|
|
Tancar Ajuda | ||||||||||||||
La majoria dels infectats per coronavirus passen un tràngol lleu i breu. Però, per contra, el 10% d’aquestes persones experimenten símptomes més enllà del tres mesos posteriors a passar la malaltia. Aquest grup de malalts, que a Espanya pot arribar a les 600.000 persones, continua creixent de forma parallela al nombre de contagis.
Un sanitari realitza una prova PCR (EP)
Encara no disposem d’evidència científica sòlida sobre les conseqüències a llarg termini de la pandèmia. Ni tan sols hi ha acord en les definicions científiques, si bé es tendeix a considerar la C-19 postaguda com aquella en que els símptomes s’estenen més enllà de tres setmanes i la Covid-19 persistent o Long Covid quan s’estenen més enllà 3 mesos.
Tot i la lògica incertesa, la Covid-19 persistent és una malaltia a la qual l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha assignat un codi propi dins la Classificació Internacional de Malalties. Però encara queda molt per saber.
No tots els afectats de Covid persistent tenen els mateixos símptomes. De fet, la simptomatologia és molt variada: s'han descrit fins a 200 símptomes.
El més comú és la fatiga més o menys intensa present en el 80% dels casos. Altres símptomes són la dificultat per respirar, la tos que no desapareix, el dolor articular i muscular, el mal de cap, la manca de recuperació d'olfacte i el gust, l’insomni i l’ansietat. Aquest símptomes poden limitar la qualitat de vida dels pacients, i poden aparèixer també en pacients lleus que no van requerir ingrés hospitalari.
Els estudis epidemiològics mostren que entre els pacients que van ser hospitalitzats els símptomes són més freqüents en homes de més de 65 anys amb malalties prèvies com diabetis o hipertensió, mentre que entre els que van passar una Covid lleu a casa els afectats solen ser preferentment dones d'entre 36 i 50 anys sense altres patologies associades.
La informació recollida amb l'aplicació per smartphone Covid Symptom Tracker, utilitzada per quatre milions de persones al Regne Unit, va mostrar que el 12% de les persones encara presentaven símptomes després de 30 dies i el 2% de totes les persones infectades mantenien símptomes després de 90 dies.
La Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) i la plataforma d'afectats Long Covid Acts han presentat els resultats d'una enquesta, realitzada entre 2.120 contagiats durant la primera onada, que radiografia l'anomenada Covid persistent i la qualifica de la cara més desapercebuda de la pandèmia. Els autors de l'estudi estimen que, al menys, un 15% dels malalts manté símptomes després de diversos mesos .
El cert és que no s’ha trobat cap vincle entre la fatiga i la gravetat de la infecció. En el document del Ministeri de Sanitat de 15 de gener, es reconeix que, per ara, el seu origen és desconegut i es fa ressò de que la comunitat científica sospesa tres teories: «La persistència de virus en reservoris com l'epiteli de l'intestí prim des d'on continuaria actiu, la presència de una resposta immune aberrant desregulada per excés i el dany produït per l'efecte de l'autoimmunitat. Teories que la ciència segueix estudiant a hores d’ara.
Les societats científiques, primer, i el Ministeri de Sanitat, des de mitjans de gener, han començat a posar el focus en els malalts que pateixen un coronavirus de llarga durada. El pas més destacat el va donar Sanitat el 15 de gener, quan va incloure per primera vegada la Covid persistent en la seva Informació Científica-Tècnica sobre coronavirus, la guia que serveix de base als professionals per tractar la malaltia i per conèixer les seves novetats.
El 27 de gener, la SEMG va compartir amb 27 societats científiques i collectius de pacients els seus coneixements sobre la Covid persistent per elaborar una guia clínica consensuada que permeti proporcionar una resposta sanitària més adequada a les necessitats en matèria de salut d'un grup poblacional que creix de forma parallela a l'augment dels contagiats pel SARS-CoV-2. L'objectiu d'aquest document és doble: detallar als malalts l'assistència que van a rebre i oferir als professionals «directrius comunes, basades en l'evidència disponible i adaptades a la mateixa en cada moment, per a l'adequada atenció d'aquests pacients».
Mentrestant, la ciència avança en el coneixement d'aquesta malaltia. El doctor Francesc Mera, que treballa en un centre de salut de Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), ha posat en marxa, amb el vist i plau del Servei Català de la Salut, el primer assaig clínic a Espanya d'un fàrmac contra la Covid persistent, batejat com a 'Esperança Covid'. Aquest metge i la seva dona es van encomanar a l'abril i en comprovar que ella seguia patint símptomes, Mera va decidir provar amb Montelukast, un medicament que s'administra per via oral i que s'utilitza per al tractament de l'asma bronquial i d'algunes allèrgies. Els resultats van ser tan bons que el doctor Mera va decidir oferir-lo a 28 pacients voluntaris, els quals també va tenir millores encoratjadores. La Fundació Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol i l'Institut Català de la Salut van aprovar que es convertís en un assaig clínic que començarà al març.
Un exemple de com un metge clínic català promou altruísticament la innovació en recerca en benefici dels seus pacients.
I no n’és l’única iniciativa prometedora. S’estan investigant altres fàrmacs com la ivabradina para tractar les arrítmies post-Covid i la budesonida pel tractament de l’ofec.
Si el lector pertany al grup de pacients amb Covid persistent ha de cercar ajuda consultant el seu metge de capçalera. Són professionals molt ben preparats per ajudar-vos que han editat a través de la seva societat científica (Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria, SEMFYC) la rigorosa guia clínica per assistir-vos nomenada “Manifestaciones persistentes de la COVID-19”. Confieu en ells i mantingueu l’esperança de curar-vos definitivament.
Sota la supervisió del vostre metge i els equips multidisciplinaris que s’estan creant, la majoria us recuperareu amb una combinació de suport clínic, descans, tractament simptomàtic i augment gradual de l’activitat.
Escriu el teu comentari