La influència de la CUP és palpable des que va arrencar el procés. El pas al costat d'Artur Mas i l'aposta pel referèndum unilateral d'independència, per exemple, no s'expliquen sense la pressió dels anticapitalistes. Fins ara no han tingut cap tipus de responsabilitat institucional, però això pot estar a punt de canviar: no només estan oberts a entrar a la mesa del Parlament, sinó que en reclamen la presidència,
tal com ha avançat l'Ara. El posicionament altera la negociació i, a banda, en sacseja els equilibris existents. Fins ara, la presidència de la cambra es reservava a la segona formació independentista amb més vots i escons -ERC en l'última legislatura- i Junts, segons fonts consultades per
NacióDigital, entén que seria "lògic" continuar amb l'esquema.
La composició de la mesa del Parlament s'ha de produir, com a molt tard, el divendres 12 de març. Està formada per set membres i la idea de l'independentisme és tenir-hi, com fins ara, la majoria. Tant els republicans com el partit de Laura Borràs estan oberts a incloure-hi la CUP, però no esperaven que l'exigència
per investir Pere Aragonès fos la presidència. En un document enviat dimarts al matí a la militància, els anticapitalistes ja deixaven la porta oberta a reclamar la màxima responsabilitat a la cambra, i en aquests termes es desenvoluparà el debat
en el consell polític programat per dissabte.
ERC, en aquest context, prefereix mirar-s'ho des de la barrera i insta les altres formacions a posar-se d'acord per continuar endavant amb la negociació, per ara lluny de les concrecions. "Si la CUP vol presidir el Parlament, que ho posi sobre la taula", ha assegurat al matí el president del grup parlamentari d'ERC i membre de l'equip negociador, Sergi Sabrià, en declaracions a la SER Catalunya.
Per què altera la negociació la petició de la CUP? Perquè, de retruc, pot minvar el poder institucional de Junts -es quedaria, si els anticapitalistes tenen la presidència, sense ocupar el segon càrrec del país per pes protocol·lari- i al mateix temps elevar les exigències del partit de Puigdemont a l'hora de negociar la composició del Govern. Amb tot, fonts dels anticapitalistes asseguren que la prioritat per a ells és el rescat social i no un repartiment de càrrecs que, per exemple, "es podria resoldre amb una vicepresidència" a la mesa i no necessàriament amb la presidència. Si es planteja el debat, asseguren, és perquè els republicans els han posat aquesta possibilitat sobre la taula i no perquè ells ho hagin reclamat de manera expressa.
Encara no s'ha entrat en la fase del repartiment de cadires, però la visió que tenen la majoria de dirigents de Junts consultats és que s'ha de produir un intercanvi de carpetes respecte l'anterior legislatura. Això vol dir, en essència, que els de Borràs haurien de governar Economia, Salut, Ensenyament i el paquet de polítiques socials, que probablement canviï de denominació. Amb tot, el plantejament d'ERC és que el procés ha de fer un gir comandat des de l'esquerra i caldrà veure si accepten o no aquest intercanvi que deixaria en mans de Junts el pes del gran gruix de les polítiques socials. Els republicans continuen mantenint el seu propòsit de sumar almenys un tercer actor a l'executiu i això alteraria el repartiment a dos vigent fins ara.
La CUP, més fora que dins del Govern
Fonts de la negociació, a banda, donen per fet que la CUP -malgrat la voluntat expressada en públic per Aragonès de bastir un "Govern del 3-O"- no entrarà a l'executiu. De fet, aquesta possibilitat no ha aparegut en les converses mantingudes els últimes dies. El que sí que es planteja, en tot cas, és que els anticapitalistes facin costat al Govern des de fora, primer permetent la investidura d'Aragonès i després validant -amb vots a favor o bé abstencions- el pressupost de la Generalitat per al 2021. Una equació en la qual també s'hi poden sumar els comuns, reticents d'entrar a l'executiu amb Junts i que continuen els contactes amb el PSC per la investidura de Salvador Illa.
De fet, que la presidència del Parlament ha quedat sotmesa a una mena de subhasta ho evidencia que en la segona reunió amb els comuns el PSC ha plantejat que aquest càrrec quedi en mans d'una dona d'esquerres i evitar així que l'ostenti Junts o la CUP. Fonts dels comuns asseguren que no han entrat a valorar el fons d'aquesta proposta i que l'única concreció debatuda en la interlocució ha estat
el document per curtcircuitar Vox al Parlament que han presentat per escrit els socialistes. La majoria de grups estan d'acord en
fixar una estratègia conjunta per minimitzar els 11 diputats d'extrema dreta i deixar-la fora de la mesa del Parlament i del comandament de les comissions.
"Tot està molt obert", admeten tots els actors en dansa. Veus coneixedores de les converses ressalten que, tot i que fonts de Junts defensen que Borràs es quedi al Parlament -ocupant-ne la presidència, per exemple-, el més probable és que acabi entrant al Govern assumint una vicepresidència. No té per què estar associada a la conselleria d'Economia -nom pel qual hi ha aspirants com Ramon Tremosa i perfils sempre ben posicionats com Elsa Artadi-, però disposar d'aquesta cartera sempre dona poder intern i, a la pràctica, exerceix un rol de coordinació a l'hora de repartir els recursos. Dins les travesses parlamentàries apareixen el nom de Josep Costa, protagonista de totes les trifulques amb ERC dins la mesa; Gemma Geis, cap de files per Girona i de la confiança de Puigdemont; i Meritxell Budó, ara a Presidència.
Malgrat que de portes endins les llistes de perfils són a l'ordre del dia, fonts coneixedores de les converses assenyalen que l'acord no és qüestió de dies. Ho ha admès també Sabrià, que ha dit que s'acabaran acostant a la "data límit" malgrat que inicialment volien tancar l'acord ràpid. Aquest dimecres s'han reunit Junts i la CUP per segona vegada, i ahir ho van fer ERC i els de Puigdemont. La negociació es troba immersa en el debat sobre el full de ruta cap a la independència. Junts ha traslladat -tant de portes endins com de portes enfora- que pertoca als republicans "aterrar" la "via àmplia" basada en el referèndum i l'amnistia, i s'han compromès a acompanyar-los sempre i quan es "calendaritzi" què fer en el moment d'una nova negativa estatal.
La discrepància sobre fixar calendaris
En essència, el plantejament de Junts passa tant per escoltar ERC com per definir el "replantejament" de l'estratègia en el moment que Pedro Sánchez no s'obri a dialogar sobre el referèndum i l'amnistia. Amb tot, els republicans volen primer que Junts es comprometi a participar de la taula de negociació amb la Moncloa i no són partidaris, d'inici, de fixar dates límit perquè consideren que seria caure en el mateix error que la promesa del full de ruta en 18 mesos de les eleccions plebiscitàries.
Així com, per exemple, estan disposats a assumir que cal fixar un nou referèndum en l'horitzó, com planteja la CUP, sostenen que situar-lo abans del 2025 sense saber si es compta o no amb prou força en cas de fer-ho sense l'acord amb l'Estat seria "posar-se una soga al coll". Al mateix temps, però, tant Oriol Junqueras com Marta Rovira ja han advertit que no es podrà esperar "eternament" que el PSOE es mogui.
Per ara, fonts de la formació de Puigdemont assenyalen que no tenen cap proposta concreta damunt la taula. Els dos partits parlen de refer el "consens estratègic", i Junts entén que això també passa per una actuació coordinada al Congrés dels Diputats. Les principals topades entre els socis de Govern no s'han produït dins del consell executiu, sinó a les dues cambres legislatives. Aquesta qüestió també serà difícil de desllorigar.
Els republicans recorden que tenen 13 diputats al Congrés aritmèticament clau mentre Junts en té només quatre -l'altra meitat correspon al PDECat, amb vida pròpia- i que, per tant, fixar una estratègia conjunta també passa per reconèixer quin és el pes que té cadascú. Els d'Aragonès pretenen mantenir una línia negociadora per arrencar acords "útils" per a Catalunya com els pressupostos de l'Estat, però al mateix temps estan disposats a endurir el discurs per reclamar l'amnistia i l'autodeterminació.
En la segona trobada celebrada al Parlament entre Junts i la CUP, els anticapitalistes han tornat a insistir en "l'emergència" de frenar la "repressió" contra les mobilitzacions registrades els últims dies pel cas de Pablo Hasél. L'escenari més probable -i pel qual fa mesos que es prepara ERC- és que els republicans assumeixin Interior, carpeta que no han gestionat mai i que en la legislatura que ve serà cabdal. La davallada del to de les manifestacions dels últims dies ha aportat, també, més serenor a la negociació.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
