Segons resultats de les eleccions generals de diumenge passat, 7 de febrer, els pobles de l'Equador hauran de tornar a les urnes el proper 11 d'abril (el mateix dia de les eleccions generals del Perú) per definir, en segona volta, al nou president i Vicepresident de país: Arauz-Rabascall (UNES) o Yacu Pérez- Virna Cedeño (Pachakutik). El primer es proclama progressista, el segon, eco comunitarista.

Una dona procedent de l'Equador posa amb tots els candidats a la presidència de la República de l'Equador, en una de les 64 meses electorals repartides per diverses poblacions de la Regió de Múrcia

Taula electoral a Equador (EP)

Sota les paraigua del terme progressisme es categoritzen a les diferents tendències ideològic polítiques que en les últimes dècades van emergir, van ser i són govern en alguns països d'Abya Yala. Els seus apostes són: post neoliberalisme via revisió de contractes de privatitzacions i enfortiment dels estats, redistribució social d'excedents econòmics, repulsa a la presència imperial nord-americana a la regió, i aposta per la integració regional. Aquesta és, segons les promeses, l'aposta del binomi Arauz-Rabascall (Moreno va ser triat també amb la mateixa promesa, però va acabar fent el contrari).

La proposta del binomi Pérez-Cedeño, amb aura d'ecologia, comunitarisme, espiritualitat hídrica, etc., promet revisar contractes de privatitzacions encara que no esmenta nacionalització alguna. Promet deixar sota terra els jaciments miners i hidrocarburífers per preservar ecosistemes i conques hídriques, però no explica d'on traurà els diners per reflotar l'economia de país. Promet crear centenars de milers de nous llocs de treball, encara que no es coneix si ho farà mitjançant noves empreses estatals o esperarà la bondat de la inversió privada ...

En els discursos i actituds, fins al moment, queda clar que Arauz, qui no recull, ni representa l'agenda dels pobles indígenes, és evident i conseqüent amb les seves apostes. Encara que ningú sap si farà el mateix que Lenin Moreno.

Yacu Pérez, ideològicament és bastant "misteriós". Encara que va confessar públicament que per a Equador preferia un govern d'un banquer (Guillermo Lasso) que d'un progressista / correísta. Ataca sense reserves al President Maduro i al procés veneçolà, i tota la lluita anti imperial que Veneçuela representa. Va recolzar, juntament integrants del seu actual equip, el Cop d'Estat i al govern de facto a Bolívia ... Fins i tot en vigílies de les eleccions últimes, el banquer Guillermo Lasso (actualment situat en tercer lloc en els resultats electorals) va declarar que si Pérez passava a la segona volta no dubtaria a donar-li suport per evitar que el progressisme torni a Equador.

¿Yacu Pérez representa l'agenda política dels pobles de l'Equador?

Els prop de 14 pobles originaris que cohabiten a l'Equador, que segons cens oficial representen prop del 7% de la població total de país, es troben en la seva gran majoria en situació d'empobriment i misèria material, envaïts i agredits violentament pels agents neoliberals.

Aquests pobles no viuen de la "idíl·lica" idea "deixar els béns comuns sota terra" (perquè demà els nous amos la saquegin) Per assistir-materialment, i amb urgència, l'Estat necessita (ens agradi o no) diners. Els pobles originaris no estem en contra de l'ús / aprofitament dels béns de la Mare Terra. Estem en contra del extractivisme neoliberal que s'emporta la riquesa i ens deixa misèria i contaminació.

La nostra agenda / aspiració com a pobles originaris, per la nostra situació subalterna, és essencialment sociopolítica. Per tant, la demanda de la restitució dels territoris ancestrals i l'autodeterminació en els nostres territoris és essencial. Si una lluita indígena no contempla aquesta demanda central, simplement no és una agenda dels pobles, potser podrà ser folklorisme multiculturalista. Però no una agenda política indígena.

L'autodeterminació dels pobles originaris necessàriament exigeixen redefinir o repensar els estats bicentenaris en Abya Yala. Impossible exercir autodeterminació indígena en estats centralistes, o estats nacions criolls.

En la Constitució Política de l'Equador es va incorporar la declaratoria d'Estat plurinacional però sense l'autodeterminació dels pobles. Per això aquesta plurinacionalitat, confosa amb la interculturalitat, no va passar de ser una declaració durant el govern progressista. Les autonomies han de garantir, en bona mesura, que els pobles, per la seva voluntat, emprenguin els seus destins cap al enyorat benestar col·lectiu.

Al programa de govern de Yacu Pérez res d'aquesta agenda apareix. Encara que. No ho cregui. Revisi Un. Aquest programa de govern. Mínimament, en un Estat crioll mestís neoliberal, un candidat indígena d'un moviment indígena com Pachakutik, hauria de proposar, encara que sigui com a retòrica, la urgent necessitat de fer canvis estructurals a nivell de l'Estat, mitjançant canvis substancials al seu ordenament jurídic. Però, en el cas esmentat no existeix això.

Més a contra, Yacu proposa que tots els béns de la Mare Terra siguin reservats sota terra perquè els agents capitalistes, demà, en la seva quarta onada d'invasió planetària, el saquegin. Estem cansats de ser els empobrits guardians dels "recursos naturals" perquè capitalistes de demà ens expulsin o assassinin per saquejar aquests béns.

Aquesta ràpida mirada al programa d'Yacu Pérez ens indica que la "narrativa" ressò comunitarista del candidat presidencial de Pachakutik no és més que un "Cavall de Troia" que, ara, els neoliberals porten cap a l'Equador per encolomar / distreure / desmobilitzar els pobles originaris que lluiten per la seva emancipació com a pobles. I ho fan mitjançant els seus agents de cooperació internacional i les seves falques discursives Pachamama fashion o neoindígena fashion.

Lamentable dir-ho, però, després de l'Cop d'Estat a Bolívia, seguit de massacres indígenes, encoratjat i recolzat per molts ambientalistes, ecologistes, feministes, neoindigenistas, ecocomunitarios, impossible empassar-se el "glop amarg" que ens volen fer beure els emissaris del Cavall de Troia neoliberal.