De tupinades i sobreactuacions

El fet que Ciutadans introduís una sobreactuació exagerada dins la política (primer, la catalana i, després, l’espanyola) no va provocar que els altres partits giressin l’esquena a la seva manera de fer, sinó que tots es van posar a sobreactuar per no quedar enrere. Ciutadans pot haver quedat capolat en aquestes eleccions (quan escric això encara no se’n coneixen els resultats), però la seva contribució haurà estat aquesta. També ho seran els assenyalaments, les acusacions falses d’odi i d’etnicisme, les persecucions inventades contra persones i idiomes i, en general, el desenvolupament del relat d’una societat fracturada que es dessagna en enfrontaments interns: bàsicament, entre els catalans diguem-ne ancestrals (que representen el nacionalisme reaccionari, el racisme i l’anhel de puresa ètnica) i els catalans espanyolistes que giren l’esquena a tot el que soni català (i que representen el progressisme, la democràcia, les bona gent castigada per la sevícia catalanista i independentista, la majoria silenciada que per fi es decideix a prendre la paraula, etc.).