L’última conversa amb el Joan

A mi m’agradava escriure-li per no molestar amb el telèfon quan sabia que les forces li flaquejaven i aquella veu rotunda s’esquerdava. Ell preferia trucar-me, dissabte o diumenge, per no molestar a la feina: “Tu encara vius en el lio i jo soc un vell”, deia amb la coqueteria de qui ha corregit galerades fins a l’últim sospir del que definia com “el millor dels meus llibres”, escrit durant el confinament.