Els dòlars de Qatar tapen els 6.500 treballadors morts

La vida està plena de contrastos, de diferències de tot tipus i cat un les explica segons li va, sense importar-li, a la majoria, el que li passa al veí. Qatar és un país ric gràcies al gas i el petroli que guarda en les seves entranyes. Això l'han convertit en el país més ric del món, que li permet gastar uns 200 mil milions de dòlars en infraestructures i estadis per al mundial de futbol del 2022. Aparentment aquest és un país feliç per als seus habitants. Això sí, només per als nascuts allà o els estrangers de cert nivell.

Xavi Hernández (EP)

Per dur a terme totes les construccions necessàries per al mundial, el país no ha dubtat a contractar mà d'obra de països pobres. Això li permet al govern pagar sous de 200 euros al mes per més de 12 hores diàries de treball. Les condicions d'aquests treballadors que procedeixen del Nepal, Índia, Filipines i altres països poden considerar-se de semiesclavitud en ple segle XXI. Un país de contrastos: luxe per als rics i misèria per als pobres tot i que els diners flueixen en aquest país.

Les persones ja ens hem acostumat a assimilar les xifres de morts com una cosa natural, que en molts casos ens deixen indiferents o com a màxim ens arrenquen una exclamació: ¡quina barbaritat! Per tot seguit continuar amb el que estàvem fent. Aquesta setmana un diari anglès oferia un reportatge sobre els treballadors que han mort a Qatar des que van començar les obres faraòniques per al mundial: unes 6.500 persones s'han deixat la vida en aquest treball, on les mesures de seguretat de tota mena deixen molt a desitjar . Aquestes són les xifres oficials, però hi ha altres que augmenten aquest nombre considerablement. Són unes xifres que no haurien de deixar a ningú indiferent, inclòs el món del futbol, que mira a una altra banda com si el tema no anés amb ells, quan tenen molt a dir per acceptar que el mundial se celebri en aquest país on els drets humans estan qüestionats. És clar que els diners són els diners i el tapa gairebé tot. Quant hauran pagat els xeics per fer callar als dirigents? Uns quants milions que aconsegueixen els mandataris de Qatar en un parell d'hores en les vendes de gas o petroli.

Ens crida l'atenció com jugadors espanyols han passat per aquest país durant algunes temporades. Alguns encara segueixen allà i parlen del que meravellosa que és la seva vida en aquest país. Segur que no s'han dignat a visitar "les mansions" d'aquests treballadors de 200 euros al mes i 12 hores de treball.

Alguns dels jugadors que han estat allà: Fernando Hierro, Ronaldo, Raúl González, els germans de Bóer. Tots ells van estar poc temps, però hi ha dos que segueixen molt vinculats: Xavi Hernández i Pep Guardiola, dos ambaixadors del mundial 2022 de Qatar. El primer encara continua i es mostra encantat de la vida. "Però he d'admetre que m'agrada pràcticament tot el relacionat amb viure a Qatar. El clima és increïble, amb sol gairebé cada dia, i és un lloc molt relaxant per treballar ja que la gent és molt respectuosa i amable. També és un país molt segur amb molt pocs delictes, per la qual cosa és un gran lloc per criar una família ". Això deia Xavi no fa tant de temps, i quan es coneixien les condicions de treball i les morts de milers de treballadors. Tot un exemple de solidaritat. Però s'oblida d'explicar la situació de les dones, a qui es fa anar completament tapades, pas i mig per darrere del marit, ocupant-se dels fills i aixecant-el vel a cada cullerada. Un lloc perfecte per educar les seves filles. És la vida de ric d'un home que diu "Qatar no és una democràcia, però funciona millor que Espanya". En un país democràtic, la gent hauria de poder votar. Aquestes són algunes de les frases de Xavi Hernández, en un país on la democràcia brilla per la seva absència, però com és amic de la família reial que governa el país, a ell no li importa, només veu el que vol veure mentre va engruixint el seu compte corrent...