No reconèixer que l’independentisme ha guanyat en vots i en escons les eleccions a Catalunya és la fal·làcia que empra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. És com si en la foscor de la nit s’hi podés veure amb la mateixa claredat de les dotze del migdia. En un moment hi ha fosca, i en l’altre hi ha claror. Hi haurà lluna plena o núvols, sigui la nit o sigui el dia, però ningú pot negar que la visibilitat és superior de dia que de nit.
Voler confondre l’auditori és una altra qüestió que en Pedro Sánchez ens té acostumats repetint-ho un cop i un altre per convertir una mentida en una veritat. Negar que el 52,7% dels vots independentistes no és guanyar les eleccions és una mentida clara i evident. I més manifestant que a una contesa electoral s’han de comptar els que no han anat a votar; és la base de l’engany que el pretén convertir en veritat. Qui no vota és perquè no vol o no pot, perquè els residents a l’estranger que no van votar, algú serà el màxim responsable de no haver pogut dipositar el seu vot a l’urna. I ell, com a cap del govern en té la màxima responsabilitat, per no haver solucionat una qüestió tan bàsica per facilitar el vot d’aquells que ho desitjaven però els paranys muntats expressament els ho neguen.
Amb els vots que haurien pogut arribar de l’estranger i pels inconvenients que es van posar des de les ambaixades i el procediment a emprar, el vot independentista hauria sobrepassat el 55%. Però com aquest fet és ben conegut per ell i pels seus assessors, els sistemes electrònics que venen funcionant als bancs, al comerç i a les comunicacions, no es van posar en marxa que sí podien adequar-se, perquè no interessava pel canvi que prometia.
El Sr. Sánchez, amb el seu candidat del PSOE, Sr. Illa, volia passar pàgina i com sempre van fer el possible que el vot independentista quedés reduït emprant qualssevol mètodes, sense que se’ls veiessin massa les trampes; “sin que se note cuidado” com empraven en altres temps.
Van usar la fiscalia, que dominaven des del govern, per no deixar aparcar les eleccions per més endavant. Van imposar Illa com a candidat, quan era ministre de Sanitat, deixant el país penjat d’un fil quan la pandèmia anava a més. I des de la premsa i la televisió van jugar el més fort possible perquè “l’efecte” i “el passar pàgina” triomfessin.
Malgrat tot, amb els jocs avantatjosos al seu favor, van perdre, i això el Sr. Sánchez, ni que ho vulgui amagar, mentint descaradament, nega la victòria per majoria absoluta dels guanyadors. Guanyar significa poder formar govern i la realitat és que el seu candidat, no el pot constituir. Creu que les mentides, repetint-les freqüentment es poden convertir en veritats, com emprava el govern nazi de Hitler.
Com que l’independentisme va guanyar i de molt, el Sr. Illa, no va necessitar els vots de Vox per ser president de la Generalitat que li haurien donar graciosament només per evitar un president independentista. Quelcom semblant va succeir amb l’alcaldessa Colau que va sumar amb el vot de Manuel Valls, quan uns i altres havien manifestat per activa i per passiva que mai es donarien suport. Les paraules se les emporta el vent i més quan es diuen en període electoral.
Ara, al Parlament de Catalunya, promociona un cinturó sanitari per evitar que els diputats de Vox ocupin llocs de responsabilitat, però als eurodiputats, diputats i senadors del PSOE, voten plegats amb el PP, Cs i Vox, quan convingui amb l’afany d’aniquilar l’independentisme. Sí... “les paraules se les emporta el vent” i el PSOE creu que els catalans “bevem a galet”... Més d’un cop ho hem fet, que ningú ho dubti perquè ens han enganyat tantes vegades que moltes hem caigut a la trampa que ens han parat, però l’independentisme avança. Amb Rajoy, amb Sánchez i amb qui vingui en el futur anirà avançant perquè Madrid, des dels seus governs, la premsa, la corona, i “l’establihsment” son una màquina imparable per fabricar nous independentistes. Amb només 10 anys hem passat del 14% al 52,7%.
I l’exemple el tenim al Parlament europeu. Voldrien des del PSOE a Vox, empresonar al President Puigdemont, i als eurodiputats Comin i Ponsatí. Els fan nosa que des de la tribuna europea aquests tres eurodiputats puguin parlar als europeus i al món que a “la plena democràcia que és Espanya”, hi han presos polítics, la llibertat d’expressió es trenca quan convé per posar una pancarta demanat “demanant la llibertat dels presos polítics”, amb capacitat de multar i d’inhabilitar un president de la Generalitat, a la vegada que mantenen el rei emèrit a Abu Dabhi, “a cos de rei”, guardat per forces de l’Estat que paguem entre tots, havent quedat ben demostrat que la corrupció l’envolta pels quatre costats.
I que el CGPJ, que el tenen controlat per la porta del darrera, potser arribaran a un acord quan els càrrecs els tenen caducats de fa més de dos anys, usant el dret a vet per part del PP contravenint la mateixa Constitució que diuen defensar. Aquesta “és la plena democràcia que hi ha a Espanya” que “es la número trece del mundo”.
El president del govern pot dir el que vulgui des del faristol de les Corts però quan manipula tan descaradament els resultats de les eleccions catalanes, tot el que pugui dir i pugui fer, queda en entredit perquè no és creïble i hom sap que promeses n’ha fet moltes i poques s’han complit.
Per reconciliar-se amb els catalans caldria que acceptés convocar un referèndum, alliberés els presos polítics i deixés retornar a Espanya els exiliats que de no haver marxat estarien empresonats. Potser la maquinària de crear independentistes s’aturaria de cop i volta, i els espanyols i els catalans, tots, en sortiríem guanyant.
Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te subscriptor
per Anton Monner
, Gandesa,