Sis condemnes contra la llibertat d'expressió que haurien d'avergonyir la justícia espanyola

Joan Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc, és un altre raper perseguit per la justícia espanyola. Actualment i des del 2018 es troba exiliat a Brussel·les, però el seu cas es remunta al 2012, quan va ser detingut per la policia espanyola acusat dels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona per les lletres de les seves cançons. L'Audiència Nacional el va condemnar el 2017 a tres anys i mig de presó i un any després el Suprem la va ratificar. Un dia abans d'haver d'ingressar a la presó, el 23 de maig de 2018, va exiliar-se a Bèlgica, que ha rebutjat repetidament les euroordres que en demanen l'extradició a Espanya. Valtonyc no es planteja tornar a l'Estat.

Casandra Vera és una tuitarie que va ser condemnada a un any de presó per escriure diverses piulades en què es mofava de la mort de Luis Carrero Blanco, almirall i president franquista assassinat per ETA el 1973. La sentència, dictada per l'Audiència Nacional el 2017, afirmava que els seus acudits constituïen un delicte d'humiliació a les víctimes del terrorisme. Vera va publicar els tweets quan tenia 21 anys, i tot i que va afirmar que parlava en to irònic, no va poder evitar un veredicte que també la inhabilitava professionalment durant set anys. Alguns dels comentaris de Cassandra Vera deien: "Kissinger li va regalar un tros de lluna a Carrero Blanco i ETA li va pagar un viatge fins allà" o "ETA va impulsar una política contra els cotxes oficials combinada amb un programa espacial". Finalment, el Tribunal Suprem va revocar la sentència de l'Audiència Nacional i la va absoldre la tuitarie. 

El cas dels titellaires de Madrid condemnava l’any 2016 per apologia del terrorisme dos joves que en una representació per a nens van mostrar un cartell en què es podia llegir "Gora Alka-ETA". L'Audiència Nacional va ordenar presó provisional sense fiança pels dos actors perquè considerava que el seu espectacle La bruja y Don Cristóbal, que es va fer durant el Carnestoltes, incitava a l'odi. Els titellaires Alfonso Lázaro i Raúl García van ser arrestats després que alguns pares assistents a l'acte alertessin la policia. En l'obra els dos acusats mostraven com es penjava un jutge, l'apunyalament d’una monja i un cartell en què es feia un joc de paraules amb la consigna "Gora ETA". El cas va acabar arxivat pel jutjat número 46 de Madrid perquè la sala considerava que la investigació per apologia del terrorisme no estava fonamentada.

La revista satírica Mongolia va ser condemnada a finals de l'any passat per utilitzar la imatge de José Ortega Cano en un cartell promocional.  En l’anunci apareixia el torero vestit de marcià al costat d’una nau espacial accidentada. Segons el Tribunal Suprem, el cartell vulnerava els drets a l’honor i la imatge pròpia, i van obligar Mongolia a indemnitzar Ortega Cano amb 40.000 euros. En la sentència, els jutges destacaven que la revista utilitzava la imatge del torero amb finalitats comercials sense el seu permís. Els autors es va defensar de l’acusació al·legant que es tractava d’una denúncia per la tornada d’Ortega Cano a l’activitat professional després d’haver matat un home mentre conduïa begut, però l’òrgan judicial afirmava que el cartell "centrava l’atenció de l’espectador en l’addicció del demandant a l’alcohol, revivint així un episodi pel qual ja havia complert condemna" i ratificava el veredicte dictat per instàncies inferiors.

L’any 2017 el cantant espanyol César Strawberry va ser condemnat pel Tribunal Suprem a un any de presó i sis d'inhabilitació per un delicte d’enaltiment del terrorisme. César Augusto Montaña Lehmann, nom autèntic del líder del grup "Def con Dos", va ser jutjat arran d’uns comentaris a Twitter en què esmentava, entre altres, els GRAPO, el rei emèrit Juan Carles I o el funcionari de presons segrestat per ETA José Antonio Ortega Lara. El jutge que el va condemnar va ser Manuel Marchena, el mateix que l’any 2019 condemnaria els presos polítics. Segons Marchena, les piulades de l'artista alimentaven el discurs de l'odi, legitimaven el terrorisme com a fórmula de solució dels conflictes socials i obligaven la víctima a recordar l'assassinat d'un familiar. El febrer del 2020, però, Tribunal Constitucional va estimar el recurs presentat pel cantant i en va anul·lar la condemna. 

L'actor espanyol Guillermo Toledo es va veure implicat en un cas en què l’associació catòlica Abogados Cristianos el denunciava per uns comentaris publicats a Facebook entre 2015 i 2017 en què insultava Déu i la Mare de Déu. Els demandants, que reclamaven una multa de 22 mesos d’inhabilitació, deien que Toledo havia comès un delicte d’ofensa als sentiments religiosos. L’actor va respondre eludint per partida doble la petició del jutjat número 11 de Madrid que el citava a declarar, fet que el va portar fins i tot a rebre una ordre de detenció. L’any 2020, però, el Jutjat Penal número 26 de Madrid va dictaminar l’absolució de Toledo pel delicte pel qual se l’acusava i va resoldre també que l’actor no havia comès cap delicte d’obstrucció a la justícia per no presentar-se als jutjats.