"No tenim res a veure amb Le Pen, amb Matteo Salvini ni amb els aliats europeus de Vox". Així s'ha expressat aquest divendres el candidat del PP, Alejandro Fernández, que junt amb el líder del partit, Pablo Casado, han tancat la campanya aquest divendres en un acte a Montjuïc. Vox ha estat molt present en tot l'acte,
com ho ha estat durant tota la campanya, i els líders del PP espanyol i del partit a Catalunya s'han esmerçat a subratllar els riscos de Vox. Fernández ha afirmat que ell defensa una "Espanya de 47 milions d'espanyols". "Si tot Espanya fos com Santiago Abascal, seria una Espanya molt petita", ha dit.
El candidat del PP s'ha esforçat per transmetre una imatge de moderació en contraposició al "populisme de dretes" que representa Vox, tot i assegurar que creu que "Ignacio Garriga és una persona digna" i que no creu que sigui "un covard o un traïdor". Per assegurar que també s'ha de conviure amb les persones que pensen com Laura Borràs, "que encara no sap que és espanyola". Els dirigents del PP busquen en tot moment trobar el disurs i el to que millor els pugui resultar eficaços en el combat evident amb Vox. Fernández sí que ha intentat equiparar Vox amb els independentistes, afirmant que "per això Puigdemont forma grup al Parlament Europeu amb els amics flamencs de Vox".
Fernández també ha etzibat contra el PSC i ha acusat Pedro Sánchez d'estar disposat amb la mesa de diàleg amb els independentistes de discutir sobre el mateix concepte de nació espanyola. L'objectiu, segons el candidat, és aconseguir "la degradació de la monarquia espanyola" i "buscar un subterfugi per parlar d'autodeterminació".
Casado ha intervingut en el darrer acte de campanya, apel·lant a fer del seu partit decisiu al Parlament per defensar els dos grans valors que ha dit que a ell el van motivar a entrar en política: "Espanya i la llibertat". Davant l'escenari d'un Vox que pugui donar la sorpresa diumenge, Casado ha fet nombroses referències al "projecte europeu" i ha acusat Vox de propugnar un Spexit, la sortida de la UE.
S'ha referit als lligams del PP amb les institucions europees. Ha dit que ell s'identifica amb "Angela Merkel, no amb Le Pen ni amb Donald Trump". Casado ha assegurat que "Espanya se la juga el 14-F". El president dels populars també ha cridat a "posar fi a l'adoctrinament a les escoles" i "acabar amb les ambaixades que es dediquen a estendre l'odi contra Espanya".
Casado ha definit el PP com la "casa comuna del centre dreta" i ha dit que votar el PP "val per tres" perquè la formació és present a Catalunya, però també a l'estat i a Europa. Ha repetit, com han fet els populars al llarg de tota la campanya, que si són decisius s'abocaran a la recuperació econòmica, i "se suprimiran els quinze impostos autonòmics" i posar "catifa vermella per als emprenedors".
El discurs de Casado ha estat un compendi de tots els missatges que el PP ha llançat durant la campanya, des de posar fi a l'ocupació il·legal a la llibertat educativa. Alejandro Fernández ha acusat ERC de "voler salvar Illa" i donar-li oxigen amb el manifest de les forces independentistes en què es comprometen a no pactar amb el PSC. Segons ell, el fals "cordó sanitari" contra el PSC el que pretén és donar-li aire polític just quan l'"efecte Illa" s'està esvaint.
Lorena Roldán ha intervingut en primer lloc. L'exdirigent de Ciutadans ha tingut un paper menor en els actes electorals del PP. Avui ha intervingut per denunciar una "crisi social i de convivència com mai hi havia hagut". Ha recuperat el lèxic de Ciutadans per afirmar que "tot el procés ha estat un xiringuito" i que ha arribat el moment de deixar de "cavar trinxeres". Roldán ha explicat la moció de censura que va presentar contra el Govern Torra, i com el PSC es va negar a donar-li suport, mentre que el PP d'Alejandro Fernández li va donar suport des del primer moment.
Una campanya torçada per Bárcenas
El PP espera el veredicte de les urnes amb preocupació. El guió de la campanya s'ha trastocat abruptament davant un ascens de Vox que, tot i previsible, podria ser major de l'esperat. I també per
la reactivació del cas Bárcenas, que ha posat la direcció del partit a la defensiva.
A l'inici de la campanya, el PP considerava garantit un increment sensible de vots, molt més si es recorda el punt de partida fixat pel 21-D: quatre diputats i pèrdua del grup parlamentari. La dialèctica brillant del candidat, Alejandro Fernández, confirmada en els debats de candidats, reforçava aquesta idea. Però ara tot s'ha fet més incert. Una de les premisses, l'esfondrament de Ciutadans, sembla confirmat per les enquestes. Però la puixança de l'extrema dreta havia quedat lluny del primer ràdar.
En aquest context, queda per veure l'eficàcia electoral de les línies assajades pels estrategues de la formació, com l'aposta pel "model Madrid", presentant Díaz Ayuso com un referent a seguir, si més no en política fiscal. O la presència intensa de Pablo Casado a Catalunya, fins i tot amb algun gest calculat d'empatia, com explicar que no va voler aparèixer l'1-O perquè la situació l'incomodava.
Després del fracàs de les eleccions basques, i de l'èxit a Galícia, que es va atribuir sobretot al lideratge de Núñez Feijóo, Casado necessita reforçar el seu particular estil amb un resultat, si més no, digne a Catalunya. Les urnes diran la seva però al PP estan amb l'ai al cor.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 
.jpg)
