|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
Des de l’inici de la pandèmia, dos milions i mig de persones han passat la Covid-19 als seus domicilis. Això representa el 90% dels casos confirmats. Són persones afectes de casos lleus o poc simptomàtics (i els seus contactes) que s’han vist obligats a fer un aïllament domiciliari durant 10 dies o més.
Dona amb mascareta / EP
Fer un confinament correcte és la millor eina per frenar la pandèmia i evitar una propera onada, però requereix informació fiable per aclarir dubtes i allunyar fake news i rumors sense fonament.
Durant la feina diària de seguiment telefònic, com part de l’equip del Servei d’Urgències Domiciliaries d’Assistència Sanitària, molts pacients m’han plantejat dubtes i diverses qüestions alhora que m’han esperonat a posar-les per escrit en aquest diari.
En aquest article exposaré els principals consells sobre signes d’alarma, tractament i mesures higièniques que han de conèixer tant els pacients amb Covid confinats al seus domicilis com els seus cuidadors.
Ha d’incloure obligatòriament un termòmetre, un pulsioxímetre, mascaretes FFP2 (filtrants facials de protecció individual), gel hidroalcohòlic, guants de nitril, paracetamol i ibuprofè.
El termòmetre es imprescindible perquè la febre de 38º C és el símptoma principal durant els primers dies de la virasi. És preferible el termòmetre tradicional de mercuri perquè el termòmetre frontal d’ infrarojos podria no tenir una bona lectura si estàs suant. Desinfecta’l amb alcohol entre lectura i lectura.
Disposar d’un oxímetre de dit o pulsioxímetre resulta molt aconsellable perquè la pneumònia Covid pot aparèixer sense donar ofec fins les fases més avançades. Mantenir un saturació d’oxigen superior al 95% resulta tranquillitzador tant pel pacient com pel metge que faci el seguiment telefònic.
Signes d’alarma: febre persistent de més de 38º C o saturació oxigen inferior a 93%
El coronavirus produeix un quadre molt similar al de la grip i a l’igual que aquesta pot afectar a la majoria d’òrgans: sistema nerviós (pèrdua de l’olfacte i gust, mal de cap, anestesia de l’ofec), vies respiratòries (mal de coll, tos), vasos sanguinis (tromboflebitis) i sistema múscul-esquelètic (fatiga, dolors articulars i musculars).
Tot i això la complicació més temuda és la pneumònia Covid que, en realitat afecta a menys del 10% dels pacients infectats.
En aquest sentit, una temperatura axil·lar superior a 38º C (febre, perquè la temperatura entre 37º C i 37º9 C es denomina febrícula) que persisteixi durant més de tres dies o reaparegui després d’un període sense febre o uns nivells d’oxigen inferiors al 93% són motius per sollicitar ajuda al 112, al Centre de Salut o al metge de seguiment telefònic per tal de traslladar al pacient a urgències on fer una radiografia de tòrax i uns marcadors inflamatoris. L’aparició d’adormiment extrem, ofec o signes inflamatoris (dolor, calor, vermellor) en una extremitat també ens han de fer demanar ajuda.
Tant el paracetamol com l'ibuprofè reduiran la febre, i poden ser utilitzats per tractar els símptomes incòmodes: mal de cap, dolors i calfreds. La quantitat total de paracetamol no pot superar els 3000 milligrams al dia. A més, no s'ha de consumir alcohol en prendre paracetamol. Hi ha hagut controvèrsia sobre si és segur prendre ibuprofè per al coronavirus. L'Organització Mundial de la Salut va concloure que cap investigació ha determinat que l’ibuprofè no pugui administrar-se en pacients infectats.
Cal, si és possible, que la persona contagiada tingui una habitació pròpia, que surti només per l'estrictament necessari i que la porta estigui sempre tancada. Dins l’habitació el pacient ha de tenir al seu abast mascaretes FFP2, mòbil o terminal de telèfon fix, gel hidro-alcohòlic i un cubell
d'escombraries preferiblement amb pedal. Dins el cubell hi haurà una bossa de plàstic, en la qual la persona afectada dipositarà mocadors i altres productes de rebuig. Per llençar la bossa s’introduirà en una segona bossa abans de portar-la a les escombraries generals de la casa.
Si és possible, la persona afectada ha de disposar d’un bany d'ús exclusiu. D'aquesta manera ens assegurarem que la resta de persones que viuen a la casa no tenen accés directe a les zones contaminades. Si per les condicions de l'habitatge és impossible tenir un bany propi, és imprescindible que cada vegada que la persona afectada faci ús d'ell es desinfecti el bany. S'ha de fer amb una solució d'aigua i lleixiu (20 ml de lleixiu per cada litre d'aigua).
Les zones d’ús comú s’han de ventilar i desinfectar amb l’esmentada solució d’aigua i lleixiu. A més és important ventilar-les i no compartir estris com plats, gots o raspalls de dents. La roba ha de rentar-se en un programa calent, entre 60º i 90º. Rentar la roba, tovalloles i llençols sempre a altes temperatures. Per rentar els plats i estris de cuina s’ha de fer a mà amb amb aigua calenta o utilitzant el rentaplats a més de 40º de temperatura.
Una pregunta recurrent que em fan els pacients és quines proves s’han de fer després de completar 10 dies d’aïllament i mantenir-se sense febre i amb una saturació d’oxigen superior al 93%.
Durant la primera onada, exigíem una PCR (reacció en cadena de la polimerasa) negativa abans d’autoritzar el desconfinament. Ara sabem que el 16% dels pacients que han superat la malaltia pot seguir tenint petits fragments d'ARN, que no necessàriament impliquen una infecció o reinfecció, i seguir donant PCR positiva varies setmanes després d’haver superat el virus. La principal explicació científica és que el virus, encara que ja no generi infecció pot trigar una mica més a desaparèixer del tot de el cos. Per tant, la PCR no és determinant per l’aixecament de l’aïllament. Les autoritats sanitàries aconsellen atenir-se als 10 dies després del test positiu com període de seguretat.
Els Tests Ràpids de Detecció de Antígens (RADTs, rapid antigen detection tests) requereixen una càrrega viral alta i amb tota seguretat donaran negatiu després de passar la malaltia.
El més útil post-Covid són els Test Ràpids d’Anticossos que es basen en la mesura específica dels anticossos generats pel propi organisme de la persona infectada. No cal que la infecció estigui activa, ja que permet mesurar els nivells d'anticossos generats amb el temps. A més, es pot diferenciar entre diferents tipus d'anticossos que es produeixen en les diferents etapes de la infecció: Immunoglobulines M (IgM) que es generen a del principi, indiquen un procés d'infecció aguda pel virus i Immunoglobulines G (IgG), més abundants que indiquen els anticossos protectors que s'han generat com a resposta a la infecció. Aquest test ens confirmarà que la infecció ens ha deixat immunitat (no sempre ho fa) però cal tenir en compte que no ens garanteix una immunitat permanent. L’únic que ens l’assegura és la vacuna.
No us preocupeu. És el més freqüent: el 80% dels pacients tenen fatiga i el 50% tos després de passar la Covid-19 lleu. Consulteu al vostre metge de referència per controlar aquest i altres símptomes residuals. Tot i això aquest és un problema prou important que abordaré en un futur article.
En definitiva, l'aïllament domiciliari, preferentment supervisat per un professional sanitari, és clau a l'hora de controlar i minimitzar contagis. És molt important realitzar-lo durant els 10 dies o més que marquen els protocols sanitaris (quarantena establerta pel coronavirus i actualitzada pel Ministeri de Sanitat el 22 de setembre 2020) i seguir tots els passos relatius a signes d’alarma, tractament simptomàtic, ús d'espais i mesures de prevenció i desinfecció.
Escriu el teu comentari