Els orígens familiars i el lloc de naixement marquen molt les simpaties polítiques. No pel que fa a un o altre partit concret, però sí a les probabilitats de fer confiança a un d'independentista o unionista, i no es tracta de grups estanc, sinó de tendències, i els darrers anys han quedat una mica matisades. Per analitzar aquestes i la seva evolució es tindrà en compte, de nou, els baròmetres del 2020 i el 2017 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
Llengua materna: La correlació entre la llengua amb què cadascú ha estat educat a casa i la possibilitat de simpatitzar amb un partit que defensi o no la independència és clara. Tot i això, són més plurals les bases dels independentistes, especialment les d'ERC (60,9% català i 33,6% castellà), per davant de la CUP (65,4% i 26,4%, respectivament) i PDECat (69,8% i 22,2%), i en quart lloc es troben els comuns (72,1% castellà i 20,5% català). En canvi, el 79,7% de simpatitzants de Junts tenen el català de llengua materna, i el 85,8% dels del PP, el 85,4% de Cs, el 82,1% de PSC i el 76,9% de Vox, el castellà.
Aquesta distribució ha variat molt poc respecte el 2017 i l'únic partit que no repeteix resultats és ERC, que cada cop és més atractiu per a catalans que han tingut el castellà com a llengua materna, els quals han passat de representar el 26,1% del total de simpatitzants dels republicans al 33,6%, en tan sols tres anys.
Lloc de naixement: La pràctica totalitat de simpatitzants de forces independentistes són nascuts a Catalunya, especialment de Junts (93,8%), CUP (93,5%) i PDECat (92,1%), per davant d'ERC (86,6%). En canvi, les altres bases socials estan més repartides, sobretot la del PSC (42,9% a Catalunya, 43,6% a la resta de l'Estat i 13,5%, fora), però també el PP (37,8%, 48,6% i 13,5%, respectivament). Uns dos terços de simpatitzants de Cs, comuns i Vox són nascuts a Catalunya i una quarta part, a la resta de l'Estat.
En relació al 2017, aquest cop tampoc canvien massa les distribucions, de nou excepte ERC, a qui el percentatge de simpatitzants nascuts a Catalunya baixa una mica, del 91,2% al 86,6%. En el mateix període, però, Cs reté sobretot simpatitzants nascuts a Catalunya, els quals passen de representar el 53,1% al 64,2%.
Origen dels pares: La majoria de simpatitzants de partits independentistes té els dos pares nascuts a Catalunya, sobretot en el cas dels de Junts (70,8%) i PDECat (63,5%), mentre que les bases dels partits unionistes tenen majoritàriament els dos pares nascuts a la resta de l'Estat, sobretot els del PSC (62,5%) i PP (59,5%). Els de Vox, són l'excepció, ja que és el 43,3% qui té els dos pares nascuts a una altra autonomia, un percentatge molt similar al dels comuns (45,1%).
Hi ha certes diferències amb el 2017, quan les distribucions eren sovint més accentuades. Llavors, un 73,2% dels simpatitzants de l'espai posctonvergent tenia els dos pares nascuts a Catalunya, així com el 70,9% dels del PP, el 67,1% dels del PSC i el 64,7% dels de Cs els tenien tots dos nascuts a la resta de l'Estat. Les tendències es mantenen ara, però amb proporcions una mica més matisades.
Avis i àvies catalans: El tòpic dels vuit cognoms catalans no es confirma amb dades, ja que les bases dels partits independentistes són més mestissos pel que fa a origen dels avis i àvies. Les forces no independentistes tenen, com a mínim, dos terços dels simpatitzants sense cap avi català, especialment el PSC i el PP (81,1%), però també Cs (73,7%), comuns (67,6%) i, just sota el llindar, Vox (65,9%). Junts i PDECat tenen escassament la meitat de simpatitzants amb quatre avis catalans, però ERC en té pràcticament els mateixos sense cap avi català (33%) que amb quatre (32,5%).
Si en lloc de creuar-se amb simpaties polítiques, es creua amb posicionament sobre la independència, un 31,3% dels que en són partidaris no tenen cap avi català i el 35,4% en té quatre. En canvi, un 73,9% dels contraris no tenen cap avi català. Respecte el 2017, ha canviat sobretot la base d'ERC, qui en aquest període ha seduït més catalans amb avantpassats de fora de Catalunya, augmentant del 24,3% al 33% el percentatge de simpatitzants sense cap avi català.
Sentiment de pertinença: Els orígens familiars i el posicionament sobre la independència estan fortament correlacionats amb el sentiment nacional de pertinença. Els simpatitzants de forces independentistes se senten més catalans o només catalans, sobretot en el cas de Junts, PDECat i CUP, dos terços dels quals se senten només catalans. En canvi, la majoria de simpatitzants de forces no independentistes se senten tan espanyols com catalans, tot i que el pes dels que se senten més espanyols és alt a Vox (39,6%) i PP (36,4%), així com molts dels comuns se senten més catalans (31,7%).
Com en els anteriors indicadors, el major canvi respecte el 2017 es dona en ERC, ja que llavors un 62,2% dels seus simpatitzants se sentien només catalans i ara ho diu un 45,1%. Igualment, Cs i PP tenien llavors també una major part de la base social que se sentia només espanyola o més espanyola que catalana, uns sectors que ara deuen haver fet el salt en major mesura a Vox, motiu pel qual ara el pes dels simpatitzants d'aquests dos partits amb sentiment nacional dual ha crescut.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 
