Carles Puigdemont va arribar al Parlament acompanyat de la seva dona, Marcela Topor, i del conseller de la Presidència, Jordi Turull. L'expectació mediàtica era màxima: centenars de periodistes s'havien acreditat per seguir el ple. El Govern va mantenir una reunió molt discreta en aquelles hores clau per substituir el buit que va deixar Santi Vila la nit anterior en dimitir com a conseller d'Empresa. | Adrià Costa
Centenars d'alcaldes arribats de tot el país es van desplaçar al Parlament, vara en mà, per commemorar la declaració de la independència. Van seguir la sessió des de l'auditori de la cambra i, després, es van desplaçar a les escales per escoltar els discursos de Dolors Sabater, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. El món local va tenir un pes decisiu en el referèndum de l'1-O. | Adrià Costa
Carlos Carrizosa, portaveu parlamentari de Ciutadans, va erigir-se com un dels protagonistes del debat en estripar la proposta de Junts pel Sí i la CUP per declarar la independència. «Això és antiètic!», va proclamar Carrizosa. A fora, milers de persones amb banderes i pancartes -en aquest cas, contra l'imminent 155- seguien la sessió a l'espera que es materialitzés la República | Adrià Costa
Puigdemont va aixecar-se de l'escó per dipositar el seu vot en una urna portada a l'hemicicle per garantir que el tràmit fos secret. En aquell moment, Ciutadans, PSC i PP ja no eren a la cambra, com va passar amb la votació de les lleis de desconnexió al setembre. | Josep M. Montaner
El 10 d'octubre, amb la suspensió de la declaració de la independència, l'estupor va ser la principal sensació entre els milers d'assistents que es van desplaçar al Passeig Lluís Companys. El 27-O, en canvi, va tenir un to més festiu al carrer. Una festa organitzada per les entitats a Plaça Sant Jaume, mentre el Govern decidia no desplegar la independència de manera efectiva, va culminar la jornada. | Adrià Costa
Lluís Llach va ser l'encarregat d'organitzar l'escenografia dels discursos que hi va haver després de la sessió. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, va parlar en nom del món local, i Junqueras i Puigdemont ho van fer en nom del Govern. El president, que no va intervenir des del faristol en cap moment del debat, va fer servir aquestes paraules: «Ara toca defensar la República». Venien temps difícils. | Josep M. Montaner
El llenguatge no verbal de la cúpula del procés just després de proclamar la independència indicava que s'hi havia arribat després de moments de tensió i que venien temps convulsos. Els diputats de la CUP -Mireia Vehí i Gabriela Serra, com es veu a la imatge- van acompanyar el president des de segona fila. Carme Forcadell havia tornat a tenir un debat tens al Parlament, l'últim que governaria. | Josep M. Montaner
L'exterior del Parc de la Ciutadella va celebrar la proclamació de la República. El dispositiu de seguretat organitzat pels Mossos deixava netes les entrades a la cambra catalana, com ja va passar el 10-O, per si la policia espanyola -en aquell moment encara hi havia milers d'efectius desplaçats de forma extraordinària a Catalunya- decidia intervenir contra el Govern per haver desobeït les ordres de l'Estat. | Adrià Costa
Anna Erra, alcaldessa de Vic, va saludar la ciutadania congregada en sortir del Parlament. Un cop es va acabar el ple, tota la cúpula del procés va mantenir un perfil molt baix i, en alguns dels casos, inexistent. Fins i tot es va donar el cas d'alguns caps de gabinet que no trobaven els consellers. Els alcaldes, però, van poder gaudir d'una jornada que ja forma part de la història del país. | Adrià Costa
Els voltants del Parlament, tancats a la circulació de vehicles, van ser l'escenari de celebracions espontànies. Bona part dels congregats es van desplaçar després cap a la Plaça Sant Jaume, des d'on pràcticament tot el Govern va marxar al vespre per fer nit a la Catalunya Nord. El cava del 27-O a la tarda va anar mutant, amb el pas dels dies, en la incertesa de la presó i l'exili . | Adrià Costa
