Pràcticament el 25% de les persones assignades a una mesa electoral de cara al 14-F ha decidit presentar al·legacions al seu nomenament. Aquest fet ha posat sota el focus una peça vital de l'engranatge electoral ―les meses electorals― que generalment passen desapercebudes, excepte si el nomenament té conseqüències personals. Ara bé, per què les meses s'han de constituir amb electors triats a l'atzar, quins són els avantatges i els inconvenients d'aquest sistema? Com ha sigut històricament i com és a nivell comparat el procés de designació de meses electorals?
A Espanya, fins a la reforma electoral de l'any 1907 eren els alcaldes o regidors del municipi els qui assumien la presidència de les meses electorals. Això obria la porta a la manipulació electoral, tan habitual durant el període de la Restauració. Els alcaldes de tots els municipis eren nomenats pels governadors civils i era rutinari que, juntament amb l'elaboració de l'encasellat, els governadors civils destituïssin els alcaldes no alineats poc abans de la celebració d'eleccions. Amb l'afinitat entre governadors civils i alcaldes/presidents de mesa ben definida, s'assegurava que els resultats electorals afavoririen els candidats governamentals.
A partir de 1907, i precisament per afavorir la netedat de les eleccions, es va modificar el sistema de constitució de les meses. Les meses ja no estarien presidides pels alcaldes, sinó que s'elegirien semi-aleatòriament un president i dos adjunts (els actuals vocals) d'entre tots els electors que sabessin llegir i escriure. De fet, es feien tres grups d'electors: un primer amb individus amb formació acadèmica avançada i/o que ocupessin càrrecs professionals qualificats, un segon amb els individus que pagaven més impostos, i un tercer on hi havia la resta d'homes alfabetitzats. De cadascun dels grups en sortia un dels càrrecs de la mesa. Si bé el sistema reduïa les connexions entre mesa i govern civil, ateses les baixes taxes d'alfabetització i la preponderància de càrrecs amb formació i/o recursos econòmics, la composició de les meses romania elitista (i políticament esbiaixada). Aquest sistema es va mantenir fins i tot durant la Segona República —l'únic canvi va ser la incorporació de les dones als sortejos per formar part de la mesa a partir de l'any 1933.
Des de 1977 el sistema ha mantingut les meses formades per tres persones, però únicament s'ha establert com a requisit per formar-ne part tenir educació formal bàsica, amb exclusions per motiu d'edat (els majors de 70 anys) i procurant que els presidents tinguin un nivell educatiu de batxillerat o superior. L'aleatorietat de la composició de les meses ha permès reduir les possibilitats de control d'un element clau del procediment electoral. La idea subjacent a aquest mecanisme d'elecció és que si qualsevol elector/a té les mateixes probabilitats de formar part de les meses, serà més difícil que cap actor polític pugui influir en aquestes persones per mirar d'incidir a les eleccions.
Propostes que se senten recurrentment, com el fet que les meses les haurien de constituir amb persones a l'atur —que es podrien beneficiar de la retribució de la jornada electoral— o la proposta de la Junta Electoral de Barcelona d'establir una borsa de voluntaris s'han de contemplar amb una certa suspicàcia. Aquestes propostes, si bé poden ser benintencionades, podrien generar un biaix polític en la composició de les meses que es podria fer servir en benefici d'alguna opció política. Malgrat que l'actual sistema garanteix suficients pesos i contrapesos —la presència d'interventors i/o apoderats dels partits— per supervisar l'actuació dels membres de les meses, no es pot oblidar que l'autoritat electoral durant la jornada electoral està a les seves mans. Permetre que hi hagi una mínima escletxa per al biaix polític en la composició de les meses contribuiria a erosionar la legitimitat de les eleccions. I en unes eleccions, la legitimitat en el procediment és una peça fonamental; només cal recordar les darreres eleccions als Estats Units d'Amèrica.
Val a dir que el sistema emprat per elegir els membres de les meses electorals a casa nostra és dels més adequats per assegurar-ne un funcionament neutral. En països propers del nostre entorn les meses encara les constitueixen membres de l'administració local —Andorra— o funcionaris —Regne Unit—, la qual cosa fa lleugerament menys neutral l'administració electoral. El fet de saber-se exposat als càrrecs públics en el dia de la votació, o la superioritat jeràrquica dels polítics sobre els funcionaris en el cas britànic pot generar una certa pressió política —en votants o membres de la mesa— que erosioni la seva neutralitat.
Aquests sistemes que no es basen en l'aleatorietat, tenen com a element positiu que asseguren que els coneixements tècnics dels membres de la mesa seran elevats i, per tant, minimitzen el risc d'errors per desconeixement de la normativa o dels procediments tècnics. A les eleccions que se celebren a Catalunya és habitual que els membres de la mesa acabin fent servir de referència tècnica als interventors o apoderats davant de dubtes procedimentals, fet que els exposa a una influència (si bé indirecta i, generalment, molt menor) que pot estar esbiaixada políticament. En principi, la presència de representants de l'administració hauria de proporcionar aquest assessorament tècnic, però el fet que no siguin parts integrants de la mesa limita la seva capacitat d'influència a un nivell informal.
D'acord amb el projecte ACE, el sistema més adequat és aquell que combina components tècnics i aleatoris en la composició de les meses. Aquests sistemes els trobem a bona part dels països nòrdics, on la presidència de les meses sempre l'ostenta un funcionari públic i els vocals s'elegeixen per sorteig. D'aquesta manera, s'assegura un equilibri entre la legitimitat popular de l'aleatorietat i l'expertesa per part d'una persona que treballa a l'administració i que coneix els procediments legals i tècnics relatius a les eleccions.
És important tenir ben present de cara a les eleccions de diumenge que Catalunya disposa de procediments electorals sòlids i neutrals. Ni la constitució ni la composició de les meses haurien de ser un aspecte de preocupació de cara al 14-F, ja que el sistema imperant compleix amb els requisits suficients per assegurar el bon funcionament de les meses. Ara bé, de cara al futur cal tenir en compte que sempre hi ha marge de millora per perfeccionar els procediments electorals. Això, però, formarà part de la carpeta "Llei Electoral" que s'haurà de debatre durant la propera legislatura.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Pau Vall i Prat
,