No robeu va dir el lladre, digué "la" PSOE.

La corrupció és dolenta, a més de delictiva, i ha de ser perseguida, sigui el partit que sigui el que la practiqui. Però la situació actual comença a ser kafkiana.

El PSOE critica el PP per ser -presumptament- un partit corrupte. Sembla ser que rep o rebia donacions no declarades, de grans empreses i particulars, i que porta una doble comptabilitat: l'oficial, per al Tribunal de Comptes, que com ja és sabem ni és un veritable tribunal ni s'assabenta de res, i la una altra, la de veritat, amb la qual els alts càrrecs de el partit s'auto retribueixen, a l'marge dels afiliats, ia esquena d'Hisenda, presumptament.

Donant per cert l'anterior, que ja és molt dir, sobretot quan el PP ho nega expressament, i les possibles proves són evanescents, com sucrets que es dissolen en l'aigua, el que sí està clar és la total i absoluta corrupció que ha generat el PSOE, al llarg de la seva història, però sobretot en els últims anys.

I no em refereixo només als crims de Estigueu o, que també, casos Lasa i Zabala, Gal, fons reservats, sinó a la "afició" dels seus dirigents a recórrer a la caixa dels fons públics, i considerar-los com a propis: Roldán, director general de la Guàrdia Civil, va arrambar fins amb els fons dels Orfes de l'Cos, que ja és el súmmum; la directora general d'BOE va donar la volta a el món a càrrec de l'erari públic, per acabar comprant una impressora a Parla; la directora general de TVE, que tenia la barra de comprar-se la roba interior amb els diners públics -tal vegada a la vida "normal" no feia servir roba interior, i per això la considerava una despesa de representació de l'càrrec-; el ministre d'l'interior i el seu secretari d'estat de seguretat, que s'apropiaven dels fons reservats per lluitar contra el terrorisme, "comprar" confidents, etc. En fi, perquè seguir ...

No robeu va dir el lladre, digé "la" PSOE. Foto @ EP

Algú creu que els modelets que lluïa, un dia sí i un altre també, la vicepresidenta de govern amb Zapatero se'ls pagava ella mateixa, de la seva butxaca? Llevat que fos rica per naixement, que ho era, no. Els fons reservats donen per a això, i per molt més.

¿I els ets andalusos? Robatori a gran escala, de què s'ha beneficiat fonamentalment el PSOE, i en menor mesura els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, per la seva col·laboració amb l'assumpte, o, al menys, pel seu silenci sepulcral ... Segons Sentència de l'Audiència Provincial de Sevilla, pendent de recurs davant del Tribunal Suprem, que dorm el son dels justos en algun calaix amb clau, s'han "robat" 860 milions d'euros, que es diu aviat.

Per no parlar dels polítics que feien els tripijocs, els intermediaris, etc., que qui roba a un lladre té cent anys de perdó, i el que administra diners aliens, ha de ser molt ximple per no obtenir benefici personal.

En resum, menys llops, senyors de la PSOE. Que és veritat que el PP segurament té coses de les que no pot ni ha de sentir-se orgullós, però a la fi i al el cap es tracta de diners privats, no de diners públics.

Si bé és cert que pot haver adjudicacions d'obres públiques pel mig, i el consegüent increment de l'preu de les mateixes, a través de les "mossegades" o comissions per al partit adjudicatari, amb el seu peatge personal per a qui realitza l'operació, que tot es queda a la família ...

Però, en qualsevol cas, caldrà demostrar-judicialment, mentre que els casos anteriorment ressenyats de la PSOE -i altres molt, Filesa, Malesa i Time Export, per exemple-, estan ja degudament acreditats en seu judicial.

Corrupció no, però de ningú. I no parlarem avui dels partits regionalistes, que aquests no és que siguin un focus de corrupció en si mateixos, sinó que són un autèntic càncer de la democràcia.

El dia que comencem a aixecar les catifes a Aragó, per exemple, haurem de sortir corrent per evitar ofegar-nos amb la pols que s'aixequi.