidatura que es va presentar a aquestes eleccions va ser l'encapçalada per Isona Passola, que és també presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català i que és una activista independentista de primera línia.

seguirem informant