|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
El vaixell de l'Armada Espanyola Hespérides ha estat atacat en aigües del Mediterrani quan es dirigia cap a la seva zona d'operacions a l'Antàrtida. Sembla que el mortífer míssil ha impactat inicialment en quatre membres de la tripulació, encara que es comenta que són alguns més els afectats. El fet ha sorprès el govern i els seus ministres, especialment a la ministra de Defensa, Margarita Robles, i al de Sanitat, Salvador Illa, als quals no els quedarà més remei que incorporar a les seves innombrables i inacabables rodes de premsa l'incident esdevingut. A les ja habituals intervencions sobre la pandèmia i sobre els efectes del Filomena, hauran de començar a explicar el que està passant al mar, o potser, si és material classificat, no tinguem més remei que especular sobre els fets. A hores d'ara, regna la incertesa com en temps de guerra i, com acostuma a passar, són els avesats periodistes els aporten alguna informació. Segons fonts de diferents mitjans, el vaixell Hespérides va ser atacat en aigües del Mediterràni, després de sortir del port de Cartagena en direcció a l'Antàrtida, pel diabòlic Covid-19, obligant a romandre atracat al port de les Palmes per complir la prescrita quarantena. Quin ensurt !, em temia alguna cosa pitjor, però no, el míssil que va impactar per sobre de la línia de flotació tan sols ha aconseguit alterar el seu full de ruta, solucionable amb l'adopció de mesures preventives i curatives, i amb alguna petita nota aclaridora en el Quadern de Bitàcola. Encara que, segons últimes notícies, és possible que el viatge de col·laboració científica d'aquest any 2021 a l'Antàrtida quedi cancel·lat. Ja ens dirà alguna cosa Margarita.
Probablement el lector es preguntarà que té això a veure amb el que habitualment faig i escric a la secció de "Turisme i Viatges" de Catalunya Press. Doncs bé, molt, perquè la tripulació de l'Hespérides em va rebre amb gran atenció i afecte al port d'Ushuaia en el meu viatge a la Fi del Món i, com "és de ben parit ser agraït", els vull dedicar aquest article, desitjar-los una ràpida recuperació i que, el més aviat possible, puguin llevar àncores i dirigir-se a les fredes i inhòspites terres gelades en les que la seva col·laboració i suport als científics és absolutament imprescindible.
Ushuaia, és la capital de la província de Terra del Foc, les illes de l'Atlàntic Sud i l'Antàrtida. Es troba a la Patagònia Argentina, a la zona més austral del Continent Americà i per sota de l'Estret de Magallanes. També es coneix la regió com la "Fi del Món". Era, la terra dels Yámanes, dels fueguinos, indígenes ferotges, gairebé animals (segons comenta Darwin que va caminar per allà ens 1831 i 1836), que s'alimentaven amb carn humana crua. La convivència amb els indígenes es va iniciar, després de diversos intents, amb l'establiment d'una missió a on avui es troba la ciutat d'Ushuaia i posteriorment, finals de segle XIX i principis de l'XX, a partir de l'interès científic per la qual cosa van denominar "població arraconada "o que va quedar al marge dels avenços de la civilització. És l'interès científic pels pobladors indígenes i pel medi natural el que ha convertit a Ushuaia en el que és avui, un port base per a la nombrosa activitat científica que es desenvolupa a la zona i també, un centre d'atracció turística de primera magnitud . El nostre país, pioner en els descobriments per aquestes inhòspites terres, no podia quedar al marge i es va sumar a les activitats científiques que diversos països duien a terme a l'Antàrtida en els anys 60. El 1991, l'Hespérides va dur a terme la seva primera campanya de col·laboració en tasques d'investigació científica a la zona.
A l'abril de 2019, després de tornar pel Canal de Beagle i de visitar el Far de la Fi del Món, l'Illa dels Corbs marins i de veure alguna balena endarrerida en la seva migració cap a la Península de Valdés, on la calidesa de les aigües facilita l'alimentació i la cria, vaig trobar amarrat al port d'Ushuaia el Vaixell Oceanogràfic Hespérides de l'Armada Espanyola. En els viatges llargs i lluny de casa, trobar compatriotes sempre m'ha alegrat el dia, sobretot en aquells països on l'idioma és tan diferent, que la comunicació es redueix a gestos que tothom entén. Afortunadament, xerrar amb la tripulació de l'Hespérides va ser una mica difícil d'oblidar, no només perquè compartim un mateix idioma, sinó perquè es van bolcar en atencions i explicacions sobre tot allò que cridava la meva atenció i la meva curiositat.
Em van comentar, després autoritzar-me pujar al vaixell i tocar la campana de bronze de bord que porta cisellat el nom de el vaixell, que el nom de "Hespérides" fa referència a l'arbre de la ciència i a les nimfes que en la mitologia grega tenien cura dels fruits de la immortalitat. Encara no havia fet el primer pas sobre la coberta i ja m'havia fet la idea que la visita superaria les meves expectatives. El recorregut, sense presses, per totes i cadascuna de les estades del vaixell em va permetre fer-me una idea clara sobre el lloc, els equips, les condicions en què treballa la tripulació i sobre el suport que donen als nostres científics, tant a bord com en les dues bases fixes que el nostre país té a l'Antàrtida: "Joan Carles i" i "Gabriel de Castella". Sense la preparació i lliurament d'aquests preparats mariners, les campanyes científiques dutes a terme per científics de diferents universitats serien irrealitzables. Potser, si la senyora Colau s'acostés per aquestes contrades i veiés l'activitat que exerceixen aquests professionals, deixaria d'animar jovenets, directament o indirectament, a boicotejar cada any l'estand que els centres de formació de l'exèrcit posen al Saló de l ' Ensenyament que s'organitza a la ciutat de Barcelona, la ciutat de tots, no la d'ella. Alguns polítics haurien d'aprendre que el progrés ve de la mà de la ciència, del coneixement, i no de les seves habilitats per entabanar als ciutadans per aconseguir vots.
L'Hespérides havia arribat el 17 de gener al port d'Ushuaia per iniciar la seva XXIV campanya del caixell en el marc de la XXXII campanya a la antàrtica espanyola. Durant dos dies van estar rebent i acomodant als 37 científics i tècnics de diferents nacionalitats que formarien part de la primera rotació tant per a treballs de recerca a bord com en les bases antàrtiques. Aprovisionats de material i queviures van posar rumb a les illes Shetland de Sud, on es troben les bases que dirigeix el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), juntament amb unitats de la marina i de l'exèrcit de terra. Un total de 24 projectes d'investigació relacionats amb el clima, anàlisi de residus i sediments, biologia marina, glaciologia, geomagnetisme, corrents marins, entre d'altres, es duen a terme pels científics en les bases fixes i en els més de 350 metres quadrats d'instal·lacions a bord de la nau dedicats exclusivament per a aquestes tasques, estant dotats d'el material necessari, d'una xarxa informàtica per a ús exclusiu científic i una altra d'alimentació ultraestable.
A finals de març, l'Hespérides va tornar a Ushuaia per repostar i possibilitar que una nova rotació de científics continués amb els treballs empresos en aquesta campanya. Va ser llavors, com he esmentat anteriorment, que, trobant-me a Ushuaia vaig tenir l'ocasió de visitar-los i de conèixer de primera voce el dia a dia i els quefers d'un equip de compatriotes que, motivats per la investigació, contribueixen a millorar el nostre hàbitat i condicions de vida deixant a les seves esquenes el Far de la Fi del Món i lluny de les seves llars, de les seves famílies i, en ocasions, realitzant el seu treball en condicions duríssimes.
M'agradaria, en aquest breu article, anomenar-los tots en senyal de reconeixement, respecte i admiració per la seva feina. Espero que les fotos i el vídeo que acompanyo siguin del seu grat i sol·licito al capità, José Emilio Regodón, que els doni una abraçada de part meva i que, un cop superat el període de quarantena provocat pel Covid-19, pugui llevar àncores i donar l'ordre de partir cap a una nova campanya en terres antàrtiques. Res va poder impedir a Fernando de Magallanes navegar i explorar les terres de la Fi del Món, ni trobar una via de comunicació entre dos oceans, per tant, per més que insisteixi el maligne virus no aconseguirà acovardir-los. És una situació temporal i com va dir Russell Crowe al seu amic Stephen Maturín, metge i naturista, al no poder aturar-se en les illes Galápagos a la pel·lícula "Master and Commander: A l'altre costat del món": «Bé Stephen, aquest ocell no vola ..., no anirà enlloc ». Parafrasejant el capital Aubrey, em permeto dir a la tripulació de l'Hespérides i als científics, que, els pingüins, els llops de mar, les balenes, les glaceres, el cel i les estrelles, seguiran estant allà , esperant-los.
Escriu el teu comentari