L'alineació i el discurs que ha exhibit Junts per tancar la campanya en un plató multimèdia del Poblenou és el resum més precís del projecte encapçalat per Carles Puigdemont i Laura Borràs i del discurs amb el qual aspiren a obtenir la victòria el 21-D. A les crides al vot útil, habituals quan venen eleccions, s'hi sumen el vigor en la defensa del referèndum de l'1-O, l'autodefinició com a "carril central" de l'independentisme, la desconfiança endèmica cap a Salvador Illa i Pedro Sánchez i, també,
l'esmena a l'estratègia de "via àmplia" d'ERC. Jordi Sànchez, arquitecte de Junts des d'abans de la seva fundació, és qui ha descrit amb més exactitud i menys complexos l'objectiu aquest 14-F: guanyar. No només imposar-se al PSC, reviscolat amb Illa, sinó també als republicans. La presidència de la Generalitat i l'hegemonia són els trofeus més cobejats.
Per això Junts ha desplaçat fins al Poblenou tots els seus dirigents. Per l'escenari hi han passat els candidats territorials -Gemma Geis (Girona), Albert Batet (Tarragona) i Ramon Tremosa (Lleida)- i els presos -Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn-, motors del projecte. La formació de Puigdemont es presenta com a nova, però disposa de lideratges construïts des de l'etapa de CDC -és el cas dels condemnats per l'1-O- i d'altres de consolidats durant la legislatura, amb Borràs al capdavant. Les dues ànimes de la formació han convergit en els últims mesos sota el lideratge de la candidata, que aspira a ser la primera presidenta de la història de la Generalitat. Per això ha redoblat les crides al vot útil en les últimes de campanya, situant-se com l'única que pot vèncer Illa -i, per tant, el bloc del 155-, l'única que pot evitar la formació d'un tripartit "com el de José Montilla" -paraules d'Elsa Artadi-, i l'única que es compromet a reactivar l'1-O.
"Que no es perdi cap vot independentista. No ens pot tornar a passar que qui guanyi les eleccions sigui un partit del 155, com el PSOE. L'únic partit que està en disposició de guanyar bé és Junts, El que farà efecte no serà Illa, sinó l'efecte Junts", ha indicat Borràs, que ha carregat contra ERC per voler incorporar partits que no són independentistes al Govern, en referència als comuns. "Em vull adreçar als que us ho esteu pensant. El vostre vot pot ser decisiu perquè Junts s'imposi al PSC. Recordeu que jo us he representat sempre. El vot útil és el vot que no es perd", ha indicat, dirigint-se també als electors que tenen un pensament pragmàtic. "No volem que el 155 no enterri l'1-O", ha assenyalat la dirigent independentista, molt agraïda al seu equip. El
no surrender de Bruce Springsteen ja no sona als mítings, però impregna la campanya que pretén evitar que Illa s'endugui el triomf i, de passada, dur Borràs a Palau.
A tots els qui dubten i estan "decebuts", els ha demanat "anar massivament" a les urnes per emetre un missatge a Europa "i al món". "Una victòria de l'independentisme seria el missatge més important que podríem emetre al cor del Parlament Europeu. Hem d'obrir una nova etapa", ha indicat Borràs, en referència a la votació del suplicatori de Puigdemont, que veurà llum verda en comissió nou dies després de les eleccions. L'exili és part fonamental de l'estratègia de Junts, amb victòries davant la justícia com la de Lluís Puig, exconseller de Cultura i que va a les llistes de la formació.
"Hem estat l'enemic a abatre. La coalició de junts contra Junts és perquè saben que som la voluntat de canvi. Hem rebut atacs des de l'odi, des de l'extremisme ideològics, des del cinisme, des del ressentiment i des de la deslleialtat. Tenen por de la nostra victòria perquè no ens rendim", ha apuntat la candidata, que ha reivindicat la possibilitat de convertir-se en la primera presidenta de la Generalitat com la "millor" política d'igualtat possible. Inés Arrimadas va guanyar les eleccions del 21-D del 2017, però va ser incapaç de formar majoria alternativa a l'independentisme.
Contra el PSC, i missatge a Europa
En el míting final, Puigdemont ha volgut traslladar a Junts que la feina "no s'ha acabat". "Tenim feina vot a vot", ha indicat. "La tria és fàcil: ella o Illa. Que ningú no s'equivoqui. El PSC diu que vol governar per tots els catalans, però serà pels que no són a la presó, o els que volen callats, o els que són a l'exili", ha apuntat l'expresident. "Sense el PSC, sense Miquel Iceta, sense el PSOE i sense Pedro Sánchez no hi hauria hagut 155, i sense 155 no hi hauria presos ni exiliats. Que no ens venguin la moto", ha apuntat, al mateix temps que cridava a la participació perquè en algunes demarcacions està en joc que els últims diputats siguin del PP, de Vox o de Junts. Ha demanat, en aquest sentit, guanyar a les quatre demarcacions, especialment a Lleida i a Tarragona.
"Si votem opcions que no tenen opcions d'entrar, ens trobarem un tripartit o bé un govern del PSC amb el suport per activa o per passiva de Vox", ha apuntat l'expresident de la Generalitat, en una referència que té a veure amb el PDECat. Puigdemont ha indicat que s'ha de construir un "patrimoni" per a les generacions futures, i ha alertat que l'Estat intenta traslladar la idea que són "apòstols del diàleg i de la pacificació". "Han venut una realitat que no existeix, perquè volen passar pàgina. És a dir, que continuï la persecució de la llengua catalana, la repressió i l'escandalós dèficit fiscal. Passar pàgina és que callem", ha remarcat el dirigent independentista.
"Ens comptaran des d'Europa, i ens llegiran molt bé, el missatge que enviïn els catalans. El vot pot fer que la cara de Josep Borrell se li quedi també al rei Felip VI, als seus escolanets de Vox, i als representants del PP i del PSC", ha apuntat l'eurodiputat de Junts, que ha tornat a treure pit de la feina feta a l'exili. "Ells saben que el vot és guanyador si no queda a casa i si no es perd", ha indicat. "Cal que el no surrender de la República catalana soni a cadascun dels col·legis electorals. La independència es fa així, vot a vot", ha apuntat Puigdemont, que ha reclamat la victòria de Borràs perquè pot causar un "terrabastall" a l'Estat i, de passada, enviar un missatge internacional.
L'estrena de Borràs
L'exconsellera de Cultura va obtenir la plaça de candidata efectiva després d'arrasar a les primàries, en les quals es va enfrontar a Damià Calvet. Estimada per les bases i molt ben connectada amb Quim Torra -que només ha aparegut en un míting, el que es va celebrar diumenge passat a Granollers, i avui ha estat present en l'acte final a través d'un vídeo i de la reivindicació breu de la candidata, única en fer-ho durant pràcticament tota la campanya-, representa l'ànima més independent de Junts. Es va sumar al projecte de Puigdemont el 2017 -l'expresident la va trucar en persona- i reivindica que és filla política de l'1-O, tesi que desplega en un llibre publicat fa unes setmanes. En campanya ha fet molt territori -és la segona candidata amb més quilòmetres al cotxe- acompanyada d'un equip d'estricta confiança format pel cap de gabinet, Salvador Esteve, i del diputat Francesc de Dalmases, també proper a Torra.
Un dels aspectes que ha anat apareixent de forma reiterada en entrevistes i rodes de premsa, al marge del full de ruta independentista i de la política de pactes, és la seva situació com a investigada al Tribunal Suprem pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs
emmarca el cas dins l'estratègia de lawfare que, segons ella, ha posat en marxa l'Estat contra l'independentisme. Aquesta circumstància, si deriva en una hipotètica inhabilitació -ja seria del TSJC, que és on anirà a parar el cas quan el Suprem el deixi en el moment que Borràs deixi el Suprem-, podria desposseir-la del càrrec si és presidenta,
a l'estil del que va passar amb Torra i la pancarta del llaç groc.
El paper de Puigdemont
L'expresident no va certificar fins a finals de desembre la seva aposta per acompanyar Borràs, i a diferència del 2017 ha clarificat des del primer moment que tot i liderar la llista no acudirà a la investidura. En els mítings ha combinat tres missatges. El primer, de mobilització del votant independentista amb l'argument de "reprendre" el procés des d'on es va aturar -amb intervenció decisiva per part seva- després de la declaració d'independència de fa tres anys i quatre mesos. El segon, fer valer la feina a l'exili, amplificada aquests dies per les
interpel·lacions a Josep Borrell després del daltabaix diplomàtic que va patir a Rússia. I, el tercer, atacar -sense citar- l'estratègia d'ERC a Madrid, on ha arribat a pactes "a canvi d'engrunes" o bé ha optat a rebre "medalles com a homes d'Estat". La discrepància de fons és evident amb Junqueras.
En campanya han parlat -ho van fer dimarts de la setmana passada, aprofitant que el líder d'ERC gaudeix del tercer grau, almenys fins que la Fiscalia acabi presentant un recurs contra la classificació penitenciària. Puigdemont va ser protagonista el juliol i el setembre pels
llibres de memòries publicats amb Xevi Xirgo -que va combinar la tasca amb la direcció d'
El Punt Avui-, farcits de retrets als republicans, especialment la segona entrega, centrada en l'etapa a l'exili. L'expresident està centrat en la tasca parlamentària a Europa i lidera el Consell per la República, a qui Junts vol convertir en "autoritat nacional" de cara a la propera legislatura catalana.
Els presos, claus
Si hi ha una figura que sobresurt de portes endins a Junts és Jordi Sànchez, secretari general i arquitecte de la formació. Ha apuntat que l'ambient, malgrat la pandèmia, li recorda al referèndum de l'1-O. "El que hem pogut tocar -espiritualment- han estat centenars i centenars de persones amb la il·lusió que ens va fer guanyar l'1-O. I ara tornem a tenir el mateix repte al davant: les eleccions de diumenge no són unes eleccions qualsevol, no són administratives. Tenim el repte de donar una resposta de dignitat i de perseverança en tot el que vam començar la tardor del 2017", ha apuntat Sànchez. "Ens hi juguem molt com a partit, però el més important és el país. Per això volem treballar amb l'horitzó de la confluència i de la unitat", ha insistit.
"Des de la victòria farem possible unitat que no hi ha hagut fins ara", ha remarcat l'expresident de l'ANC, que ha indicat que Borràs "marcarà el ritme" per tal de fer un "Govern fort". "Posarà proa a la victòria per recuperar l'impuls nacional que permeti exercir l'autodeterminació i culminar la independència", ha ressaltat. Sànchez ha insistit en la necessitat d'anar a votar perquè hi ha "un futur a guanyar" que "només serà possible si el compromís democràtic a les urnes es fa evident". També ha demanat "perdó" pels errors comesos fruit de la repressió, i ha reclamat "confiança" per avançar. Als que encara són indecisos sobre el vot, ha demanat "memòria".
Jordi Turull, que ha parlat abans que ell, s'ha mostrat convençut que Junts "guanyarà bé". "Som un poble que, amb la que està caient, té pressa. Ens hi juguem seguir sent i poder seguir fent", ha remarcat l'exconseller de la Presidència, que ha carregat contra les "excuses" que, segons ell, busca ERC. "Hi ha partits independentistes que sempre posen un però. Nosaltres som independentistes, i? Quin és el problema? Nosaltres no hi posem excuses ni peròs, no podem quedar frenats per veure com ens repartim les engrunes", ha ressaltat el també vicepresident de Junts. El missatge es pot interpretar com un dard a ERC, però també al PDECat, on va militar fins al setembre.
La batalla territorial (i amb el PDECat?)
Junts va aconseguir 34 escons en les últimes eleccions, dos més que ERC, a qui va superar per només 12.000 vots. Amb números com aquests, estaria en disposició de guanyar les eleccions, si es tenen en compte totes les enquestes publicades. A banda de mantenir-se a Barcelona -17 representants el 2017, tercera força per darrere de Ciutadans i ERC- i a Girona -7 diputats, pilar bàsic per superar els republicans-, la idea és créixer a Tarragona i a Lleida, on va guanyar. En totes dues demarcacions hi ha l'amenaça de l'entrada del PDECat, i per això en les últimes hores hi ha hagut missatges tant de Borràs com de Puigdemont per evitar que no s'opti per formacions que "no tenen opcions per entrar al Parlament", en referència als postconvergents.
Es pot donar la circumstància que el PDECat, liderat per Àngels Chacón, pugui suposar un fre en les aspiracions de Junts per mantenir la presidència de la Generaliat. En enquestes internes a disposició dels partits -no només del postconvergent- s'hi detecta l'entrada de Chacón per Barcelona, tot i que el llindar -2,9%-3,2%, jugant al límit del 3%- també els podria acabar deixant fora. Junts i el PDECat competeixen per primer cop després de la traumàtica trencadissa del mes de setembre. Borràs els ha ignorat en campanya, però en la recta final s'hi que s'hi ha confrontat sense citar-los.
Com serà (i què farà) el Govern?
Borràs assegura tenir definida l'estructura del proper Govern, i públicament ja ha anunciat -amb el vist-i-plau del protagonista- que Josep Maria Argimon serà conseller de Salut en cas que sigui presidenta. La candidata aspira a tenir el màxim nombre de departaments possible, i també ha demanat una conselleria d'Acció Social "forta". No s'ha volgut mullar sobre si Miquel Sàmper continuaria a Interior -ha criticat determinades actuacions dels Mossos en campanya-, en part perquè del resultat de les eleccions no només en depèn qui guanya, sinó també el pes que tindrà cadascú en el futur Govern. Meritxell Budó, Damià Calvet i Jordi Puigneró, presents a la llista i actius en campanya, tenen intenció de continuar a primera fila,
on aspira a entrar Joan Canadell, número tres de la candidatura per Barcelona però
amb protagonisme limitat camí del 14-F.
I què haurà de fer, aquest Govern? Borràs s'ha compromès a dur a terme un "pla d'obertura segura" seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, i en el programa hi consta la voluntat de fer servir la tecnologia per acreditar que es tenen anticossos del virus. El pressupost en salut s'hauria d'apujar 5.000 euros en els propers comptes, i el de cultura hauria d'arribar al 2% del total. L'executiu "fort" que ha reclamat Borràs en campanya haurà de gestionar la crisi més gran de les últimes dècades sense deixar d'atendre el camí cap a la independència. Un camí que combina la negociació "exigent" amb l'Estat i, al mateix temps, emprendre decisions unilaterals quan no trobi resposta a l'altra banda. Si és la primera presidenta, no ho tindrà gens senzill.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per 
.jpg)
