Salut ciutat de Solsona
que el gran rei ja ha arribat
per portar-nos la vacuna
i pudé amb un xic de fortuna
ens gicarà tots ben curats!
Si voleu provar-la a casa
la recepta jo us diré:
agafeu paper i bolígraf
que no us ho repetiré!
Mig litre d’aigua beneita
i mig més de salfumant,
tres unces de mata-rates
i una mica d’amargant.
Poseu-ho a sol i serena
que es maceri, val la pena.
Quan hagi arribat el dia
cardeu-hi un glop de lejía.
El nostre rei carnestoltes
la barreja ja ha provat
a veure si abans del Dimecres
li dóna algun resultat.
I si amb això no n’hi ha prou
llavors no sé qui collons
posarà a fi aquesta pesta
que ens té tancats com moixons.
Potser qui ens ajudaria
és la dona del Mainat
que diu que amb unes gotetes
ho té tot ben solventat.
No sé i és millor la Pfizer
la Moderna o bé el pa amb oli
però em va agafar un susto gros
quan vaig veure el Capitoli.
Un guerrer amb pells i banyes!
Era Atila? Era Anníbal?
Fins i tot vaig creure que era
la comparsa dels Caníbals!
Per sort s’han calmat els ànims:
s’ha acabat en Donald Trump!
Per fi ja han cardat a fora
a aquest tros d’orangutan.
No hi patiu, que aquest tal Biden,
i me’n donareu raons
serà igual, si fa o no fa,
tot posant bombes pel món.
Virus factus confinavit
non transmitis pas follavit.
Digué amb aquestes paraules,
un dia, Isaac a Rebeca
després de prendre uns cubates
sortint de la discoteca.
Si almenys s’enganxés follant
aquest execrable virus,
no és pas d'aquells que es transmet,
quan a un cul s'hi fiquen pitus.
Qui ens hagués dit que aniríem
amb mascareta posada,
però almenys així als que sou lletjos
no us hem de veure la cara.
Bombolles, confinaments
distància, gel hidroalcohòlic…
va parir quin panorama
que és de tot, però gens bucòlic!
No ens deixen fer reunions,
si som sis a dures penes,
però els polítics quan es troben
es fan fotos a dotzenes.
Igual que amb els capellans:
misses dites amb soltura
mentres les pegues les posen
al sector de la Cultura.
En posar els peus a Solsona
el Carnestoltes ha dit:
“Què us ha passat a aquest poble,
que el teniu tan ensopit?”
Doncs no és tant per la pandèmia
ni per ‘quest virus modern
que igual de mort sol estar
qualsevol vespre a l’hivern.
Mentre a casa tancats érem
esquivant qualsevol prill,
com un joglar ens distreia
el nostre Marc Anglarill.
Com ens moles estimat Marc,
cantant cançons pel carrer,
ens agrada tant que siguis
el nostre Michael Bublé.
Vam sortir a la teletres,
som famosos, ves per on:
imatges del Bar Castell
tot ben ple de gom a gom!
Feia por aquell munt de gent
enganxada a la litrona,
allò s’hagués convertit
en la Plaça Urquinaona.
Els policies van ‘nar-hi
i en veure la multitud
no van saber fotre fora
a tota la joventut.
Però quins agents que tenim
estan fets uns mamarratxos,
incapaços d’expulsar
a una colla de borratxos!
Fins que va sortir el David
enfilat per les parets
publicant un vídeo i tot
deixant ‘nar el seu discurset.
Nerviós i enfadat estava
amb els cabells eriçats:
va enviar tothom a casa
i deixar els bars clausurats.
De la mateixa manera
va tancar l’Ajuntament:
no podíem fer gestions
ni ‘nar-hi presencialment.
I ja no et poden resoldre
ni reclamacions ni instàncies,
igual que abans que hi haguessin
les actuals circumstàncies.
Ni t’ajuden, ni t’atenen
aquests de l’Ajuntament,
tot i que això ja passava
abans del confinament.
Quan va ser Festa Major
s’estaven replantejant
a veure si feien ballar
els gegants a dalt el Camp.
Els geganters van dir: “No!”,
que és qüestió de protocols,
però quan convé se’l refreguen
passant-se’l pels picarols.
I és que segons bufi el vent,
com tenen amics a dalt,
alguns cops no hi ha problemes
per ballar a la catedral.
Però per coses reaccionàries
dins el folklore local
en trobem de ben sonades
que han passat per Carnaval.
Es veu que un bon element
té la colla gegantera:
fa una por i és tan terrible
com si fos la cuca-fera.
Fa ballar els gegants fent salts,
com si fos un saltimbanqui,
i tot per veure si el Xut
caigui a terra i s’entrabanqui.
Però qui tracta així els gegants,
on s’és vist, quin geganter!
Si realment se’ls estima
que no els faci pas malbé!
I tot aquest enrenou
(per) una cosa ben xarona:
què en té de carnavaler
que el Xut dugui una corona?
Almenys una bona nova,
l’única que jo recordi,
es veu que els de l’Orfeó
tenen la Creu de Sant Jordi!
No crec que l’hagin guanyat
pels seus grans dots musicals
perquè cada cop que canten
sol ploure a bots i a barrals.
Però ja ho veieu, aquest virus
no ens el traurem fàcilment,
ni el bisbe enfilat als terrats
ens lliura d’aquest turment.
Episcopum campanorum
com un parallamps semblorum.
Guaiteu quina lletania
recull l’Antic Testament
com un salm que desafina
i sona com un lament.
La cançó diu: fa molt anys
dalt del tot al campanar
que a la ciutat de Solsona
una bèstia van penjar.
Com qui revisa la història
al capdamunt dels terrats
ara la bèstia s’enfila
i ens beneeix la ciutat.
Vet-ho aquí que el senyor bisbe
ni fent precs ells se’n surt pas,
senyal, doncs, de que el seu Déu
tampoc li fa gens de cas.
Aprofitant que ja és dalt
i inútils són els seus clams
més útil seria fer-lo
servir de bon parallamps.
No ens deixa mai de sorprendre
aquest bisbe, quina cosa!
Sempre que obre la boca
la diu cada cop més grossa.
Es fa dir el bisbe jove
però es veu que entre glossa i glossa
pot anar de Carnaval
perquè sembla una carrossa.
Vol que els seus escrits al Full
vagin d’Occident fins l’Àsia
i et pot dir qui has de votar
o rajar de l’eutanàsia.
Es veu que tampoc li agrada
el porno de l’internet:
molt millor follar amb algú
sigui nena o bé marrec.
S’ha adaptat a això del Covid
i li agrada tant que el filmin
que es grava com un youtuber
fent les misses per streaming.
El nostre rei Carnestoltes
ha dit: “Prou!” El vol fer fora.
Si vol fer com els youtubers
que foti el camp cap a Andorra.
N’estem tips d’estirabots
d’aquest tipus tan senil,
si vol fer el favor d’anar-se’n
per fi ens deixarà tranquils.
Lloat Museu Diocesà
i Comarcal de Solsona,
perquè un nom tan llargarut?
Té a veure amb qui ho gestiona.
Per una banda hi tenim
una dire de veritat
escollida en un concurs
per la Generalitat.
Però són tantes les quincalles
que s'exposen al museu,
que el Bisbat ha d’imposar
algú que sigui dels seus.
Podria ser algú modern,
però l'Església mai va amb presses,
hagués pogut ser un mossèn,
però ha estat el Carles Freixes.
Ep, no ens posem tiquismiquis,
potser fa la feina bé,
no el critiquem abans d'hora
sense un motiu adient.
Però les orelles em xiulen:
no entenc com han contractat
alguna treballadora
que els ha enxufat el Bisbat.
Llavors perquè al nostre museu
hi ha diner municipal
si el director, doncs, s’escull
amb mètode digital?
Oh, bell Orant de Pedret,
gerros, ossos i destrals,
quadres, estàtues de marbre,
vitrines i bells murals:
Què hem de fer per acabar
amb aquesta lletania?
Volem un museu que sigui
de tota la ciutadania.
Tenim l’orgue malament!
I no parlo pas del fetge
sinó el de la Catedral
que ha de passar pel metge.
Per refer-lo han muntat
una comissió d’aquelles:
Bonanys, Padullés, Cuadrenchs,
Rendé, Segués, el Fontelles...
Un altre cop els de sempre?
Però és que aquí mai res no es mou?
Ja hi eren quan es va fer
l’orgue, pel segle dinou.
Ara aquests també hi entenen
de tubs, teclats i pedals?
Jo de gran vull ser com ells
i estar dins tots els sidrals!
Tot costarà un ronyó i mig,
com tenir en un cove la Lluna,
però el Bisbat té la manera
de trobar aquesta fortuna.
Obtindran 700 mil euros
amb un mètode collonut:
pots fer visites guiades
i també apadrinar un tub.
Tanmateix hi ha altres formes
per recollir molts milions
emparades per la llei:
les immatriculacions!
Només fa falta que es venguin
una finca del Vinyet,
que en tindran prou per pagar
Manxes, manxons i secrets.
Aquí se li acut aquests canvis,
em tenen al·lucinant
sembla que al Consistori
no hi hagi ningú al volant!
És com és el calendari
ja s’ho poden mirar bé
se’ls fiqui entre cella i cella
que el Carnaval és al febrer
Per l’amor de Déu, Judit
tu que ets tan carnavalera
no pot ser que els aconsellis
de forma tan matussera.
Al final ja no sabem
si a l’entrar a l’Ajuntament
us torneu tots uns inútils
o és que ja ho sou prèviament.
Sembla que no tingueu feina
aquests de la Casa Gran.
No ho sabeu, doncs, que la gent
ben putes l’està passant?
Ai, pobres, els comerciants
que han d’abaixar la persiana
perquè no omplen els calaixos
i s’estan morint de gana.
Els bars, quan no ens els tanqueu,
obren tant poc i, abatuts,
el poc que ingressen s’ho gasten
pagant lloguers i rebuts.
La gent que sa troba al paro
la crisis els desconcerte
angoixats, desesperats
perquè no cobren de l’ERTE.
I els autònams, desgraciats,
amb menus facturació
continuen pagant quotes
als de l’Administració.
La gent no té un putu duro
i cada mes, en resum,
s’han de tragar les factures
de l’aigua, el gas i llum.
És igual que aquestes pugin
a uns preus desorbitats
no fos que banquers i elèctriques
passin gana, els desgraciats.
I mentres passa tot això
i aquests mals es fan més crònics
es gasten els nostres quartos
fent projectes faraònics.
Enlloc de repartir ajudes
entre els més necessitats,
així ho fa l’Ajuntament
-és qüestió de prioritats-.
De primer, el Tanatori,
s’ha de fer -oi tant que sí!-
sobretot ara en pandèmia
que no el podem fer servir.
L’altre dia, en un enterro,
em van dir: “au, tiri, tiri,
però si ara els morts els duen
directes al cementiri.”
Una altra obra magnànima:
es gasten un dineral
per fer una caserna nova
pels policies locals.
Si amb els mossos, ja no els cal
detenir els seus adversaris
que ja tenen altra feina:
felicitar aniversaris.
Ai els nens, ai la canalla,
esperant que els diguin “Hola”
i els hi canta el Per molts anys
un tio armat amb pistola.
Pobres, els nostres infants,
entre reixes, al balcó
mentre són felicitats
per un símbol de repressió.
Ja en som de surrealistes,
aquest poble. Quina ganga!
Sovint recreem escenes
d’una peli d’en Berlanga.
Volen censar els habitatges
per saber quants n’hi ha de buits
i a l’hora d’adjudicar-ho
sempre van a correcuit.
Fan veure que l’encarreguen
a dos o tres capitostos
i saber quant ofereixen
i pugen els pressupostos.
El cert, però, és que ja ho tenen
emparaulat. -Quina pena!-
I així assignen amb el dit
a un estudi que enlluerna.
Com en sap l’Ajuntament
creant contractes menors
fent contents als seus amics
donant-los de dos en dos.
No volen obrir concursos
per repartir els calerons
on tots puguem acollir-nos
i tenir iguals condicions.
També l’Illa Cultural
ens volen fer aquesta colla
que sembla que és un projecte
pensat per fer bullir l’olla.
Perquè carai ens fa falta?
Perquè coi la volen fer,
si és com un pou sense fons
on van els nostres calers?
Resulta que hi va un alberg.
És una bona pensada
sobretot que ara amb el virus
la gent s’ha de quedar a casa.
Juntament amb un espai
per descobrir la ciutat.
Això només pot ser idea
d’algú ben il·luminat.
Per tal de conèixer Solsona
no cal que s’inventin re
que la millor forma de fer-ho
és trepitjant el carrer.
D’aquesta Illa promesa
ja en parlava el Jordi Riart.
Mireu, rescaten projectes
dels temps de Jurassic Park.
És com totes les coses,
també la Polivalent
si no van ser cinquanta cops
ens la van prometre cent.
O l’Escola del Vinyet,
que a aquest pas de valeriana
quan ens obrin l’acadèmia
ja haurà acabat la pandèmia
o extingit la raça humana.
També ens han senyalat
retolant amb cartells bons
els comerços d’aquest poble:
Cal Palmero, Cal Sampons…
Una mesura ideal
pròpia dels temps d’internet
quan ara amb un cop de mòbil
ja no ens calen cartellets.
Són una colla de boomers
que cull herbes remeieres.
Ara enlloc del llum elèctric
ens encendran les teieres!
Per si un cas algú es perd
que entrin a una botiga
i els hi demanin l’adreça
com s’ha fet tota la vida.
Que és una bona forma
pel comerç dinamitzar
i en canvi els cartells no ens deixen
amb la gent interactuar.
Omnia gentes funcionarium
per in secula endollàrium
Més de quaranta minuts
tardà el Bon Samarità,
tant com triga un funcionari
cada cop que va esmorzar,
a arribar a una conclusió
que us diré a continuació.
L’Ajuntament falla més
que una escopeta de fira
pagant sous al personal
per escalfar la cadira.
Ja poden crear agències
per tenir aquestes pensades
que assessors i personal
no s’estan per collonades
i fan molt bones cagades.
Seguim repassant els temes,
remenem dins el bagul
que no és només el Govern
el qui ho carda com el cul.
També en passen de coses
entre els de l’oposició
que intenten fer poc siroll
per no cridar l’atenció.
El Marc Barbens amb qui va?
És de Junts? del PDeCat?
Ja és casual el silenci:
es veu que té el cul llogat.
I tot perquè està enxufat
a dins la Diputació.
Més de cinquanta mil euros
que cobra com assessor!
Així el manté el PDeCat:
ja s’ha espavilat tot sol
a guanyar tants calers com
un jugador de futbol.
No és fàcil aconseguir
un càrrec donat a dit
només es pot assolir
llepant culs dins el partit.
Si guanya més que l’alcalde,
digueu-li tonto al sagal,
si el diner és la seva pàtria
no li cal tenir ideals.
Barbens, hauràs de triar
clarament i entenedora:
fes política local
o vés a la menjadora.
Per altra banda, els de Junts
s’han tornat assemblearis
ajuntant-se tot de gent
un mica estrafolaris.
I s’hi han apuntat al carro
el Màrquez, el Joan Solà,
l’alcalde d’Odèn, vatua,
si això és un no parar.
Però tota aquesta colleta
no eren independents?
Ara ja han tornat a casa:
tornen a ser convergents!
Pudé en veritat van marxar
i el problema que hi va haver
és que els pobrets no gaudien
de cap quota de poder.
Carai, tu. Quina República
ens voleu muntar els de Junts.
Amb el Joan Solà a dintre
de vots en treureu un munt.
Deu ser marca Convergència:
delinqüents presentaràs,
per això de cap de llista
deuen posar la Borràs.
Els cupaires solsonins
al Govern fan la pilota
volen ser un contrapoder
però al final són la riota.
Ells es creuen molt valents
que fan molta oposició
però quan arriba al moment
són els reis de l’abstenció.
Reencarnen perfectament
l’esperit solsoní dels bons:
millor no posicionar-se
i el de quedar bé amb tothom.
Què és això de no mullar-se,
ni de fer patir el David?
Però que no éreu tots vosaltres
aquells del Prendre Partit?
Comportar-se així treu rèdits
és el preu que ells han pagat
per tenir la Viladrich
dins la Mancomunitat.
Allà a on passaven de coses
i ara que hi són, ré de ré:
o no n’hi passaven tantes
o és que ja s’hi troben bé.
Collonitis gerentorum
grossus els té com un torum.
Sant Josep, que era fuster,
un dia aguantant la serra
em va parlar d’un gerent
que els arrossega per terra.
De res serveix el Consell,
us ho puc dir de paraula:
està fet perquè els polítics
tinguin plat calent a taula.
Amb tot de gent mantinguda
d’aquests que sempre badallen
que per la tarda no hi van
i pel matí no treballen.
Per si no n’hi havia prou
per fer-nos venir caguera
ara només ens faltava
aguantar el Marc Carrera.
Cobra un bon sou de gerent
i el seu contracte subratlla
que enlloc d’arreglar les coses
ell ens ve i les espatlla.
Resulta que hi ha unes normes,
cal fixar unes prioritats.
Si s’ha de posar la vacuna:
primer, els més exposats.
No pas pels alts funcionaris
que fan el que els don’ la gana
i menys si hi posen el peu
sols una hora a la setmana.
Mentrestant al personal
d’aquest Centre Sanitari
encara els hi ha de pagar
bona part dels seus salaris.
Tot i que potser s’ho mereixen:
com tracten al personal,
fan cues de PCR
de la clínica al portal
Tothom qui passa per allà
s’entera i va comprovant
si tu ja has tingut el virus
o encara l’estàs covant.
Tanta protecció de dades,
tot és tan confidencial
que si teniu cagarrines
surt a la premsa local.
Davant d’aquest rebombori
es crea tal enrenou
que van convocar un plenari
que va acabar sent un xou.
Els de Junts van sortir en tromba
s’esguerren les vestidures:
“Volem el cap del gerent
damunt d’un plat de verdures”.
La situació és delicada,
ens diuen els animals,
però ells fan campanya tothora,
pugen consellers de fora
i fan actes presencials.
Va parlar la Isabel Pérez
renoi tu, la vau sentir?
Ni dues paraules juntes
aquesta noia sap dir.
Sort que anava per jutgessa.
Ara ho entenc com cal:
per ‘xò entenem el nivell
que té el Poder Judicial.
L’altra cosa estrambòtica,
extravagant i esperpèntica
va ser veure el Joan Solà
tot donant-nos lliçons d’ètica.
Fins que Casaboch d’Esquerra
va cridar pels descosits
fotent-nos bronca a la gent
i tractant-nos com nens petits.
Això sí el David, la Sara,
un silenci sepulcral
sense dir ase ni bèstia
com a bons professionals.
I amb tot aquest panorama
es foten dins un percal
quan han de fer anar les xarxes
que du el Consell Comarcal.
Sempre es vol fer el divertit
quin tros de Xavier Solé,
que cada cop que publica
es fot en un bon merder.
És que és molt fina la línia
entre lo formal i lo guai,
entre els memes de la Sara
i les cançons d’Spotify.
Va voler fotre el graciós
amb el tema del gerent.
Xavi, tingues més de tacte
que a la Resi s’hi mor gent!
Si no saps fer bé la feina
pots ‘nar a casa fent un salt.
Tranquil, de jovent format
n’hi ha un munt i feina els en cal.
I veient el que hem dit, donem
la cosa per acabada
de tots els temes locals
hem fet bona repassada.
Som amants de costums velles
i aquest poble, si senyor,
de l’honest ens encardem
i al pedant el fem doctor.
I si pel cas algun tema
ens hem deixat al tinter
no hi patiu, ens ho dieu,
i ja en parlarem l’any que ve.
Curiosa és l’experiència
no pot ser millor ocasió,
aquest any per Carnaval:
jornada de reflexió.
Jo només demanaria
el vot que pot fer més goig:
si ens renoveu la confiança
del mandat del Gegant Boig.
I si escolliu malament
i algun ruc ens feu guanyar
no hi patiu, ja el penjarem
ben amunt del campanar.
Esperem que l’any que ve
puguem tornar a la batalla
i no haver de fer el sermó
a través de la pantalla.
Vegileu i tingueu seny,
que ens hem de cuidar com cal
i encara que enguany no ho sembli
tingueu un Bon Carnaval!
- Solsona, 14 de febrer de 2021 -
