Llibertat sí, llibertinatge no

Trencar tot el que es troben per davant; llançar qualsevol objecte que saben que pot causar dany; trencar aparadors; cremar contenidors, i fins desvalisar comerços és el nou sentit que alguns desaprensius i penques donen a la llibertat d'expressió, la seva. Han decidit que els carrers són seves i per això fan de les mateixes el seu camp de batalla. Mentrestant, alguns governants i partits polítics segueixen callats ¿Qui calla atorga ?, se sol dir.

Un contemedor cremant al Passeig de Gràcia, Barcelona (EP)

Aquesta situació de desgovern, i camp de batalla diària ens recorda aquella famosa frase que se li atribueix a Manuel Fraga, ministre de la governació. Per aquells temps, el 1976, va cridar a l'aleshores dirigent comunista i amic seu, Ramon Tamames, per preguntar-li si era veritat que havien convocat una manifestació-el PCE no estava encara legalitzat-, Al que Tamames li va confirmar que era així .El gallec el va convidar indignat que la desconvoqués.

Home, Manolo! Això no depèn només de mi. I encara que depengués, no ho faria, li va respondre. Davant aquesta afirmació, el ministre li va dir: 'Et adverteixo Ramon, que el carrer és meva !. Aquesta afirmació - que volia dir que era el responsable de la seguretat dels carrers - es va fer històrica i sempre que passa una cosa semblant vam treure a col·lació la ja mítica frase de Fraga.

És clar que des del 76, inici de la transició, al 2021 ha plogut molt. Els temps han canviat i Espanya és una democràcia- millorable com tot-, encara que alguns pensin el contrari.

La llibertat d'expressió és un dret fonamental que assenyala l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 "Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió ". La llibertat és un dret i un valor que deu ser acompanyat de respecte i responsabilitat. Tots tenen la llibertat d'actuar, pensar i dir el que es vol, sempre que no afecti els altres perquè seria impossible distingir on acaba i comença la llibertat dels altres. I no es pot incitar a la violència, la discriminació, o l'assassinat. Si es fa això, en la majoria dels països s'està cometent un delicte. Per tant, pot succeir que un jutge condemni a algú al·legant que ell o ella incita a la discriminació o a la violència

La llibertat no s'ha de confondre amb el llibertinatge. La primera és la capacitat per actuar segons la pròpia voluntat, el llibertinatge és l'acció irrespectuosa davant la llei, l'ètica i els principis per part de qui abusa de la seva pròpia llibertat amb descrèdit a la dels altres.

L'empresonament del raper Pablo Hasél., Que no és precisament una germaneta de la caritat, si tenen la curiositat d'escoltar algunes de les seves lletres amb estrofes com aquestes: "mereix que exploti el cotxe de Patxi López". "Penso en bales que clatells de jutges nazis arribin". "Sempre hi ha algun indigent despert amb qui comentar que s'ha de matar Aznar". Sense entrar en aquestes altres que dedica al Rei emèrit i la seva família. No l'han portat a la presó per ficar-se amb el monarca, com es pot comprovar, sinó que aquest angelet té a les seves esquenes mitja dotzena de condemnes. Entre d'altres, la d'agredir un periodista de TV3, amenaces a un testimoni, i altres "petiteses" més. S'ha demostrada en la seva trajectòria que és una persona agressiva que no accepta la frustració, i molt menys les normes ¿Un inadaptat?

La seva detenció i empresonament ha propiciat manifestacions res pacífiques, que han posat un cop més a Barcelona i altres ciutats catalanes a la diana informativa amb repercussions internacionals que deixen en mal lloc a les mateixes. Com a conseqüències de les destrosses que es produeixen diàriament, amb absència gairebé total de les autoritats que es troben, algunes d'elles, en les negociacions per formar el nou govern i no cal molestar els antisistema de la CUP perquè els donin suport , sense preocupar-se de la ciutadania, i de la imatge de Catalunya.

Manifestar-si, pancartes, també, crits els que calguin per a ser escoltades / 2. Això és llibertat, allò altre, és llibertinatge, i cal prendre mesures urgents, perquè si no és així, molt aviat trobarem també davant d'aquests violents, saquejadors i mamarrachos als de l'altre extrem i es va a muntar una guerra sense quarter. Evitar-ha de ser la primera prioritat dels polítics que tenen responsabilitats abans que la societat, l'economia i la convivència tan deteriorada salti encara més per l'aire. "La violència és l'últim recurs de l'incompetent", deia Isaac Asimov.