El rover de la NASA que aterra avui a Mart incorpora tecnologia del CSIC

El rover 'Perseverance' de la NASA aterrarà aquest dijous, aproximadament a les 21.48 hora espanyola, al cràter Jezero de Mart i començarà a buscar signes de vida anterior ja recol·lectar mostres que seran retornades a la Terra en una missió posterior. A més, actuarà d'unitat avançada per al projecte de colonització del planeta vermell recopilant informació i fent experiments vitals perquè l'home pugui visitar i establir futures colònies.

Imatge de la NASA

Entre els set instruments científics que porta a bord el rover es troba l'instrument MEDA (Mars Environmental Dynamics Analyzer), dissenyat, fabricat i finançat per Espanya en un projecte liderat pel Centre d'Astrobiologia (CAB), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions científiques (CSIC) i l'Institut Nacional de Tècniques Aeroespacials (INTA), amb l'investigador José Antonio Rodríguez-Manfredi a l'capdavant de la iniciativa.

Aquest instrument constitueix l'estació meteorològica del rover, que reportarà diàriament, a més de la radiació, quines són les condicions climatològiques existents al planeta i els patrons que segueix el vent marcià. MEDA formarà al costat de les estacions meteorològiques de 'Curiosity' i 'Insight' (totes dues de la NASA i que també són de procedència espanyola) la primera xarxa d'estudi del clima a Mart, el que constitueix una important aportació espanyola a la ciència i la tècnica aeroespacial.

MEDA compta amb un total de set sensors per a la caracterització ambiental i de la pols en superfície. El sensor de vent ha estat dissenyat considerant la baixa pressió atmosfèrica de Mart, al voltant de 7 mil·libars, menys de l'1% de la pressió atmosfèrica de la Terra. No s'han fet servir parts mòbils com en els anemòmetres terrestres, ja que amb prou feines es mourien, donada l'escassa força que exerciria el vent sobre elles, fins i tot en velocitats de centenars de quilòmetres per hora.

Per a la electrònica del sensor de vent s'ha dissenyat i fabricat un Circuit Integrat d'Aplicacions Específiques (ASIC, per les sigles en anglès) que controla els calefactors que constitueixen els sis sensors de vent en dues dimensions de l'instrument. Posicionar els sensors adequadament s'obté una reconstrucció 3D de la direcció i velocitat de vent en superfície.

Els circuits han estat dissenyats pel grup de disseny d'ASIC per Espai de l'Institut de Microelectrònica de Sevilla (Imse), centre mixt del CSIC i la Universitat de Sevilla i que forma part del Centre Nacional de Microelectrònica.

ASIC pot suportar les extremadament fredes temperatures del planeta vermell sense necessitat de calefactar-lo per al seu ús, la qual cosa suposa un gran avantatge enfront d'altres tecnologies d'ús en espai, que estan limitades inferiorment a -55ºC.

A bord del rover 'Perseverance' de la missió Mars 2020 de la NASA es troba també l'instrument SuperCAM, l'equip científic compta amb participació d'investigadors de l'Institut de Geociències (IGEO), centre mixt del CSIC i la Universitat Complutense de Madrid (UCM ).

SuperCAM analitzarà de manera remota roques i sòls a Mart, utilitzant una càmera, dos làsers-quatre espectròmetres, a fi de detectar compostos orgànics que poguessin estar relacionats amb la vida. Així mateix, és capaç d'identificar la composició mineralògica i química dels afloraments geològics a una distància de més de 7 metres.

Amb aquesta tecnologia del CSIC a bord, i després d'un viatge de més de 470 milions de quilòmetres i gairebé set mesos de viatge, arribarà a Mart rover 'Perseverance', el més gran i avançat enviat fins ara al planeta vermell. Es tracta del cinquè rover de la NASA que aterrarà a Mart, després de 'Sojourner' (1997), 'Spirit' i 'Opportunity' (2004), i 'Curiosity' (2012).