Otegui i 'La Vanguardia', dues fotos per a l'hemeroteca

Diuen que, en campanya electoral, els partits apliquen allò de que tot val per tal d'aconseguir els seus objectius: fer-se amb el triomf o aconseguir el major nombre possible d'escons. Això no hauria de ser així, falta ètica i sobra màrqueting. Ho hem vist al llarg de totes les campanyes des que es va recobrar de nou la democràcia. Bé és cert que en unes més que en altres.

El líder d'ERC, Oriol Junqueras / EP

Si reviséssim les fotografies de tots aquests anys, algunes ens sorprendrien, altres ens produirien un somriure, i les que més una exclamació d'aquelles que diuen "qui t'ha vist i qui et veu". Són coses dels arxius, les hemeroteques. Ens agrada que existeixin, són la història d'un país imatge a imatge.

En aquesta campanya del 14-F les fotos aquest diumenge  de no deixen de ser les imatges del que estan fent i que quedarà per a la història  Com ja s'havia anunciat ens deixa una instantània d'Oriol Junqueras i Arnaldo Otegui, el referent de l'esquerra abertzale i exmembre d'ETA. Una imatge en un míting a què ha estat convidat per veure si aconsegueixen més vots. Està segura ERC que això serà així? A més d'un se li haurà posat cara de mala llet. No és per a menys. A la vida cal passar pàgina, no es pot viure de el passat, però hi ha coses que tenen un límit. Estan els republicans en l'ona d'Otegui? Aquest polític que diu al terrorisme lluita armada. Als atemptats, acció armada. Als danys causats, és a dir als assassinats, conseqüències del conflicte. Als terroristes, presos polítics. Als etarres que es troben a la presó captivitat de l'Estat. I així podríem seguir recordant declaracions seves al llarg de la seva història recent.

En aquest acte central dels republicans ha intervingut també de forma telemàtica Marta Rovira, fugida al país dels bancs i les comptes opaques. Sobre Otegui ha dit que té moltes lliçons apreses del camí cap a la república i la llibertat. No recorda Rovira de les altres lliçons de les famílies de víctimes d'ETA als que no se'ls oblida la "lliçó".

Mentrestant, el diari del règim -el que governi-, 'La Vanguardia', es despatxava amb un article del seu director en el qual, entre altres coses, s'alegrava de veure els presos polítics participant en la campanya electoral i considerava aquest fet una bona notícia. I aprofita per demanar l'indult perquè segons ell cada dia que passa sense que se solucioni la situació dels presos és un problema per a tothom. Qui és tothom? Aquest article no és casual, ni ingenu, sinó una estratègia de punta de llança perquè quan això es produeixi, a qui li correspongui, és a dir a el govern d'Espanya, tingui arguments per justificar l'indult. És la gran estratègia de el diari del gran d'Espanya i el "petit" de Catalunya.

Mentre els polítics presos segueixen amb la seva frase favorita -"ho tornaríem a fer" - 'La Vanguardia' fa que no se n'assabenta i "dóna" la cara per ells. Quin joc és aquest? Senzillament un joc polític amb finalitat crematística. És tan senzill com això. No hi ha èpica ni ètica.

Així que aquest diumenge ha tingut dues fotos fixes: la d'Otegui i Junqueras i la de 'La Vanguardia' fent un paper que molts dels seus lectors no arriben a entendre. Nosaltres si. Ho deia ja Quevedo: "poderós cavaller és el senyor diners".