El magistrat del Constitucional recusat per parlar de "cop d'estat" s'aparta de tots els recursos del 'Procés'

@EP

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acceptat aquest dimarts per unanimitat la decisió d'un dels seus magistrats, Antonio Narváez, d'abstenir de participar en les resolucions del Tribunal relatives als recursos presentats pels líders independentistes catalans contra la sentència del  'Procés '.

Narváez, exfiscal i membre de el sector conservador de TC, havia estat recusat per diversos líders independentistes a la presó per unes manifestacions que va realitzar en 2017 durant una conferència titulada en 2017 durant una conferència titulada 'El problema català, perspectiva constitucional', en què va parlar dels successos a Catalunya en termes de "cop d'Estat encobert".

Així mateix, el magistrat Narváez ha declinat les ponències dels recursos d'empara que li havien correspost, els de l'ex consellera Dolors Bassa i el de l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell. Considera, segons assenyala el mateix TC en un comunicat, que amb aquesta decisió "contribueix a explicitar la independència i imparcialitat de l'Tribunal a què s'honra a pertànyer".

El Tribunal ha acceptat l'abstenció del magistrat i, en conseqüència, ha acordat l'arxivament de totes les peces de recusació tramitades.

CAMÍ LLIURE PER A LA RESOLUCIÓ

La decisió de Narváez aclareix el camí per a la resolució dels recursos, i de fet el Ple que comença aquest dimarts torna a incloure en el seu ordre del dia el primer recurs que veuran els magistrats d'aquest òrgan contra la sentència del  'Procés' independentista a Catalunya, l'presentat per l'ex consellera de Governació Meritxell Borràs, penada amb inhabilitació i multa.

Fonts del tribunal apunten a que l'assumpte, que va estar a punt de resoldre a finals de el passat mes de gener, podria tornar a endarrerir si no es resolien abans la desena de recusacions presentades per altres condemnats contra el magistrat Antonio Narváez. Ara ja no hi ha aquest obstacle.

Un dels arguments claus d'el recurs de Borràs és el relatiu a la competència del Tribunal Suprem per jutjar els líders independentistes catalans, una qüestió sempre discutida pels ja condemnats i que ha estat inclosa en tots els recursos d'empara.

VALIDAR COMPETÈNCIA SUPREM

La ponència sobre aquest assumpte del magistrat Cándido Conde-Pumpido, dóna suport a la tesi de l'alt tribunal respecte a la seva competència per entendre de la causa per rebel·lió, que ha estat defensada per la Sala presidida per Manuel Marchena des de l'inici de procediment. Aquesta visió serà previsiblement compartida pel Ple de l'tribunal de garanties.

Els primers recursos per falta de competència es van presentar contra la instrucció realitzada pel magistrat del Suprem, Pablo Llarena, si bé aquest argument sempre va ser rebutjat per la Sala, a l'entendre que, en el cas dels delictes de rebel·lió i sedició (pel qual van ser finalment condemnats) la llei espanyola prescindeix de el lloc de comissió dels fets a l'hora d'atribuir el coneixement d'aquesta conductes a la jurisdicció espanyola.

Així, a l'ésser més un delicte que afecta tot l'Estat, es va atorgar la competència a l'alt tribunal en comptes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és on els líders independentistes reclamaven ser jutjats. Aquest argument és reproduït per Borràs en el recurs que es veurà a partir de demà, segons les mateixes fonts.

RESPOSTA A BÈLGICA

La posició del Tribunal Constitucional sobre aquest assumpte guanya actualitat després de la decisió de la justícia belga de rebutjar el lliurament de l'també exconseller fugit Lluís Puig, precisament per acollir els seus arguments de manca de competència de l'alt tribunal espanyol respecte a la instrucció de la causa que segueix portant Llarena contra ell.

De fet, les defenses d'altres condemnats, els ex consellers de la Generalitat de Catalunya Jordi Turull i Josep Rull i de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez, han sol·licitat recentment a TC seva immediata posada en llibertat esgrimint precisament els arguments que va donar la justícia belga per no aturar i lliurar a Puig.

Segons els seus escrits, que encara no han estat resolts en espera igualment del que passi amb la recusació de Narváez, la conseqüència directa que hauria de predicar de la resolució de Tribunal d'Apel·lació belga hauria de ser "la declaració de nul·litat de la Sentència de data 14 d'octubre de 2019, dictada en vulneració de drets fonamentals "i, mentre el Ple de l'Tribunal Constitucional no es pronunciï sobre l'estimació de el present recurs d'empara, sol·liciten la suspensió dels efectes de la sentència condemnatòria i per tant" la immediata posada en llibertat "de tots ells.

Es refereixen a l'argument emprat pels jutges belgues de considerar que no hi ha una base legal explícita per ampliar la competència de l'Tribunal Suprem per jutjar els coacusados sobre la base de l'estreta connexió entre els delictes imputats, que van ser els de rebel·lió / sedició i la malversació de fons públics.

Així, els condemnats al·leguen la a existència d'una vulneració de el dret a jutge ordinari predeterminat per la Llei per haver assumit el Tribunal Suprem una competència territorial que no li corresponia per enjudiciar els fets privant-los addicionalment del seu dret a la doble instància.

La decisió pel que fa a Borràs, per tant, de confirmar-se la competència d'el Suprem pel tribunal de garanties, tindrà aplicació també en un dels principals arguments que esgrimeixen la resta de condemnats ara a la presó, els recursos, inclòs el de l'exvicepresident Oriol Junqueras , es veuran en els propers mesos.