S'han acabat els saquejos a Barcelona: casualitat?

Les accions dels violents en set dies de manifestacions per l'entrada en presó del raper Pablo Hasél sembla que s'estan esfumant a Barcelona. Només a Vilanova s'ha originat algun desordre. A la capital catalana no han tornat a produir-se actes vandàliques, ni protestes. És casualitat que això s'hagi frenat? Les casualitats solen ser les coses que es planifiquen per determinades persones, no per obra i gràcia de la providència.

Protestes a Barcelona (EP)

Han estat tantes les barbaritats realitzades pels incontrolats: destrosses de mobiliari urbà, contenidors cremats, bancs, vidrieres trencades d'establiments i saqueig de les mateixes que han posat a bona part de la ciutadania en contra dels seus autors. Si en un principi, algunes autoritats i determinats sectors independentistes -inclòs el president de la Cambra de Comerç i diputat Canadell- miraven a una altra banda, ara s'han vist obligades a condemnar aquests actes. Encara que alguns polítics amb responsabilitat de govern hagin trigat 6 dies a pronunciar-se. Altres defensaven les manifestacions que qualificaven de "pacífiques" i la Cambra de Comerç de Barcelona tenia tancada la boca malgrat les destrosses sofertes per als comerciants. Tot un exemple, anteposar la política als interessos dels seus associats. Davant les crítiques evidents, no li ha quedat, emparant-se en el Consell de Cambres, més opció que fer un comunicat de rebuig. Però també han arribat tard, han perdut el tren voluntàriament i s'han vist forçats a donar la cara, però no per voluntat pròpia, sinó pressionats per bona part dels seus socis, inclosos els que van votar a la nova junta.

El centre de Barcelona i altres ciutats catalanes semblaven els carrers dels "millors" temps de la Kaleborroca a Euskadi que durant tant de temps hem vist per les televisions, amb el cansament, desesperació i indignació de tots. Això semblava impensable que pogués passar en una Catalunya civilitzada i amb seny. Però ha passat no sense la desesperació de la gent, i amb la impunitat dels violents. Els Mossos d'Esquadra s'han vist desbordats i amb la sensació de la desprotecció dels seus polítics, que enmig de les negociacions per formar governs han preferit no fer enfadar als antisistema de la CUP per si s'enfaden i tornen a posar vetos per fer pujar el nou govern català.

El que passa quan a la gent els toquen la moral, uns en forma d'euros i a altres en deteriorament d'imatge, no hi ha independentisme prioritari i s'acaba el suport, així de clar. Sense oblidar a la resta de ciutadans que estan també fins al gorro de tants desordres i abusos.

Aquesta mateixa setmana hem viscut com les eleccions a la patronal Pimec, amb una campanya de l'ANC i altres sectors afins volien controlar també aquesta entitat, com havien fet amb la Cambra de Comerç de Barcelona la jugada els ha sortit malament, el candidat independentista ha estat escombrat a les urnes per més del 80% dels vots. És casual el resultat? No. Demostra com estan els ànims en el món empresarial. Necessiten tranquil·litat i dedicar-se a la feina de casa, que no és la política. Aquest és el primer avís per l'ANC, i els polítics que formaran govern, si és que s'aclareixen entre ells.

Un altre dels escenaris immediats per visualitzar el que està passant són les eleccions del Barça, on també hi ha la lluita dels partits independentistes, que volen fer-se amb el control de l'entitat. Per a això tenen dos candidats de tres que es presenten: Victor Font i Joan Laporta, els dos independentistes, i Toni Freixa, que no ho és. Veurem què passa.

Que les manifestacions amb traca final de saqueig per uns indesitjables hagin parat de cop, tampoc és casualitat. Algú ha cridat a l'ordre per les conseqüències que aquests actes estan tenint sobre la seva credibilitat i per estar fora de control.

Deia l'actor Johnny Depp que d'irresponsabilitat sap molt que "arriba un moment en què cal assumir la responsabilitat pels errors comesos".