L'1x1 dels protagonistes i colpistes del 23-F

Càrrec / Branca: Rei d'Espanya des del 1975 fins al 2014

El seu paper al cop d'Estat / El seu paper per frenar el cop d'Estat: El rei Joan Carles és una de les figures clau del 23-F. En un moment on la monarquia es trobava en un punt fràgil, entre continuistes del règim, dubtosos de la legitimitat del Borbó i detractors; el seu paper durant la nit del cop d'estat marca un abans i un després en el seu regnat fins al 2014. El rei emèrit va posar l'últim clau al taüt dels colpistes, quan durant la matinada del 23 al 24 va retransmetre el seu famós missatge en directe per TVE demanant que es retiressin totes les forces armades. La seva figura va lligada a la història oficial i a la conspiranoica. Tejero i els capitans generals (com Milans del Bosch) asseguraven complir les ordres del rei en les seves accions del cop d'estat. Altres no es van posicionar ni es van moure -tot i tenir idees colpistes- en no haver-hi cap senyal clar del rei. La incògnita de la seva figura va lligada a "l'elefant blanc", la suposada autoritat competent que havia d'arribar al Congrés per liderar el cop d'estat.

On és ara? Arran de la seva abdicació el 2014 i els seus problemes fiscals a l'estat espanyol, el rei emèrit Joan Carles resideix actualment a Abu Dhabi.

Càrrec / Branca: General de Divisió, segon cap de l'Estat Major de l'exèrcit 

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Un dels principals colpistes, sent el militar de major rang que va participar-hi de manera activa. Armada havia instat els partits polítics opositors a fer una moció de censura a Adolfo Suárez per a presidir ell mateix un govern de coalició nacional. La figura d'Armada va implícitament lligada a "l'elefant blanc", on diversos historiadors consideren que el militar era l'autoritat competent que esperava Tejero. Ell assegura que la persona que ho sap és Felipe González. El general va arribar al Congrés per intentar frenar l'escalada de violència del guàrdia civil i proposar-se ell com a nou president del govern de coalició. La bel·ligerància de Tejero li va impedir. Armada va ser descobert pel cap de l'Estat Major, el general Gabeiras.

On és ara? Armada va ser condemnat a 30 anys de presó i a ser expulsat de l'exèrcit, dels quals només en va complir 5. El govern de Felipe González el va indultar el 1988 i va morir el 2013 després de passar anys conreant camèlies a Galícia. 

Càrrec / Branca: Tinent general de l'exèrcit i capità general de la III Regió Militar; i excap de la Divisió Cuirassada Brunete

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | L'únic dels capitans generals de les nou regions militars de l'època que es va sumar al cop d'estat sense reserves i amb ple suport a Tejero. Va mobilitzar els tancs a la ciutat de València, amb els canons apuntant a diversos edificis del govern i de l'administració. La seva exigència era decretar l'estat d'excepció a tot arreu. Durant tota la jornada del cop d'estat, Milans del Bosch va estar convençut que rebia ordres directes del rei Joan Carles i es va mantenir en contacte diverses vegades amb els guàrdies civils que van entrar al Congrés. Es va passar la nit intentant convèncer els altres capitans generals perquè es mobilitzessin. No va deposar les armes i va retirar els carros de combat fins a les cinc de la matinada, aïllat i sense cap suport militar. El missatge del rei va ser el detonant.

On és ara? Va ser condemnat pel Tribunal Militar a 30 anys de presó i el van expulsar de l'exèrcit. El 1990, després de nou anys de presó, va rebre la llibertat condicional. Va morir el 1997.

Càrrec / Branca: General de Divisió i governador militar de La Corunya, excap de la Divisió Cuirassada Brunete

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Un dels màxims càrrecs militars que van confeccionar, conspirar i executar el cop d'estat. El 23 de febrer es trobava a la guarnició de la Brunete, a Madrid, intentant convèncer al general José Juste, qui dirigia la unitat en aquell moment. La seva implicació va ser determinant, ja que per uns instants, Juste va estar a punt de mobilitzar la divisió de tancs de Madrid per conquerir la ciutat a causa de la pressió dels seus subordinats i l'excap de la brigada. Torres Rojas, devot falangista, estava convençut que la majoria de les ordres i de les directrius arribaven del rei Joan Carles.

On és ara? Condemnat a 6 anys de presó pel Tribunal Militar, el Tribunal Suprem va augmentar-li la pena fins als 12 anys de presó. També va ser expulsat de l'exèrcit. El 1988, per motius de salut, va rebre la llibertat condicional. Va morir el 2014.

Càrrec / Branca: Tinent general i secretari general de la Casa Reial

El seu paper per frenar el cop d'Estat: Un dels màxims consellers de confiança de Joan Carles durant tota la nit del 23-F, va estar encarregat de gestionar una comunicació fluida i constant amb les capitanies generals i altres càrrecs militars per transmetre el missatge oficial del rei: ell no havia ordenat ni capitanejat el cop. Seva és la famosa resposta a Juste, que va trucar a Zarzuela preguntant per Armada. "Ni està ni se l'espera", va ser la seva resposta.

On és ara? Es va retirar del servei de la Casa Reial i va ser ordenat comte de Latores el 1992 pel propi Joan Carles. Va morir el 2009. 

​
Càrrec / Branca: Tinent coronel de la Guàrdia Civil

El seu paper al cop d'Estat / El seu paper per frenar el cop d'Estat: Colpista | El principal responsable directe del cop d'estat, el braç executor i la imatge eterna del 23-F. El coronel de la Guàrdia Civil va ser l'encarregat d'assaltar el Congrés amb un grup de guàrdies civils afins, falangistes i exaltats d'ultradreta (juntament amb diversos agents obligats pels caps). Tejero va esperar tota la nit que arribés "l'autoritat competent", que ell considerava que seria Milans del Bosch o el mateix Joan Carles. Va atacar el Congrés sota, sempre segons ell, ordres del rei; i va ser el primer a disparar a l'hemicicle. Es va enfrontar a diversos alts càrrecs militars i va rebutjar qualsevol intent de govern de coalició que li va presentar Armada. Va estar connectat tota la nit per telèfon amb Juan Garcia Carrés, del Sindicat Vertical. La seva figura va lligada a ser el braç executor d'un pla que el superava.

On és ara? Condemnat a 30 anys de presó i expulsat del cos militar, va rebre la condicional el 1996 i manté el sou vitalici de la Guàrdia Civil. Ha estat protagonista de diverses festes d'exaltació al cop d'estat i al franquisme. El 2006 es va manifestar en una carta en contra de l'Estatut, el 2012 va presentar una querella contra Artur Mas i el 2019 es va presentar en una manifestació al cementiri de Mingorrubio per impedir l'exhumació de Franco.

​Càrrec / Branca: President del govern espanyol del 1977 a 1981

El seu paper per frenar el cop d'Estat: Suárez va ser un dels màxims afectats (l'únic que el supera és el rei Joan Carles) de l'assalt al Congrés i del cop d'Estat. El president del govern espanyol, en el moment, assistia a la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo després que ell dimitís mesos abans per frenar tots els intents de rebel·lió (com l'Operació Galàxia). Va ser intepel·lat per Tejero des del primer moment, que el va apartar de tothom en una sala de l'edifici. Tal com va explicar setmanes després, creia que el mateix Tejero el mataria, un fet que va poder passar dos cops durant la nit. Juntament amb Gutíerrez Mellado i Carrillo, va ser dels únics que es va mantenir ferm sense amargar-se quan van volar les bales al sostre del Congrés.

On és ara? Va deixar la UCD el 1982 i va fundar la CDS, amb la que va tornar a ser diputat fins al 1989, quan es va retirar de la vida política. Suárez va morir el 2014, després de patir molts anys l'Alzheimer.

​Càrrec / Branca: Candidat a la presidència del govern, vicepresident del govern i ministre

El seu paper per frenar el cop d'Estat: En el moment que els guàrdies civils entren al Congrés dels Diputats s'està votant la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern. La seva participació en l'aturada del cop d'estat brilla per la seva absència, tot i ser un dels màxims implicats en rebre l'efecte del 23-F, ja que es volia impedir la seva presidència per establir un govern militar o un govern de coalició liderat per Armada.

On és ara? Després del 23-F va ser investit president del govern, càrrec en el qual només va estar un any i escaig. Va promulgar diverses reformes importants i va ser un dels responsables de frenar un nou intent de cop d'estat l'octubre de 1982. Va morir el 2008.

​Càrrec / Branca: Vicepresident del govern espanyol, capità general de l'exèrcit, excap de l'Estat Major i exministre de Defensa 

El seu paper per frenar el cop d'Estat: "Li ordeno que es quadri. Qui està al seu comandament?". Moments després que el Congrés es quedés en silenci per la irrupció de Tejero i el seu crit de "quieto todo el mundo", Gutíerrez Mellado va ser l'únic que es va dirigir de manera abrupta al guàrdia civil i li va ordenar que li entregués l'arma. En un intent d'agredir-lo, Tejero va fer-li la traveta sense cap resultat. El vicepresident va seguir demanant-li que es quadrés davant d'un rang superior, fet que va provocar els trets de la Guàrdia Civil al sostre del Congrés. El seu gest es va convertir en un símbol.

On és ara? Després d'abandonar el govern, no va ser fins al 1986 que va ingressar al Consell d'Estat de la mà de Felipe González. Va morir el 1995.

​Càrrec / Branca: Coronel i director de la Unitat de Trànsit de la Guàrdia Civil

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Amic personal de Tejero, va ser un dels estrets col·laboradors del cop d'Estat. Manchado va ser qui va proporcionar fins a sis conductors per recollir els autobusos que havia comprat a Fuenlabrada, per tal de traslladar a les forces fins al Congrés dels Diputats. Va ser un dels més convençuts del cop d'Estat i va fer un intens discurs als agents, als quals va dir que necessitava voluntaris per "prestar un servei a Espanya, la Corona i la democràcia".

On és ara? Va ser condemnat a 6 anys de presó, augmentats a 8 pel Suprem. Va sortir de presó el 1985 i va morir el 2010. Fins a la seva mort va participar en les celebracions del 23-F al costat de Tejero.

​​Càrrec / Branca: Comandant de la Secció II de l'Estat Major de la Brigada Brunete

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Un dels fidels servents de Milans del Bosch, va ser un dels encarregats de les comunicacions entre els colpistes fins que va intervenir, anant al Congrés a ajudar a Tejero. Es va sumar amb 113 homes de la Policia Militar de la Divisió Cuirassada a l'ocupació de la cambra i en la redacció del manifest de Tejero, demanant les condicions d'un govern militar per sortir de l'hemicicle. Va ser rebut amb escepticisme pel coronel de la Guàrdia Civil, ja que esperava "una autoritat de major rang". L'arribada de Pardo Zancada va ser el principi de la fi.

On és ara? Condemnat a 6 anys de presó, augmentada la pena a 12 anys de presó pel Suprem. El seu cas és especialment delicat, ja que va ser indultat i posat en llibertat el 1987.

Càrrec / Branca: coronel i cap de l'Estat Major de la Brigada Brunte

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Un dels comandants de la Brunete que estava a favor de mobilitzar-la per conquerir Madrid. Va participar en diverses reunions prèvies per conspirar i construir l'organització del 23-F i, al costat d'altres comandants, va intentar que el general Juste acceptés la mobilització de la Brunete. No ho va aconseguir.

On és ara? Va ser condemnat a sis anys de presó, que el Suprem va ampliar fins a 10 anys de presó. Va ser indultat i posat en llibertat condicional el 1986. 

​​Càrrec / Branca: Líder de l'oposició i secretari general del PSOE; diputat al Congrés

El seu paper per frenar el cop d'Estat: Va ser un dels màxims detractors del govern d'Adolfo Suárez i, sense cap intenció de participar en un cop d'Estat similar -tot i que diversos historiadors el situen en converses amb militars-, va ser partícip de la creació de l'escenari tectònic que va acabar sacsejant i convertint-se en una rebel·lió militar. González va ser un dels sis membres del Congrés que van ser tancats a banda de l'hemicicle, juntament amb Alfonso Guerra. 

On és ara? Arran del cop d'Estat es va convertir en un dels màxims líders polítics que demanaven un canvi total al país i va acabar emportant-se la victòria per majoria absoluta el 1982. Va governar fins el 1996.

​​Càrrec / Branca: Secretari general del Partit Comunista i diputat al Congrés

El seu paper per frenar el cop d'Estat: Carrillo va ser un dels importants actors de la Transició espanyola, però durant el 23-F ja era una ombra de la seva glòria passada al Partit Comunista. Durant aquella convulsa legislatura va ser un dels assenyalats pels exaltats falangistes, franquistes i militars. Va ser un dels sis membres del Congrés que van ser duts a part de tots els altres diputats. Anys després assegurava que creia que l'afusellarien. Va ser l'únic diputat que no es va amagar a sota del seu escó quan la Guàrdia Civil va disparar al sostre. "En veure a Tejero sabia que moriria", va explicar.

On és ara? Va deixar la secretaria general del PCE el 1982 i va ser diputat fins al 1986. Carrillo va morir el 2012.

​​Càrrec / Branca: Capità en l'Esquadró de la I Comandància Mòbil de Valdemoro de la Guàrdia Civil

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Un dels principals sequaços de Tejero, fidel als colpistes de la Guàrdia Civil. Va ser un dels encarregats de dur un dels autobusos al Congrés i un dels més bel·ligerants un cop van assaltar la cambra. Muñecas va ser el primer dels guàrdies civils que es va dirigir als diputats després dels trets i del "Quieto todo el mundo" de Tejero. Es va encarregar de controlar els accessos al Congrés i de dur els diputats que volien anar al lavabo, perquè en cap moment estiguessin sols. Fins a l'últim minut va ser un fervent seguidor del cop d'Estat, arribant a intentar desarmar el general Alcalá Galiano quan va arribar per detenir Tejero per ordres de Gabeiras.

On és ara? Va ser condemnat a 5 anys de presó i va sortir amb la llibertat condicional el 1984. Va obrir diverses empreses d'equitació.

​​Càrrec / Branca: Tinent coronel d'infanteria de l'exèrcit

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Un dels principals conspiradors del cop d'Estat, a les ordres directes de Jaime Milans del Bosch a València. Es va mantenir fidel i convençut al pla de la rebel·lió i va ser un dels encarregats de coordinar les trobades prèvies dels grans comandants colpistes durant les setmanes prèvies al 23 de febrer de 1981. 

On és ara? El van condemnar a 3 anys de presó, que el Suprem va elevar a 12 anys.

​​Càrrec / Branca: Civil, antic membre dels Sindicats Verticals franquistes, la seva família tenia connexions directes amb la matança dels advocats d'Atocha de 1977

El seu paper al cop d'Estat: L'únic civil amb una participació directa en el 23-F. Va ser un interlocutor permanent amb Tejero abans i durant el cop d'Estat. Va ser qui va comprar els autobusos amb els quals els colpistes van arribar al Congrés per assaltar-lo, tot en nom de Tejero. En el seu contacte per telèfon amb el coronel, l'informava de diversos esdeveniments que es produïen fora (la meitat inventats, com que es dirigien diverses divisions cap a l'edifici o que tot era per ordre de Milans i del rei) i així mantenir els ànims dels colpistes.

On és ara? Va ser condemnat a dos anys de presó i va morir el 1986.

​​Càrrec / Branca: Cap de l'Agrupació Operativa de Mitjans Especials del CESID (l'AOME), l'agència d'intel·ligènia espanyola anterior al CNI

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Va ser un dels responsables de dotar els colpistes de Tejero de diversos mitjans i vehicles perquè poguessin assaltar el Congrés. Mai es va acabar de provar la seva implicació directa en el cop d'Estat. Va ser empresonat com un dels implicats però, per falta de proves, va ser absolt. Es va reincorporar a l'exèrcit després de ser expulsat de l'AOME.

On és ara? Absolt durant el judici del 23-F, va reincorporar-se a l'exèrcit i va estar al punt de mira del govern de Felipe González fins el 1991, quan va ser assenyalat com el responsable de filtracions de diversos papers secrets. Va ser expulsat -tot i ser defensat per diversos càrrecs, com Narcís Serra i membres d'IU- i es va reincorporar a la vida pública.

​​Càrrec / Branca: Capità de la Guàrdia Civil i cap del subsector de Trànsit de Madrid

El seu paper al cop d'Estat: Colpista | Va ser l'encarregat de reclutar diversos agents de la Guàrdia Civil per assaltar el Congrés, a través de l'Agrupació de Trànsit. Van ser els primers a entrar a l'edifici i controlar-lo. A la cambra va estar en tot moment al costat de Tejero i va ser un dels interlocutors amb Jaime Milans del Bosch. A més, va permetre l'entrada d'Alfonso Armada.

On és ara? Va ser l'únic dels capitans de la Guàrdia Civil que va perdre el seu rang militar i expulsat del cos. Condemnat a 5 anys de presó, va sortir el 1986 i es va integrar a la vida pública fundant diverses empreses.

​​Càrrec / Branca: Tinent general i capità general de la I Regió Militar (Madrid)

El seu paper per frenar el cop d'Estat: En el moment del cop d'Estat es va mantenir en tot moment al costat del rei i de la legalitat vigent. A càrrec seu estava la divisió Brunete, dirigida per José Juste, qui el va trucar per avisar-lo que la mobilitzava per ordres del rei. Quintana Laci li va revocar l'ordre en estar en contacte amb Gabeiras i el mateix Joan Carles, impedint així que cap soldat sortís del quarter general i fent tornar els que havien anat a controlar la capital espanyola. Va ser qui va donar l'ordre a Torres Rojas perquè marxés de Madrid després de descobrir-se la seva implicació en el cop.

On és ara? Va ser assassinat el 1984 en un atemptat d'ETA a Madrid.

​​Càrrec / Branca: General i cap de l'Estat Major de l'exèrcit espanyol

El seu paper per frenar el cop d'Estat: Gabeoras va ser el militar principal que va frenar el cop d'Estat. Quan Armada es va oferir per anar al Congrés a dialogar amb Tejero, el general va mantenir un diàleg permanent amb el rei Joan Carles i Sabino Fernández Campo per adonar-se'n de la implicació d'Armada. Va ser el principal aturador dels intents de comunicació d'Armada amb la Casa Reial.

On és ara? Es va retirar de la vida pública el 2002 després d'haver estat ascendit a General de l'exèrcit el 1999.

​​Càrrec / Branca: Periodista i escriptor franquista, va ser procurador de les Corts fins el 1977

El seu paper al cop d'Estat: Romero Gómez està subtilment implicat en el cop d'Estat, ja que sel considera un dels impulsors ideològics de l'esdeveniment. Dies abans va escriure un article molt contundent al diari ABC demanant la dimissió de Suárez i del seu govern, cuinant el caldo de cultiu bèl·lic que va precedir l'assalt al Congrés. Defensava la necessitat "d'un cop de timó" i proposava Alfonso Armada com a possible candidat a president de Govern. El mateix dia del 23F va tenir una conversa telefònica amb el seu amic l'ultradretà condemnat pel cop Juan García Carrés, qui era l'enllaç amb Tejero. Mai se'l va arribar a implicar oficialment ni se'l va jutjar.

On és ara? Va ser tertulià de la Cadena COPE i de Ràdio Espanya fins el 1997, que es va retirar de la vida pública. Va morir el 2003.

​​Càrrec / Branca: Vicesecretari del PSOE i diputat al Congrés

El seu paper per frenar el cop d'Estat: Va ser un dels sis diputats (inclòs el president Adolfo Suárez) segrestats al Congrés que van ser portats en una sala a banda, separats de l'hemicicle. Els cinc escollits van ser separats, a més, de Suárez. Guerra i González creien que serien afusellats per ser socialistes.

On és ara? Va ser vicepresident del govern des de 1982 i 1991, i va deixar de ser diputat el 2015. Ara està retirat de la vida política però segueix sent un dels grans detractors del 23-F, un defensor de la monarquia i un opinador intens de l'actualitat.

​​Càrrec / Branca: General de Divisió, comandant de la Brigada Brunete de Madrid

El seu paper per frenar el cop d'Estat: La seva negativa a mobilitzar la cuirassada de Madrid, la Brunete, va ser clau per desestabilitzar el cop. Rodejat de diversos militars colpistes que van aterrar al seu quarter general per intimidar-lo i convèncer, Juste va mantenir-se ferm en què no havia rebut cap ordre directe ni de cap superior ni del rei. Diversos dels seus subordinats van començar a mobilitzar la Brunete sense ell. Sabia de la implicació d'Armada i va protagonitzar la famosa trucada al palau de la Zarzuela, on va despenjar el telèfon Sabino Fernández Campo. A la seva pregunta de si Armada es trobava al palau, va rebre la famosa resposta: "Armada? Ni està ni se l'espera". Després de la trucada va ordenar que cap soldat sortís del quarter

On és ara? Va passar a ser codirector de l'Estat Major Combinat hispà-nord-americà, càrrec que fins llavors ostentava el general Carbonell. En el seu moment es va considerar que la seva actitud durant el cop d'Estat havia estat vacil·lant, de manera que el govern de Calvo-Sotelo el va mantenir com a General de Divisió. Va passar a la reserva el 1982 i va morir el 2010.

​​Càrrec / Branca: Director de la Seguretat de l'Estat i Cap de la Comissió Permanent de secretaris d'Estat i de subsecretaris

El seu paper per frenar el cop d'Estat: Encara que sembli increïble, durant 14 hores va ser el màxim responsable del poder executiu del govern espanyol. Laína va ser cap de la Comissió Permanent de secretaris d'Estat i de subsecretaris, un govern provisional que va assumir les funcions de l'executiu segrestat a les Corts, format per indicació de José Terceiro Lomba, secretari general del ministre adjunt al president, per tal d'evitar el buit de poder que hagués facilitat el cop.

On és ara? Després de tota una carrera política a la FET i de las JONS, va acabar els seus dies a UCD i es va retirar de la política el 1982.

​​Càrrec / Branca: General de Divisió i director de la Policia Nacional

El seu paper per frenar el cop d'Estat: El màxim responsable de la Policia Nacional va ser clau per frenar moviments d'insurrecció dins del cos policial. Juntament amb el tinent general Topete, van establir el dispositiu de comandament i control a l'Hotel Palace, davant del Congrés, per impedir qualsevol entrada i sortida de l'hemicicle. Va ordenar a la policia que rodegés l'edifici. A més, va ser un dels grans detractors del cop d'Estat des dels cossos de seguretat, va ser testimoni del judici davant del Tribunal Militar i es va arribar a enfrontar a Milans del Bosch per les seves comparatives.

On és ara? Va passar de la Policia Nacional a dirigir la Guàrdia Civil, càrrec que va deixar el 1986 al seu successor, Luis Roldán. Va ser assessor del Ministeri de l'Interior per terrorisme del 1986 a 1996. Va ser inculpat per Baltasar Garzón per la seva implicació amb els GAL.

​​Càrrec / Branca: Coronel en cap del 11è regiment de la Guàrdia Civil (a Madrid)

El seu paper per frenar el cop d'Estat: El segon al capdavant de la Guàrdia Civil que es va establir a l'Hotel Palace de la carrera de San Jerónimo per controlar l'assalt al Congrés. Es va situar en contra del cop d'estat des del primer moment i va impedir l'arribada de material a l'hemicicle, que el reclamava Tejero durant tota la nit. Va formar part de la comitiva del tinent general Topete que va intentar frenar Tejero, sense èxit.

On és ara? Va ascendir a general de brigada de la Guàrdia Civil, dirigint la IV regió militar de llavors, que era Catalunya. Va morir el 2008.

​​Càrrec / Branca: Director general de la Guàrdia Civil

El seu paper per frenar el cop d'Estat: El seu paper va ser fonamental per ordenar les forces i cossos de seguretat de l'Estat com a cap de la Guàrdia Civil. Des del primer moment es va posicionar en contra del cop d'Estat i de l'assalt al Congrés, sent un dels màxims rangs militars que es van establir a la carrera de San Jerónimo per gestionar els esdeveniments. Ben entrada la matinada, va ser un dels pocs alts càrrecs militars que va entrar per dialogar amb Tejero i ordenar-li que es rendís. De res va servir ser el seu màxim superior dins del cos de la Guàrdia Civil. 

On està ara? El 1983 es va retirar i va passar a l'empresa privada, especialitzat en seguretat.