Al centre de les clavegueres morades: Jessica Albiach, Dina Bousselham, Ada Colau, Iñigo Errejón i Pablo Iglesias

Després de rebre la targeta robada del mòbil de Dina Bousselma, de mans de el grup Zeta, Pablo Iglesias va descobrir l'intent d'Íñigo Errejón de teixir una aliança amb Ada Colau a Barcelona i va buscar avortar la missió.

@EP

Per això va enviar a una delegació secreta a Catalunya formalitzés, abans que ho fes Colau, el nou partit polític dels Comuns: Podem en comú. Per així apropiant per la via dels fets de la marca electoral que al desembre de 2015 havia guanyat les eleccions a les generals a Catalunya amb la coalició formada per Podem, Barcelona en comú, ICV i EUiA.

Una de les persones involucrades en aquesta operació, s'ha sabut aquests dies, va ser l'actual candidata de Colau, Jessica Albiach a qui Pablo Iglesias va demanar que es mantingués a la banda de Colau com "infiltrada", mentre pilotava la creació d'un Podem a Catalunya sota el seu comandament. Corria l'any 2016 i des de llavors ha plogut molt.

Albiach va acceptar i al costat d'altres membres de Podem van acudir al Registre de Partit Polítics de el Ministeri de l'Interior per registrar Podem en comú. Ho van fer entre gener i febrer de 2016, però Colau s'havia avançat i no van poder fer-ho.

Iglesias va ordenar a Albiach ia un puñato de membres de Podem aquesta operació perquè al gener d'aquest any va saber que Errejón li estava traint després de visionar el contendio de la targeta de mòbil de Dina Bousselham, qui havia estat assessora d'Esglésies a Brussel·les però formava part de el corrent errejonista. Allí va poder assabentar-se que Errejón estava teixint una aliança paral·lela amb diversos territoris, com el País Basc, els anticapitalistes a Andalusia i Ada Colau a Barcelona. L'alcaldessa de la ciutat comtal s'havia convertit en un fenomen al marge d'Iglesias, tan poderosa que a finals de 2015 va protagonitzar una polèmica pels cartells electorals i va arribar a rebutjar la visita d'Iglesias a Catalunya.

En aquell moment, els més propers a Iglesias com Irene Montero, Rafa Mayoral i Juanma de l'Olmo, li van suggerir avançar-se, atacar abans de defensar-se, frenant a Ada Colau fent-se amb la propietat de les sigles electorals dels Comuns, que aleshores actuava com a coalició i no com a partit. Però l'alcaldessa de Barcelona, havia registrat la marca electoral que li atorgava control sobre la confluència.

Ara, quatre anys després d'aquell intent d'assalt d'Iglesias a Colau, Albiach torna a capitanejar el salvament d'un partit en permanent crisi. Ella ha estat des de la seva fundació la qual sempre ha estat en les diferents gestores catalanes quan es buscava fer fora el secretari general (ara coordinadora) de torn o aquest dimitia, sempre ha fet el que se li ha demanat, mesurant bé els seus passos i el seu entorn . És l'eterna supervivent que no se sap si va o ve perquè es mou "molt bé en el hipòcrita doble joc".

Mentre està en els comuns, Albiach segueix formant part de el Consell Ciutadà de Podem, el que tècnicament significa pertànyer a dues formacions polítiques. Però tot queda a casa. En aquest espai polític tot s'hi val i les traïcions i intrigues són dignes d'unes clavegueres les morades dignes d'una telenovel·la.

Seguirem informant ...