La ressaca de les eleccions catalanes (II)

En l'anterior article analitzem el fracàs de Ciutadans a les eleccions catalanes i en aquest ho anem fer del PPC --i després del PDeCat - que no només no ha pujat en vots, sinó que ha perdut un dels quatre diputats que tenia a l'anterior legislatura. Una pèrdua que no pot atribuir-se al seu candidat, Alejandro Fernandez, sinó que ha estat víctima dels esdeveniments, en plena campanya, com les declaracions de l'extresorer Bárcenas en què implica al mateix, José María Aznar, Mariano Rajoy i al matrimoni Cospedal, entre d'altres, en la trama de finançament il·legal del partit popular. Unes declaracions que van deixar els populars catalans als peus dels cavalls. És dolent Alejandro com a líder popular? No, és un polític dialogant que facilita acords. Cal recordar que, en la seva etapa de regidor a l'ajuntament de Tarragona va arribar a un pacte de legislatura amb el PSC i va formar part de l'equip de govern. El mateix va fer anteriorment amb el govern de Joan Miquel Nadal, CiU, quan aquest era alcalde. Fernández ha recollit la collita dels escàndols del seu partit a nivell nacional.

Amb aquests resultats i amb dues dones, Roldan i Parera, que no són del partit, sinó independents, té un greu problema dins: els seus companys de partit li han tornat a retreure que no veien amb bons ulls que les números dos i tres no fossin militants. En la seva última executiva, les coses es van sortir de mare.

Alejandro Fernández al costat de Lorena Roldán (EP)

Amb aquesta situació complicada, al líder popular se li ha ocorregut la idea de llançar l'oferta d'integrar Ciutadans al PP per salvar la presència de la dreta a Catalunya i frenar la pujada de Vox. Oferta que no ha fet cap gràcia a Carrizosa i els seus companys taronges. Aquesta oferta forma part de les tribulacions en l'ombra que realitza l'exlíder taronja, Albert Rivera, que vol fer la mateixa operació a nivell nacional. Inés Arimadas ja li ha contestat que no estan per la feina. Però no s'havia retirat Rivera de la política? Alguns dels seus companys ens deien que només era temporal, que tenen clar que tornarà, i que pot sigui en les files del PP on ja havia estat i no li van fer cap cas.

El PDeCat, el partit hereu de CDC ha desaparegut de l'arc parlamentari. No ha pogut assolir els vots suficients per tenir algun escó. No és una bona notícia per a ells. Però ha aconseguit resituar Puigdemont el partit JxCat s'ha quedat per darrere d'ERC. El partit que donava suport Artur Mas ha patit la seva gran derrota. Però aquest no ha perdut el temps i públicament demana a Puigdemont una reconciliació per tornar a tenir l'hegemonia independentista, amb permís de la CUP, i ERC.

Puigdemont està enfadat amb l'expresident Mas per inclinar-se pel PDeCat, no ho perdona, però li convé políticament donar la imatge que els díscols tornen a casa i de pas donar-se el gran gust de perdonar-los. És una jugada que l'acabarà quan tingui els pactes signats per entrar al govern amb ERC amb condicions. Després que això hagi passat perdonarà la vida, públicament, a Mas i els seus deixebles. És clar que alguns ex no estan per aquesta labor. Han hagut d'aguantar massa desvergonyiments del fugit i els seus col·legues i no volen que aquestes situacions es tornin a repetir.

Ara només queda esperar per veure com se soluciona, si és possible, el nou govern de Catalunya, que està complicat per diverses raons: cordons sanitaris, picabaralles personals i interessos ocults. Segur que arribaran a pactar perquè la solució B són unes noves eleccions ....