Un hivern extrem a l'hemisferi nord a causa del vòrtex polar

Dijous a les Highlands escoceses es va arribar a -23 graus, una temperatura que no es donava al Regne Unit des del 1995. A Chicago fa 12 dies que hi ha com a mínim 25 cm de neu acumulats, i les previsions fan pensar que aquest gruix acumulat es mantindrà com a mínim set dies més. A la Colúmbia Britànica, al Canadà, la temperatura ha arribat a -46 graus a la zona de Puntzi Mountain, un valor 9 graus inferior a l'anterior rècord del 1975. A Pequín es va arribar a -20 graus a principis d'any, també un rècord. I encara més, la setmana que ve Grècia i Turquia poden rebre nevades molt extenses, en un hivern en què Madrid va rebre també una nevada que no es veia des de feia ben bé sis dècades. Som enmig d'un hivern descontrolat i caòtic a l'hemisferi nord. Tot va començar amb el canvi d'any. Al voltant del pol nord, l'estratosfera es va escalfar de cop fins a registrar temperatures 30 graus per sobre del normal. Aquest tipus de pujada de la temperatura a les capes altes de l'atmosfera no és un fet insòlit, es tracta d'escalfaments sobtats en què la temperatura es pot disparar fins a 50 graus en dos dies. Aquest canvi tan brusc sol ser un símptoma d'un seguit de desordres en la circulació atmosfèrica, un dels quals és el debilitament del vòrtex polar. El vòrtex polar és un corrent de vents a latituds altes que manté l'aire fred engabiat al voltant dels pols. Quan el vòrtex polar es debilita, la circulació atmosfèrica es torna desordenada i l'aire fred de l'Àrtic pot escapar-se cap a latituds més baixes. Per tant, un debilitament del vòrtex polar és símptoma que durant les pròximes setmanes la porta del fred pot estar molt oberta. Durant la primera setmana de gener això ja es va notar, va ser just llavors quan vam tenir fred insistent i la nevada abundant al sud de Catalunya i al centre de la Península. També va ser llavors que regions de la Xina, Corea i el Japó van registrar temperatures i nevades rècord. Des d'aquest moment fins ara, en major o menor mesura el vòrtex polar s'ha mantingut dèbil. Un indicador per saber com està el vòrtex polar és l'anomenada oscil·lació de l'Àrtic. Al gener, de mitjana aquest indicador es va situar en un valor de -2,5, una dada que només ha sigut tan baixa en comptades ocasions en els últims 15 anys. El març del 2013 va arribar a -3,2, i el febrer del 2010 a -4,3. Si ho recordeu va ser just després, el 8 de març del 2010, que va caure una nevada històrica a Catalunya. El fet que el vòrtex polar sigui dèbil no garanteix un hivern fred a Catalunya, però sí que és un símptoma que la porta del fred extrem és oberta, i que algunes parts de l'hemisferi en rebran les conseqüències. El fred extrem, cada cop menys freqüent Totes aquestes nevades i dades de fred extrem alimenten l'escepticisme sobre el canvi climàtic. Conscient d'això, el servei meteorològic britànic (Met Office) ha fet públiques unes dades bastant clares. L'última vegada que al Regne Unit es va baixar de -20 graus va ser precisament l'any 2010. Des del 1990 fins ara hi ha hagut 15 dies en què s'hagi arribat a -20 graus al Regne Unit, mentre que en els trenta anys anteriors n'hi va haver 40. El fred extrem segueix existint, però cada cop és menys freqüent. A partir d'ara el més probable és que el vòrtex polar torni a tensar-se, i això farà més difícils aquestes visites del fred extrem i les nevades cap a latituds mitjanes. Les possibilitats d'un nou episodi de fred i neu extraordinaris a Catalunya són cada cop més baixes. Entre diumenge i dilluns ens arribarà una llengua menor d'aquest fred tan cru que afectarà el Mediterrani Oriental i el mar Negre. Els migdies de diumenge i de dilluns seran els més freds de les últimes setmanes, però aquesta situació de baixes temperatures no tindrà continuïtat.