Si necessiteu canviar de tema

Si esteu arribant al final de la campanya electoral saturats de debats i necessiteu alguna cosa més que una jornada de reflexió, a Netflix trobareu un documental que us transportarà a un altre tema, una altra època i un altre tipus de problemàtiques per evadir-vos de partits polítics i coronavirus. Crack: cocaine, corruption & conspiracy (Crack: cocaína, corrupción y conspiración), del director Stanley Nelson, explica com i per què es va escampar el crac, la droga derivada de la cocaïna, fins a produir una epidèmia de conseqüències socials i polítiques devastadores als Estats Units. Crack té una estructura narrativa més pròpia del reportatge periodístic que del documental i és d’aquelles històries que quan les comences a veure no t’imagines que acabaran donant tant de si. Del fil principal n’aniran apareixen trames, drames i esdeveniments que et deixen enganxat a la pantalla. El que fa millor el reportatge és organitzar el desenvolupament dels fets perquè l’espectador entengui fàcilment les claus de l’escàndol. Tot s’explica a partir d’una degradació de les circumstàncies en què de cada conseqüència se’n deriva una altra de pitjor, i es desencadena una espiral de caos, corrupció i violència d’abast pràcticament mundial. Com que la cocaïna va quedar reservada a les elits, el crac, una droga molt més addictiva i econòmica, va crear una economia sencera al seu voltant. Nois de famílies molt pobres van veure en la comercialització del crac un sistema molt fàcil amb el qual subsistir, i en poc temps alguns van acabar guanyant un milió de dòlars al dia. Els consumidors eren addictes al crac i els traficants eren addictes als diners. I això va generar una espiral d’armes, violència i normalització de la mort en els barris més pobres que porta a la corrupció del sistema. Crack aprofundeix en el sensacionalisme informatiu de l’època, els casos que van sacsejar la societat, com ho aprofita el govern de Reagan i la gestió hipòcrita d’una política antidrogues, mentre paral·lelament es donava suport financer a les guerrilles de Nicaragua per combatre el règim sandinista. Una conspiració que servia per nodrir amb més droga la societat nord-americana. Crack es desplega com una teranyina d’esdeveniments, però Stanley Nelson ho fa fàcil perquè passa de la macroeconomia i la corrupció política a exposar com es tradueix tot plegat a nivell de carrer i amb el testimoni directe de les víctimes que ho van patir. A més, el guió té perspectiva ètnica, de classe i de gènere, i explica com, més enllà de les addiccions, es va estigmatitzar, criminalitzar i maltractar comunitats i persones a uns nivells que avui dia semblen impossibles. I amb conseqüències que encara s’arrosseguen ara. Crack us transportarà a un altre món, però en èpoques com aquesta també serveix per recordar-nos fins a quin punt de la incompetència dels polítics se’n deriven autèntiques tragèdies humanes i, per tant, que és clau que escollim bé els nostres representants.

Si necessiteu canviar de tema

Denuncien per abusos sexuals el capellà encarregat de l’arxiu diocesà de Tarragona

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els votants independentistes haurien agraït més un altre pacte'

El guionista del polèmic rètol de TVE: “M'han acomiadat, com a l'avi d'Elionor”

Laporta planteja per primera vegada la possibilitat de jugar a Montjuïc

Un jutge de Barcelona eximeix una dona de ser en una mesa electoral per haver demanat cautelaríssimes

Ruixats sobtats a l'espera d'un cap de setmana bastant rúfol i més hivernal

Un 'déjà-vu' més agre

Les polèmiques enfanguen l’últim debat de campanya

Mor la llegenda del jazz Chick Corea

"Diplomàtics acusen Iglesias d'ajudar els que malmeten Espanya", a la portada d''El Mundo'