Reinventar-se

S'inicia avui un mes que, des de fa dècades, recordo i de vegades celebro com dels tamales, l'amor i l'amistat, amb la sospita que seran molt pocs els que gastin en atole, flors, xocolates, viatges o qualsevol altre obsequi per qui s'estima. Serà per què ja no tenim a qui estimar? Alguns de veritat ja no tenen a qui ofrendar alguna cosa perquè han marxat, però altres, molts d'ells no tenen aquests diners per gastar en una cosa que no és indispensable. Heus aquí un dels ensenyaments d'aquests últims dotze mesos! Hem après que és el realment essencial i encara que mai vam estar d'acord amb que la vida òptima és aquella que es transcorre amb austeritat [1] [1] -obligada pels aliens, imposada i fins falsament adoptada- o si més no amb limitacions forçades; sí li hem donat una jerarquia diferent a l'estalvi i a l'escala de valors.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador / EP

En escenaris, locals i mundials on tot ha canviat, en la majoria dels casos, no només els models -de producció, distribució i financers- econòmics han deixat d'existir. En els espais que ocupaven els tradicionals sistemes, el que es percep és immobilitat, buit i en certs àmbits una infodemia generadora d'incertesa, confusió i fins conflictes. Un exemple és l'alcaldia de Coyoacán: el futbolista que la presideix poc o gens sap del que implica, tancar parcs, però; permetre que desenes de ambulants s'instal·lin a les voreres, els carrers i els voltants d'aquests. Això com molts altres exemples que podem afegir no té sentit. Molt menys comprèn la gravetat d'una fuita d'aigua en els pedregars per més de 24 hores, ni la imprudència de creure transmutar del partit de el sol a el dels bruns Tot d'una temen córrer sort similar a el senyor Mèxic-xilè anomenat el tomàquet? Per reelegir l'estiu que més que mèrits n'hi haurà prou amb vestir el logotip d'una altra de les nou opcions que ofereix el partit ara al poder?

Per evitar caure en la simplista qualificació que ens donen els enquestadors globals -gairebé en el penúltim lloc de la majoria de les llistes- donem una mirada a altres latituds com a nova York i la seva borsa de valors, on els tradicionals multimilionaris de sobte van veure com un grup de joves, va desenvolupar variables diferents per fer caure accions d'empreses transnacionals amb les que molts d'aquells es van convertir en "súper-rics" Quants d'aquests vint anys, podran gaudir d'un futur sense sobresalts, després d'haver deixat el modest capital de el seu préstec estudiantil a Bitcoin? Serà aquesta la manera de reinventar-se?

Sembla que no es tracta d'això; un exemple clar de les pèrdues que ha produït en el nostre veí de nord el retorn a un model econòmic heretat de l'època depredadora colonialista, serà l'alt cost que pagaran per generacions els avui joves, en la formació aquesta circumstància no estava prevista. En l'últim bienni, països emergents com el nostre, han vist trimestres de desinversió, al qual s'agreguen factors específics derivats de doctrines polítiques ja superades, que pretenen imposar sobretot governants que aspiraven a el poder al qual van arribar a deshora segons l'anàlisi de gent pensant en tot el món. Què poden fer ciutadans víctimes d'accions autoritàries com "s'expropiïn" i trobin la manera menys bruta de fer-ho? Com defensar-se de l'arbitrària pèrdua d'un patrimoni que ens va costar tota una vida, després de reaccions similars, per la impossibilitat de pagar impostos -predial, per exemple- i serveis? Els joves entrant als cinquanta o els que frisan els vint, podran heretar el que amb molt d'esforç estalviem per a ells?

Com saber-ho, estaran millor els vint o aquests personatges que en els seus cinquanta anys i després d'haver fundat i explotat empreses basades en la modernitat digital, van haver de tancar? Tornar la mirada a la generació que els va permetre formés i atenent el consell del pare o de l'avi, estan començant a produir, enciams, fongs i en general vegetals -hidropònic o amb sistemes tradicionals- que oferiran primer a el mercat intern i després, segons es els permetin les condicions supervivents, en latituds llunyanes que vulguin importar i amb un govern que els facilitin exportar quants podran reinventar d'aquesta manera?

Els que hem sobreviscut al coronavirus, tot i els terrorífics diagnòstics amb els que van anticipar la nostra partida del planeta només per ser vells, hem de mantenir vigent la nostra capacitat de desemmascarar el trampós i inepte, amb l'excepció que vam aprendre fa temps que oposar-se només per fer-ho , és tant com donar suport. En partits que al llarg de la història si van produir avenços a el país i tot i que els militants vergonyants ens vulguin relegar, hem d'evitar que la nostra lluita sigui estèril. Els ciutadans orgullosos i esforçats, tenim l'eina per establir els traïdors, on han d'estar. D'acord, cal expulsar-los, però no per reacció visceral, sinó a partir de regles justes.

Les causes socials encara hi són. Ningú les ha resolt, quan molt s'ha prostituït a grups de marginats, aprofitant com a avantatge la seva misèria material i de valors. A la gent disposada a exercir responsablement el seu vot en uns mesos, li interessen els programes que es vol promoure, no les persones per més fama que els acompanyi Prefereix vostè un famosos de l'espectacle o un profesionista que sàpiga que fer professionalment amb la salut, l'educació, la ciència i en general la convivència humana? Els que té la força i les condicions per lluitar, són els joves De veritat l'única cosa que a ells els mou és un esportista golejador o ponchador de contendents? Què hem de fer nosaltres, perquè ells es desfacin del desencant envers la política? N'hi haurà prou amb assenyalar els excessos i les conseqüències de l'alienació dels béns de la nació, encara que els autors es diguin d'esquerra?