L’hora de les polítiques republicanes

Hi h a una escena de la pel·lícula El setè segell d'Ingmar Bergman que sovint em ve al cap quan penso en algunes actituds polítiques relacionades amb el procés d'autodeterminació de Catalunya. Em refereixo a una escena en la qual Jöns, l'escuder pragmàtic i irreverent del cavaller Antonius Block, fa la següent afirmació: "Per més vegades que voltis sobre tu mateix cul sempre el tindràs al darrere". I sí, per més vegades que el nacionalisme espanyol giri sobre si mateix continuarà topant amb la tossuda realitat del sobiranisme català. Però també és cert que per més que un sector significatiu de l'independentisme català s'entesti a girar sobre una retòrica unilateralista buida, la relació de forces a Catalunya, i entre Catalunya i Espanya, és la que és. Elemental principi de realitat.

El mateix principi de realitat que fa que sigui inútil negar que el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 va ser una fita que va marcar una abans i un després en el procés d'autodeterminació de Catalunya. Que fou un acte de desobediència massiva inèdit en la cultura política europea de les darreres dècades. Però l'1 d'octubre i els esdeveniments posteriors també van mostrar que la societat catalana no havia completat el procés d'acumulació de forces necessari per accedir a l'estatalitat, a la plena sobirania. No entendre això -o fer veure que no s'entén- ha bloquejat el procés d'autodeterminació els darrers tres anys.

Avui, però, ja és molt difícil fer veure que no s'ha entès que la nova fase del procés independentista demana una estratègia que combini la lluita antirepressiva, explorar els escenaris de diàleg i negociació, l'enfortiment de la societat civil i una sòlida acció institucional i governamental. I en la base de tot i hi ha la necessitat urgent de reforçar la unitat civil de la societat catalana al voltant de grans consensos democràtics. Consensos com els que planteja Òmnium Cultural.

La República catalana només es podrà materialitzar a conseqüència d'un desbordament democràtic sostingut, pacífic i dialogant. Com la culminació d'un fort apoderament social articulat sobre la confluència de moltes expressions de sobirania. De sobiranies individuals i col·lectives; socials i nacionals.

Complementàriament, la pandèmia global i la irrupció de la triple crisi sanitària, econòmica i social urgeix un canvi de paradigma que deixi enrere els apriorismes neoliberals i defineixi noves prioritats polítiques orientades al progrés social. La coincidència en el temps del procés d'autodeterminació i la necessitat de donar resposta a l'actual emergència social fa que els pròxims quatre anys siguin crítics per a la societat catalana. D'aquí al 2025, la societat catalana s'hi juga molt en termes de cohesió social i de definició de nous horitzons en àmbits tan crítics com la fortalesa institucional, la vitalitat cultural o la prosperitat econòmica.

Partint de consideracions com les que acabo de fer, en les darreres setmanes la Junta Directiva de l'associació sobiranista Catalunya Sí ha fet una reflexió sobre algunes de les prioritats i compromisos de govern que, en clau de sobirania social i nacional, creiem que haurien de ser atesos de manera inajornable durant la pròxima legislatura per part del govern de Catalunya. El document finalment elaborat incorpora 16 punts, i fou lliurat el passat dimarts 9 de febrer a Pere Aragonés, candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat.

No es tracta de reproduir en aquest article els 16 punts. Lògicament, els punts insisteixen en la necessitat de reforçar i renovar les polítiques públiques en les àrees d'educació o sanitat; dues de les columnes bàsiques de l'estat del benestar. No en faré esment íntegre, no té sentit reproduir aquí tot el document. Però sí que pot ser il·lustratiu reproduir altres punts per copsar el tipus d'ambició social i nacional que des de Catalunya Sí pensem que cal exigir al pròxim govern de Catalunya. En destaco set:

Sobirania Participativa. Donar forma a un sistema electoral propi: Dotar-se d'un sistema electoral propi, que reforci la democràcia directa, reguli els referèndums i superi la divisió provincial. Elaboració i aprovació d'una Llei electoral catalana, que inclogui el vot electrònic, la creació d'una junta electoral catalana i l'eliminació del vot pregat als residents a l'estranger.

Sobirania Cultural. Democratitzar la cultura: Adaptar la targeta sanitària per cobrir també la funció de targeta cultural universal, per apropar-nos a l'objectiu de despesa pública suficient en cultura, tot incentivant els consums culturals locals (museus, teatre, concerts...) dramàticament afectats per la crisi sanitària, econòmica i social. Elaboració de l'Estatut de l'Artista.

Sobirania Lingüística i Indústria Audiovisual. Normalitzar el català com a llengua d'ús comuna en tots els àmbits, tot afavorint la diversitat com una riquesa i posant també l'accent al món audiovisual: Incorporar els compromisos continguts en el "Decàleg de mesures per a l'audiovisual a Catalunya", presentat per Plataforma per la Llengua amb la col·laboració de l'Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya.

Sobirania Comunicativa. Actualitzar el sistema comunicatiu català: reforçar i reformar el servei públic audiovisual (CCMA, ACN, mitjans públics locals) i crear les condicions per consolidar la xarxa de mitjans comunicació de proximitat en la nova fase de digitalització de les comunicacions, i fomentar les edicions electròniques en català.

Sobirania Científica i Tecnològica. Fer del coneixement palanca de canvi econòmic i cultural: creació de la Conselleria de Ciència, Universitats i Societat de la Informació. Millorar el finançament del sistema universitari i actualitzar la Llei d'Universitats de Catalunya. Consolidar i impulsar la xarxa d'equipaments científics i el clúster de biociències i biomedicina.

Sobirania Feminista. Prioritzar la lluita contra tota forma de discriminació de gènere: assolir la paritat en els càrrecs de direcció de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. Creació d'una nova Conselleria d'Igualtat i Feminismes per impulsar les polítiques d'igualtat de gènere de forma transversal.

Sobirania Econòmica I Financera. Impulsar l'economia basada en el coneixement i la creativitat: regular el paper dels oligopolis a l'economia catalana i fomentar totes les formes d'economia col·laborativa. Transformar l'Institut Català de Finances en un banc públic que pugui garantir el finançament del sector productiu i les inversions de caràcter estratègic. Completar el desplegament de l'Agència Tributària Catalana.

La diferència entre els nacionalismes d'estat formulats en els segles XIX i XX (francès, espanyol, nord-americà, rus...) i el republicanisme català d'avui rau en el fet que els primers van forçar la creació de la nació des de l'estat, de forma vertical i amb criteris homogenis. És el que en termes anglosaxons se'n diu "Nation-building". Per contra, l'independentisme republicà català pretén accedir a l'estatalitat partint de la nació realment existent. Reconeixent i celebrant la seva diversitat i la seva pluralitat. I això només es pot fer a partir de procediments escrupolosament democràtics. És a dir, reforçant la unitat civil i impulsant polítiques públiques cultes i inclusives. Polítiques republicanes progressistes. A Catalunya ha arribat l'hora de les polítiques republicanes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor