Els «errors» dels Mossos en els aldarulls irrompen en la negociació del nou Govern
La CUP, després de la primera reunió amb Junts per abordar l'horitzó de legislatura, reclama la dimissió del conseller d'Interior i un "gir de 180 graus" en les polítiques de seguretat
per Bernat Surroca / Oriol March
, 18 de febrer de 2021 a les 20:00 |
Agents dels Mossos durant les protestes dels últims dies a Barcelona. | Martí Urgell
Les negociacions entre els partits independentistes per formar Govern són encara molt preliminars i s'han vist alterades per l'esclat de les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél. Les actuacions dels Mossos, que han deixat diversos ferits, entre els quals una noia que ha perdut un ull, han rebut moltes crítiques. Especialment per part de la CUP, força clau per activar una majoria independentista i que té tornarà ser decisiva en la governabilitat de Catalunya. Els anticapitalistes han deixat clar que la qüestió de la seguretat serà un dels "punts importants" en les negociacions amb ERC i Junts per formar Govern. De fet, han supeditat les converses amb la formació de Carles Puigdemont a un "gir de 180 graus" en les polítiques de seguretat.
ERC i CUP van tenir dimecres una primera reunió per intercanviar punts de vista sobre els resultats electorals i emplaçar-se a noves trobades en els pròxims dies. Els incidents i les actuacions policials d'aquests últims dies, que es podrien allargar perquè hi ha més protestes convocades, "dificulten les negociacions", com reconeixia la diputada Maria Sirvent. Aquesta tarda, els anticapitalistes s'han citat amb Junts i han reclamat la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper -del seu partit-, i que s'aturi "immediatament" la violència contra els manifestants. Lluny de trobar-hi una oposició frontal, s'han trobat amb una delegació que ha admès "errors" en determinades actuacions de la Brimo que no poden quedar "impunes".
En les últimes hores, Junts s'ha mantingut en un segon pla respecte als incidents i ha evitat tancar files amb el conseller d'Interior, que és del seu partit. Després de la reunió amb la CUP, Junts ha criticat "les situacions de violència viscuda". Laura Borràs sí que ha estat dura amb algunes actuacions recents dels Mossos, que va qualificar d'"incompatibles" amb els d'una policia democràtica. Unes consideracions que, fetes en campanya, no van acabar de caure bé a Interior. Sàmper no forma part de les llistes de Junts -tot i que va estar meditant sumar-se a les primàries- i lidera la cartera més calenta del Govern, subjecta a canvis en la negociació per formar el nou executiu.
Junts, a l'espera de reunir-se en les properes hores amb ERC per posar les bases d'una possible entesa, ja ha designat el comitè negociador. Està format per aquesta alineació: Elsa Artadi i Josep Rius, vicepresidents de Junts, diputats electes, de la màxima confiança de Puigdemont i en les travesses per integrar-se al Govern en cas que hi hagi acord amb ERC; Francesc de Dalmases, un dels principals suports de la candidata Borràs; i Míriam Nogueras, nova portaveu de la formació a Madrid. Al matí, tal com ha avançat NacióDigital, Borràs i Puigdemont s'han citat a Waterloo per abordar les converses amb els republicans i els anticapitalistes, centrats en la crítica als Mossos.
Una de les línies vermelles de la CUP, dita en campanya i també després del 14-F, és la fi de la repressió, que també exerceix la Generalitat. Això implica, entre altres coses, un canvi de model de seguretat i policial. La cap de llista, Dolors Sabater, que no forma part personalment de l'equip negociador de la CUP amb ERC -que no inclou representants de Guanyem i si dels cupaires-, ha remarcat aquest matí la necessitat d'un model de seguretat "humana" que prioritzi la mediació per evitar batalles campals com les que han tingut lloc aquests últims dies en diverses ciutats del país. El jutge ha decretat presó provisional per a un manifestant arran dels aldarulls.
En un context d'incidents al carrer -amb reminiscències als dies posteriors a la sentència del Tribunal Suprem contra els lídes de l'1-O- i negociacions volgudament discretes als despatxos, els Mossos han optat per blindar-se. En una roda de premsa aquest dijous al matí, el director general de la policia, Pere Ferrer, ha deixat clar que ara "no és el moment" de plantejar canvis de models o eliminar els projectils de foam de l'arsenal d'armament dels agents, i que això ho haurà d'abordar el futur Govern. El conseller Sàmper, que ha donat suport als Mossos, ha dit que cal una "revisió urgent" del model d'ordre públic en seu parlamentària i ha admès que "no es pot permetre" que una personi perdi un ull en una manifestació del segle XXI. No és el primer cas dels últims anys.
Les propostes de la CUP en matèria de seguretat són profundes, i requereixen d'un compromís polític ferm de la resta de forces que volen impulsar el Govern. En una entrevista a Els Matins de TV3, Sabater ha plantejat la necessitat de prohibir els projectils de foam, que presumptament van provocar la ferida a l'ull d'una noia en les protestes, i de treballar per dissoldre les unitats especialitzades en ordre públic, com la Brimo. "En aquesta unitat es produeixen fets esfereïdors que no ens podem permetre en una democràcia estricta com la nostra", ha dit Sabater. Dins de Junts també existeix un sector molt crític amb aquestes actuacions de la policia.
Pel que fa a les intervencions dels Mossos com a policia judicial -un exemple habitual són l'execució d'ordres de desnonament, però també quan van entrar a la Universitat de Lleida per detenir Hasél-, Sabater ha dit els agents "tenen marge per actuar amb congruència oportunitat i proporcionalitat". El plantejament de la CUP és un "canvi de model policial", que prioritzi la prevenció i els principis de mínima intervenció, i posi els cossos de mediació "a peu de carrer" per dialogar amb els manifestants. Tot això estarà sobre la taula de negociació per a la investidura i el futur Govern. Aquest "nou model d'ordre públic", també l'ha defensat Junts aquesta tarda en un comunicat. En el programa s'hi defensa crear "noves unitats" pensades per blindar la mediació.
Revisió pendent
En aquests últims anys de Junts i ERC al Govern aquest canvi no s'ha abordat. De fet, les propostes de la sentència de l'1-O i l'actuació policial en aquell moment van tornar a posar al punt de mira els Mossos i l'aleshores conseller d'Interior, Miquel Buch, va anunciar que s'obriria "l'auditoria més gran de la història" per esclarir els fets i depurar responsabilitats. Aquella investigació interna ha quedat en res i l'actual conseller tampoc ho ha abordat. A Buch el van penalitzar -sortida del Govern inclosa- haver topat amb Quim Torra en els pitjors dies de la crisi al carrer per la sentència del Suprem.
En tot cas, ERC ha estat la força més votada en el bloc independentista i podria ostentar per primera vegada la conselleria d'Interior la propera legislatura. Els republicans saben que el canvi de model de seguretat és una assignatura pendent i des del partit hi ha una voluntat explícita que les polítiques feministes impregnin tota l'actuació del Govern, també la conselleria d'Interior. En campanya, Pere Aragonès va dir que seria "importantíssim" tenir una consellera d'Interior per avançar en la feminització de la política i disposada impulsar una transformació de les polítiques de seguretat. Per ara, els republicans s'han obert a avaluar els fets dels últims dies en comissió.
Els primers contactes amb la CUP ja han servit perquè els anticapitalistes plantegin les seves exigències, tot i que el debat intern dins de l'organització no començarà fins al 27 de febrer, i es preveu intens. Al referèndum i al pla de xoc social s'hi suma ara l'exigència de canvis en els Mossos. Una patata calenta tant per ERC -que assumirà, si no es torcen les converses, la presidència de la Generalitat- i per a Junts, que ostentarà la conselleria d'Interior almenys fins que entri el nou Govern. Els aldarulls al carrer han tornat a primera fila i condicionen la negociació més complexa per a l'independentisme.
